|
Els
Borgia |
|
|
|
|
||
|---|---|---|
|
|
||
|
ALFONS D'ARAGÓ
Villanueva
i alguna relació d'abats ripollesos no el mencionen en la seva
llista d'abats ripollesos [1]. Pellicer menciona aquest abat
però no el col·loca en la seva llista [2].
Pladevall el nomena Alfons d'Aragó [3].
Alguna relació de bisbes de Saragossa el nomena Alonso de Aragón [4].
L'abaciologi
glossat de Ripoll diu que sed dictus Federicus viso quod abbatia
non transivit in favorem abbatis Montis Serratis renuntiavit jus suum
in favorem Alphonsi de Aragonia, archiepiscopus Caesaraugustensis, et
no post multos annos dictus Alphonsus ob favorem patris sui regis
citavit dictum cardinalem, qui quidem cardinalis fecit compositionem
cum dicto Alphonso, nam dedit accessum in illa Jacobo Desrich
reservando sibi fructus pro pensione, et sic regnavit usque ad annum
1517 ("Però el dit Frederic [Frederic
de Portugal], vist que l'abadia no
traspassava a favor de l'abat de Montserrat va renunciar al seu dret
en favor d'Alfons d'Aragó, arquebisbe de Saragossa. I després de no
gaires anys el dit Alfons per favor del seu pare, el rei, va citar el
dit cardenal, el qual cardenal va fer acord amb el dit Alfons, ja que
va donar accés a l'abadia a Jaume Desric, tot reservant-se els guanys
d'una pensió. I així va governar fins a l'any 1517")
[5].
Pladevall
indica en el seu abaciologi que Alfons d'Aragó fou arquebisbe de
Saragossa i que renuncià a l'abadia
[6].
Efectivament Alfons d'Aragó fou arquebisbe de Saragossa (1478-1520),
promogut el 14 d'agost de 1478 [7].
Va ser també abat de Sant Cugat del Vallès (1508-1519[8]),
de Sant Joan de les Abadesses (1510-1518[9]),
prior comendatari del monestir de Sant Pere de Casserres (1492-1496[10])
i prior de Santa Maria de Ridaura (1493[11]).
Va
morir el 24 de febrer de 1520
[12]. |
|
|
[1].-
Villanueva: Viaje literario. Volum VIII (1821). Pàg.:
17. També no el col.loca en la seva llista d'abats ripollesos Diccionario
de historia eclesiástica de España. Pàgs.: 1631.
[2].-
Pellicer: Santa María de Ripoll (1878). Pàg.: 95
???; i Santa María del monasterio de Ripoll (1888). Pàg.:
95.
[3]).
Pladevall: Gran enciclopèdia catalana. Volum 12
(1978). Pàg.: 620.
[4]).-
Veure Diccionario de historia eclesiástica de España.
Volum IV (1975). Pàg.: 2809. També es nomenat així a Catalunya
Romànica. Volum III: Osona II (1984). Barcelona, 1984.
[5].-
Mascarella: "L'Abaciologi glossat del monestir de
Ripoll" a Annals 1989-1990. Centre d'Estudis Comarcals del
Ripollès (1991). Pàgs.: 50-51 (40-41).
[6].-
Pladevall: Quadre "Abaciologi de Ripoll" a Gran
enciclopèdia catalana. Volum 12 (1978). Pàg.: 620.
[7].-
Veure Pladevall: Quadre "Abaciologi de Sant Cugat del
Vallès" a Gran enciclopèdia catalana. Volum 13
(1979). Pàg.: 210. També cal veure Diccionario de historia
eclesiástica de España. Volum IV (1975). Pàg.: 2809.
[8].-
Pladevall: Quadre "Abaciologi de Sant Cugat dels Vallès"
a Gran enciclopèdia catalana. Volum 13 (1979). Pàg.: 210.
Villanueva (Viaje literario. Volum XIX (1851). Pàg.: 37)
el cita com abat de Sant Cugat del Vallès com Alfonso de Aragón,
arzobispo de Zaragoza, amb la data de 1508.
[9].-
Veure Pladevall: Quadre "Abaciologi de Sant Joan de
les Abadesses" a Gran enciclopèdia catalana. Volum 13
(1979). pàg.: 245.
[10].-
Catalunya Romànica. Volum II: Osona I (1984). Pàg.:
362.
[11].-
Catalunya romànica. Volum IV: La Garrotxa.
Barcelona, 1990. Pàg.: 63.
[12].-
Veure Diccionario de historia eclesiástica de España.
Volum IV (1975). Pàg.: 2809. |
|