Els
BORJA (o Borgia)
Noble família valenciana,
probablement sortida de Borja (Aragó) i establerta a Xàtiva.
Inicialment assolí fama universal en
arribar Alfons de Borja al pontificat (Calixt III, 1456-1458); més tard hi
arribà també Roderic de Borja (Alexandre VI, 1492-1503). Posteriorment Sant
Francesc de Borja, primer marquès de Lombai, lloctinent de Catalunya, duc de
Gandia, esdevingué tercer general del Companyia de Jesús (1565-1572).
Com ha dit algun historiador, l’Europa
dels Borja és el trànsit de l’edat mitjana a la moderna (l'hhumanisme
renaixentista), la de l'inici de la creació dels estats europeus (Itàlia,
Espanya, França i Alemanya) i d'un nou equilibri geocontinental (l'amenaça
islàmica turca).
El nepotisme practicat per ambdós papes
(no diferent de l’existent en diferents nivells a l’època i que no era
motiu aleshores d’escàndol), el ressentiment de la Cúria romana (La Chiesa romana in mani dei catalani! esdevingué un tòpic i cal
llegir-lo dins del marc de la política de la Corona d’Aragó a Itàlia,
especialment des d’Alfons el Magnànim) i la vida immoral d’Alexandre VI (no
diferent a la que portaven altres personatges eclesiàstics) envoltà la família
d’una llegenda negra només parcialment certa. El Diarium
del seu mestre de cerimònies, Johannes Burckard (1445-1506), ha estat una de
les principals fonts d’aquesta consideracióe la llegenda negra.
D’Alexandre VI descendeixen les tres línies
principals de la família: la dels ducs de Gandia, dividida en cinc branques;
la dels ducs de Valentinès, originada en Cèsar Borja o Borgia i la dels prínceps
de Squillace.
Altres membres de la família varen tenir
un destacat paper polític a Catalunya: Sant Francesc de Borja i Pere Lluís
Galceran de Borja i Castre-Pinós foren lloctinents de Catalunya entre
1439-1442 i 1540-1587.
Membres
importants de la família Borja
|
 Alfons
de Borja, futur papa
Calixt
III, va néixer
a la Torre de Canals el 1378.
Sant
Vicent Ferrer insistí a la família Borja que donés estudis
a Alfons de Borja, primer a València i després a Lleida,
convertint-se en una brillant jurista. Segons la llegenda el
sant va pronosticà la seva pròpia canonització i del que el
canonitzaria, Calixt III.
Fou
conseller i vicecanceller del rei Alfons IV el Magnànim
(1418-1458), a partir de 1417.
La seva
intervenció durant el Cisme d’Occident va ajudar a posar fi
a aquest conflicte, quan desprès del Concili de Constança
(1417) i elegit Martí V com a nou papa, va aconseguir el 1429
que Climent VIII, el successor de Benet XIII, el Papa Luna,
renunciés definitivament a la tiara. Aquest fet que li valgué
moltes prebendes eclesiàstiques.
Obtingué
el bisbat de València (1429-1458), que fou ocupat, des
d’aleshores, per successius membres de la família (Alfons,
Roderic, Cèsar, Joan, i Pere Lluís).
Alfons de
Borja va seguir al rei Alfons el Magnànim a Nàpols, obtenint
el cardenalat (2 de maig de 1444), de mans del Papa Eugeni IV, amb el
títol
romà dels Quattro Santi Coronati.
Elegit
papa amb el nom de Calixt III (8 d'abril de 1455), afermà els
drets de la Santa Seu a Nàpols i organitzà una croada contra
els turcs, que recuperà Belgrad (1456) i desprès Albània
(1457).
També féu
revisar el procés i declarar innocent Joan d’Arc i santificà
al seu valedor Sant Vicent Ferrer.
Nomenà
nou cardenals, entre ells dos nebots seus
(17 de setembre de 1456):
Lluís Joan de Milà, bisbe de Segorbe, i Roderic Lanzol-Borja
i Borja, sagristà aleshores a València –el futur Alexandre VI-, i afavorí l’ascens de tota la
família Borja. Va nomenar cardenal a Enea Silvio Piccolomini,
bisbe de Siena, successor seu com Pius II.
Va morir
el 6 d'agost de 1458. |
|
|
 Roderic
Lanzol-Borja i
Borja, futur papa Alexandre
VI, nascut a Xàtiva
el 1431, fou nomenat cardenal i vicecanceller de l’Església
(1457) pel seu oncle el papa Calixt III (17
de setembre de 1456), junt a un altre nebot del papal (Lluís
Joan de Milà, bisbe de Segorbe).
El càrrec de vicecanceller el mantigué fins el seu nomenament com a Papa. Acumulà molts
càrrecs i prebendes (bisbats i abadies) i obtingué gran
influència a Roma. Va fer construir quan era canceller el
primer palau d’aire renaxentista, avui nomenat
Sforza-Cesarini o Cancelleria Vecchia (tocant la Via di
Montserrato), que posteriorment va anar a mans del cardenal
Ascanio Maria Sforza.
Legalitzà
el matrimoni de Ferran d’Aragó i Isabel de Castellà.
La seva
vida fou poc casta i tingué deu fills (Pere Lluís, Jerònima,
Isabel i Roderic, de mare desconeguda), quatre d’ells amb
Vanozza Cattanei (que va estar casada amb dos milanesos:
Giorgio della Corce i Carlo Canale): Cèsar, Joan, Lucrècia i
Jofré. Mantingué també relacions amb Giulia Farnese.
Elegit
papa el 11 d'agost de 1492 amb el nom d’Alexandre
VI, menà una política encaminada a
estendre els dominis territorials de l’Església i a
afavorir les ambicions familiars. Home d’Estat i intel·ligent,
va defensar sempre els interessos de l’Església i de la
seva pròpia família per damunt de tot. Se serví
d’aliances matrimonials dels seus fills (especialment Cèsar
i Lucrècia).
Afavorí
artistes, reprimí l’heretgia i el fanatisme i s’envoltà
d’una cort fastuosa.
Imposà el
català com a llengua de palau.
Assenyalà
el límit entre les descobertes portugueses i castellanes a Amèrica
(1493).
Va nomenar
43 nous cardenals
(1456), entre ells dos familiars seus: el 31
d'agost de 1492, al seu nebot, Joan Borja, arquebisbe de
Monreal (Sicília); el 20 de setembre de 1493, al seu fill
Cèsar de Borja, arquebisbe de València; el 19 de febrer de
1497, a Joan Llopis, bisbe de Perugia, a Joan de
Borja-Llançol de Romaní, bisbe de Melfi; el 28 de setembre
de 1500, a Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní, germà de
l'anterior, cap de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i nou
arquebisbe de València, a Jaume Serra (futur abat
comendatari de Ripoll), arquebisbe d'Oristà (Sardenya), i
a Francesc de Borja, arquebisbe de Cosenza; i, finalment, el
31 de maig de 1503, a Francesc de Lloris (un altre abat
comendatari de Ripoll), bisbe d'Elna. Va nomenar també cardenal,
el 20 de setembre de 1493,
a Alessandro Farnese, futur papa Pau III (1534-1549).
Morí,
possiblement emmetzimat, el 18 d'agost de 1503.
La seva
figura, molt controvertida com la dels altres Borja, ha quedat
com a símbol de la depravació renaixentista. |
|
|
 Cèsar
Borgia Cattanei, nascut a Roma el 1475, fill de Roderic de Borja i
Vanozza Cattanei, fou nomenat arquebisbe de València (1492) i
cardenal (1493), però hi renuncià (1498).
Festionà un pacte
entre el papa Alexandre VI i Lluís XII de França i obtingué per
muller Carlota d’Albert (1499), de la dinastia navarresa.
Capità general
(1500) dels exèrcits papals, mancat d’escrúpols (sembla que
assassinà el seu germà Joan i el seu cunyat Alfons d’Aragó,
casada amb Lucrècia Borja), atacà diversos estats italians.
Maquiavel el considerà el model de príncep modern.
Pres a Nàpols
pels castellans (1504), fou dut a Castellà, però fugí i s’uní a
l’exercit navarrès.
Morí
lluitant contra Castella al setge de Viana (1507). |
 Lucrècia
Borja, filla de Roderic de Borja i Vanozza Cattanei, va néixer a
Subiaco el 1480. Instrument polític en mans del seu pare el papa
Alexandre VI, fou casada amb Giovanni Sforza (1494), i, posteriorment,
amb Alfons d’Aragó, fill d’Alfons II de Nàpols (1498).
Assassinat aquest (1500), sembla que per Miquelet Corella (per ordre
de Cèsar Borgia) es va casar amb Alfons, duc de Mòdena i Ferrara
(1501).
Lucrècia, que
havia dirigit la cort papal, mantingué a Ferrara un cenacle literari,
on hi participà el poeta i humanista Pietro Bembo (1470-1547),
considerat un prototip de l’home renaixentista, que sembla que va
mantenir un romanç amb Lucrècia.
La llegenda dels
Borgia li atribueix crims i disbauxes, reflectides en els obres literàries
que hom li han dedicat personatges tant important com Víctor Hugo.
L’òpera Lucrècia Borgia (1833), de Donizetti, amb llibret de Felice Romani,
també ha contribuït a crear una aureòla especial a l’entorn
d’aquesta dama.
Va morir a Ferrara
el 1519. |
Joan
de Borja, nascut a
Roma el 1476. Segon fill de Roderic de Borja i Vanozza Cattanei.
Va heretar del seu
germà Pere Lluís (mort el 1488) el títol de duc de Gandia (el
títol ducal més important del país valencià) i el compromís
matrimonial amb
Maria Enríquez, cosina del rei Ferran d'Aragó, amb qui es casà a
Barcelona. Va tenir dos
fills, Joan i Elisabet
Fou capità
general dels exèrcits pontificis, però fou derrotat a Soriano
(1497).
Poc desprès morí
assassinat (1497), crim atribuït al seu germà Cèsar Borgia, per mà
del seu lloctinent Miquelet Corella. |
|
Jofré
de Borja, darrer fill de Roderic de Borja
(Alexandre VI) i Vanozza Cattanei, va néixer el 1481.
El 1490 era
canonge de València.
Es casà amb Sança
d’Aragó (1498), filla natural d’Alfons II de Nàpols, el qual li
atorgà el principat de Squillace.
Va morir el 1517.
|
Joan de Borja
va néixer a Roma el 1498 i era fill de Lucrècia Borja i fou dit l’Infans
romanus (l’infant romà). Es diu que era fill del seu pare,
Alexandre VII, encara que també el legitimà Cèsar Borgia.
Fou nomenat duc de
Camerino i de Nepi.
Va
servir a Carles V. Va morir el 1548.
|
Pere Lluís
de Borja, primer duc de Gandia, va néixer el 1468.
Era fill primogènit del cardenal Roderic de Borja
(Alexandre VI) i una dona desconeguda.
El seu pare el va enviar al rei Ferran d'Aragó quan
aquest es trobava en campanya a la guerra de Granada i li va comprar
el ducat de Gandia, el títol ducal més important del país
valencià. També va establir el seu compromís matrimonial amb María
Enríquez, cosina del monarca.
Va morir el setembre de 1488, a Roma, quan encara no
tenia vint anys. |
|
 Sant
Francesc de Borja, fill de Joan de Borja i
Joana d’Aragó, era besnet d’Alexandre VI i de Ferran el Catòlic,
va néixer a Gandia el 1510.
Fou el quart duc
de Gandia.
Ca mantenir un
estreta relació amb Carles V.
Es va casar amb
Elionor de Castro, una dama portuguesa, amb qui va tenir set fills.
Primer marquès de
Lombai, fou lloctinent de Catalunya (1439-1442). Nomenat duc de Gandia
el 1542. Va servir a l’emperatriu Isabel.
Es retirà a
Gandia el 1543. Ja viudo, professà als jesuïtes el 1548 i es doctorà
en teologia (1550) i s’anà a Roma.
Va refusar ser
cardenal i assistí a la mort de Joana la Boja (1554) i fou marmessor
de Carles V (1558).
Va ocupar
diferents càrrecs dins l’ordre, fins arribar a prepòsit general
(1565).
Creà molt col·legis
a Europa i missions a Amèrica. És autor d’obres
d’espiritualitat.
Va morir a Roma el
1572. Fou canonitzat l’any 1671 per Climent X. |
Pere
Lluís Galceran de Borja i Castre-Pinós va
néixer a Gandia el 1528.
Fou lloctinent de
Catalunya entre 1590-1592. Hi organitzà una severa persecució de
bandolers.
Fou el darrer
mestre de Montesa (1540-1587), ordre que va cedir a la corona.
Va morir a
Barcelona el 1592.
|
Lluïsa
de Borja i d’Aragó va néixer a
Gandia el 1520.
Es va
casar amb Martí d’Aragó de Gurrea.
Fou
duquessa de Vilafermosa i ha estat dita la Santa
Duquessa.
Escriví
dues Oraciones i una paràfrasi del Magnificat.
Va morir a
Saragossa el 1560. |
|
Joan
de Borja i de Castro va néixer a Bellpuig d’Urgell el
1533.
Primer
marquès de Mayalde (1596).
Ocupà càrrecs
a la cort i presidí el Consell de Portugal, amb Felip III.
Escriptor,
membre del cenacle del duc d’Alba, sostingué correspondència
amb Ignasi de Loiola.
Va morir a
El Escorial el 1606. |
|
|
Cardenals
de la família Borja
-Cèsar Borgia (+
1507), fill natural de Roderic de Borja, Alexandre VI
-Lluís Joan de Milà (+
1510), nebot d’Alfons de Borja, Calixt III
-Bertomeu Martí (+
1500), nebot d’Alfons de Borja, Calixt III
-Francesc de Borja (+
1511), fill natural d’Alfons de Borja, Calixt III
-Joan Borja Llançol (+
1500), net de Roderic de Borja, Alexandre VI
-Pere Lluís Borja-Llançol (+),
net de Roderic de Borja, Alexandre VI
-Jaume Serra (+
1517), nebot de Roderic de Borja, Alexandre VI
-Joan de Castellar (+
1505)
-Joan de Castre-Pinós (+
1506)
-Joan de Borja (+
1502)
-Joan Llopis (+
1501)
-Francesc Lloris
(+
1506)
-Gaspar de Borja i Velasco (+
1645)
|
|
Introducció
