|
|
Els
Borgia |
 |
Introducció
Els
abats comendataris de Ripoll (1458-1515)
Els Borja (o Borgia)
Del Humanisme a la
Contrareforma
L'inici dels temps del
bandolers
Cronologia
Enllaços
Bibliografia |
||
|---|---|---|
|
|
||
|
L'inici del temps dels bandolers Durant l'abadia de Mai, Catalunya va patir un increment notable del bandidatge. Ripoll no va sostreure's a l'influx de fenomen. Especialment interessant és la relació entre un monjo i caps de bandolers ripollesos, així com amb hugonots protestants francesos. Segons Joan Reglà, entre les quadrilles de bandolers que a partir de 1564 varen actuar durant el virregnat de Hurtado de Mendoza[1], cita Joan Scuder, de Ripoll, relacionat amb el monjo sacristà de Ripoll, Jordi Joan Escallar o Jordi Callar[2]; un tal Joanot Riembau, <<lo pubill Riembau>>, un cap de bàndol de la Pobla de Lillet; un Ramon Tubau, àlias "l'hereu Tubau", de Sant Jaume de Frontanyà; i un altre Jaume de Frontanyà; un prevere Galcerà Vilaforniu, de la comarca de Berga, i altres bandolers detinguts prop de Ripoll l'any 1565 ("Francesc Roure, de la quadrilla d'En Riembau, detingut pel batlle de Besora; Bartomeu Çesquer i Bernat de Tamborer, detinguts per un cinquanteneri a Sant Joan de les Abadesses; Guillem Benan -àlies Portaler- i Arnal Claveria -àlies Orbija-, a Lluçanés; Joan Tubau i Pere Llentes, a Ripoll; Bartomeu Juncar, també de Ripoll; Bernat Guàrdia, a Sant Joan de les Abadesses, Anton Pey-poch y Pere Antich Soler, a Olot..."[3]). No és d'estrany, doncs, que amb data 26 de juny de 1565, Hurtado de Mendoza escrigui a l'abat de Ripoll: <<Per quant som informats que los camins reals que van de la present ciutat -Barcelona- a la vila de Ripoll y Puigcerdà, los boschs després que fore tallats per conclusió y provisió feta en lo Real Consell y altres que no foren acabats aleshores de tallar han tant crescut que donen gra audàcia als lladres de pas que roben en los camins reals, y com que en dites conclusions y provisions que los dies passats se ferent se donà ordre de com havien de ésser tallats dits boscos y arreglats los camins, perçò, inseguint l'ordre en dita conclusió fet y per lo que convé al servey de Sa Magestat, bé y repòs de la terra y per la seguritat dels caminans quin van per dits camins reals, vos diem, encaregam y manam que en rebre la present procureu ab la gent de vostre districte y jurisdicció que tots los boschs qui seran cerca lo camí rea qui va de la present ciutat a la vila de Ripoll i Puigcrdà, segons tocarà a vostra jurisdicció, fassau tallar y cremar, si menester serà, tant a una part de dits camins aurà ningun riu, maneu tallar tots los boschs qui verau a l'altre part de dit riu o torrent, si serà prop de dits camins, perquè ab més seuretat se puga anar per aquells, y per es no fasau lo cntrari si la gràcia de Sa Magestat y la nostra teniu cara>>" [4]. Reglà també esmenta que "a mitjan agost de 1565, senyorejava la comarca de Ripoll la quadrilla de Joanot Riembau, hostilitzada pel procurador de l'abat, Miguel Ramírez, amb una tropa de 34 homes" [5]. També "a últims de novembre de 1556 va anar a Olot i Camprodon l'agutzil reial Francesc Camprubí per investigar el fet següent: Joan Caro, d'Olot, lloctinent del veguer de Camprodon, va detenir el bandoler francès Domènec de Bigorra, el qual va ésser condemnat a mort. Però el veguer de Camprodon, Galderic Martí, en comptes d'executar la sentència, el va tenir amagat a casa i, després, el va deixar fugir" [6]. Jordi Joan Escallar, un monjo relacionat amb el
bandolers Com veurem, ja en el Capítol de la Congregació Claustral de 1574 hi ha un manament contra el sagristà de Ripoll, per tal que és presenti davant els president [9]. Fou també mencionat al Capítol de la Congregació Tarraconense de 1583. El que resulta igualment interessant és la relació entre el monjo ripollès i els hugonots. Escallar o Callar tingué molta relació amb el bandoler Joan Escuder, "al parecer natural de Ripoll, considerado por el virrey Hurtado de Mendoza como uno de los más peligrosos facinerosos. Su nutrida y audaz cuadrilla llegó a asediar y saquear La Bisbal de Falset" [10] i que "en 1571 se le incoó un proceso inquisitorial, acusado de todo lo acusable, pero no en persona, pues nunca se le pudo detener, siendo relajada su estatua en 1571" [11]. Segons Reglà, l'any 1570, "pel mes de setembre, la quadrilla d'n Joan Scuder, fa acte de presència a Camprodon i a Berga, mentre els habitants de la Bisbal de Falset sofreixen un assalt dels bandolers, que saquegen el poble uns dies" [12]. Segons Reglà, el dijous 27 de juliol de 1570 comença un altre sometent limitat a les vegueries de Vic, Ripoll, Camrpodon, Ribes, Puigcerdà, Berga, Pallars, Talarn, Agramunt, Balaguer i Lleida, que dura fins el 3 d'agost següent" [13]. Reglà explica que "el 20 de gener de 1571, Hurtado de Mendoza comunica a tots els veguers del Principat que En Joan Scuder, de Ripoll, va amb una quadrilla de gascons <<luterans>>. Afegeix que el Sant Ofici ha instat la compareixença del dit Scuder, perquè declari, però aquest s'ha negat a presentar-se. Els veguers procuraran la captura de tota la quadrilla" [14]. Tot un personatge el bandoler Escuder, com podem veure, i amb el qui encara podem aprofundir, ja que la cita següent crec que parla de ma mateixa persona: "En toda la decimoséptima centuria únicamente tengo noticias de un solo relajado. Se trata de un tal Jean Escuder, probablemente francés, hereje relapso que fue quemado vivo en Barcelona el año 1619" [15]. Escuder fou un bandoler titllat de luterà ja que, com explica també Blázquez, "normalmente todos estos luteranos procesados suelen ser gente pacífica, aunque no falten los casos como el de Joan Escuderete, avencindado en Ripoll, y que se unió a los hugonotes cuando estos tomaron el pueblo de Tarassó, saqueando y destruyendo su iglesia, en lo que sobresalió este personaje, por lo que fue nombrado gobernador, siendo uno de los primeros actos de autoridad arrojar a un sacerdote desde una roca"[16]. "Con él había tenido mucha relación fray Jordi Joan Escallar, benedictino de Ripoll, quien debió de protestar cuando el bandolero fue excomulgado y quemado en estatua. También protestó cuando fue acusado él mismo de que al amparo de los hábitos compró pedernales y los pasó a Francia, donde fueron vendidos a buen precio a los herejes, así como veinticinco caballos con el mismo destino. Comprobada la veracidad de las acusaciones fue mandado detener, pero este fraile debía de tener la mentalidad de aquellos religiosos antecesores suyos que combatían el Islam con la espada en la mano, y huyó con otros bandoleros al castillo de Formiguera, donde durante cuatro días consecutivos resistieron, a tiro limpio, el asedio, que costó varios heridos. Finalmente, el benedictino se entregó y en el subsiguiente proceso fue condenado a pagar seiscientas libras de multa y recluido perpetuamente en Ripoll"[17]. En el Capítol de 1583 de la Congregació Tarraconense es fa esment que al monestir de Ripoll havia estat reclòs pels inquisidors de Catalunya Jordi Callar, per a complir-hi cert penitència. En aquest mateix capítol es va examinar si aquests, com pretenien, no estaven subjectes a l'obediència del superior de dit monestir. Els presidents i el Capítol disposaren que es consultessin els inquisidors, per saber de qui depenien a qui devien obeir [18]. En el capítol de 1574 de la Congregació Claustral hi ha un manament contra Jordi Descallar, sagristà de Ripoll, vagamon, que es presenti davant dels presidents [19]. Al capítol de 1583 es fa esment, segons Tobella, que "al monestir de Ripoll havien estat reclosos pels inquisidors de Catalunya Jordi Callar i Sebastià Palomera, per a complir-hi cert penitència. Aquest monjos no eren de Ripoll (potser de la Penya?, i pretenien no estar subjectes a l'obediència del superior de dit monestir. Els presidents i el Capítol disposaren que es consultessin els inquisidors, per saber de qui depenien a qui devien obeir"[20]. Callar i Palomera eren, contra al dubta de Tobella, monjos de Ripoll i no de la Penya. Quan Andrés Capella, prior de la Cartoixa d'Scala Dei, fa la visita extraordinària l'any 1587 al monestir de Ripoll escriu sobre el monjo ripollès el següent informe, amb la petició que fos transferit a un altre monestir: "lo qual és home profanat y que ha molts anys que biu profanament amigat y ab fills y no se pot esperar bé ningú d'ell, sinó inquietar y profanar als demés"[21]. |
|
|
[1]
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, prínceo de Mélito, duc de
Francavilla, marqués d'Algecilla, fou lloctinent del Principat de
Catalunya entre 1564 i 1571. Gran enciclopèdia catalana.
Volum IV (1973) Pàg.: 735. |
||
|
|
||
|
|
||
|
Els Borgia al monestir de Ripoll |
|
