|
|
Els
Borgia |
 |
Introducció
Els abats comendataris de Ripoll (1458-1515)
Els Borja (o Borgia)
Del Humanisme a la Contrareforma
L'inici dels temps del bandolers
Cronologia
Enllaços
Bibliografia |
||
|---|---|---|
|
|
||
|
ASCANI
MARIA SFORZA
En
llatí: Schani Maria Sforcia. En castellà: Ascanio María
Sforcia. L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena en llatí
com Schani Maria
Sforcia i com Escanio Maria Esforcia [1]. Flórez
no indica aquest abat comendatari en la seva llista, ja que sols
arriba fins l'any 1501 [2]. Villanueva, Pellicer
i alguna relació d'abats ripollesos castellanitzen el seu nom i
cognom com Ascanio María Sforcia i no mencionen, com fa Pladevall,
que fos cardenal i de Milà [3]. Fill d'un condottieri Era fill de Francesco I Sforza (1401-1466), que alhora era fill del cèlebre condottieri (senyor de la guerra de l'epoca) Muzio (o Giacomo) Attendolo Sforza (1369-1424). Francesco Sforza va convertir-se en primer duc Sforza de Milà al casar-se amb la filla natural del darrer governador, Felip Maria Visconti (1395-1447), d'una nissaga que havia dominat aquesta ciutat italiana des de 1277. Milà va exercir durant tota una etapa un important paper dins la política italiana i en els enfrontaments entre França i l'eix Espanya-Alemania. Francesco Sforza va aconseguir fer signar el Tractat de Lodi (1455), una aliança defensiva entre Milà, Florència, Venècia i el regne de Nàpols, que prometia respecte al Papa i que tenia com objecte prevenir que qualsevol potencia italiana o estrangera s'expandís per Itàlia. La carrera eclesiàstica de
Ascani Maria Sfoza Sforza fou també bisbe d'Elna
(1494)[6]
i prior comendatari de Sant Pere de Casserres (1504-1505[7]). La relació d'Sforza amb els
Borja.
El fet del nomenament del cardenal Sforza com abat de Ripoll cal entendre'l dins
del precari equilibri de forces a Itàlia durant el pontificat de Alexandre VI (1492-1503) i el seu successor Juli
II (1503-1513). El cardenal Sforza fou, en un inici, un ferm partidari del segon Papa Borgia, però la política papal, enfrontada a la del duc de Milà, va provocar l'allunyament i l'enemistat. Amb l'ascens de Juli II (Guiliano Della Rovere, nascut el 1433) com a Papa (1503-1513), que també era enfrontat amb els Borgia, sembla lògic que aquest fes el gest de nomenar el cardenal Sforza, que segurament va participar activament en el seu nomenat, com abat comendatari del monestir de Santa Maria de Ripoll, una gran possessió monàstica que era sota el control del Borja pels succesius nomenaments d'abats comendataris que hem indicat fins ara. D'aquesta manera es recompensava a un aliat, i a més es donava una mostra de fermesa ja que s'entrega un càrrec que havia estat detentat per homes propers als Borgia. El gest demostra el control i tutela que els Borja tenien sobre el monestir ripollès i el seu simbolisme. Dates del seu abadiat a
Ripoll. L'abaciologi glossat menciona
expressament que Sforza "percibió sus rentas denominándose abad"
[10].
No sembla doncs que el seu nomenament fos simplement nominal. El cardenal Sforza va morir a Roma l'any 1505 i està enterrat a Santa Maria del Popolo, en una remarcable tomba renaixentista, obra de Andrea Sansovino (1467-1529). |
|
|||||||||||||
|
[1]Mascarella:
"L'Abaciologi glossat del monestir de Ripoll" a Annals
1989-1990. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (1991). Pàgs.:
48 (38). |
||||||||||||||
