|
|
RIPOLL
|
Fets històric i
polítics / Religió, Filosofia i Dret
|
Literatura,
arts, música, ciència. tecnologia, medicina i costums
|
|
1450
|
*
El rei
Alfons IV el Magnànim, a causa dels plets presentats pel monestir,
restitueix la possessió de Ripoll a l'abat (1453)
i deixa sense efectes la
concessió feta a Gaeta (1440) de cònsuls municipals independents als
ripollesos.
|
|
|
Bíblia de 42 línies de Joan
de Gutemberg (1452-1455). |
 |
|
Gravat de
Constantinopla. La seva conquesta pels turcs va desfermar una
gran por a tot Europa. |
|
*
El condottiero Francesco Sforza proclamat
duc de Milà a la mort de Filippo Maria Visconti (1450).
*
Derrota de l’exèrcit
anglès a Formigny. Carles VII recupera Normandia (1450).
*
Esclata la guerra
civil a Navarra entre els partidaris de Carles de Viana (beaumontesos)
i de Joan d’Aragó (agromontesos) (1451).
*
Reconeixement
oficial del partit popular de la Busca a Barcelona (1451), enfrontat a
la Biga.
*
Joan II d’Aragó
apresa al seu fill Carles de Viana a Aybar (1451) i acaben les disputes
successòries a Navarra, iniciades el 1441.
*
Última coronació
d’un emperador alemany a Roma (Frederic III) (1452).
*
Creació del
sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona (1452).
*
Els turcs conquisten
Constantinopla (1453).
*
Victòria de l’exèrcit
francès sobre els anglesos a Castillon i capitulació de Bordeus
(1453). Fi de al guerra dels Cent Anys.
*
Cop d’Estat
municipal i la Busca assoleix la direcció del municipi de Barcelona
(1453).
*
Es produeix la
devaluació monetària reclamada per la Busca (1454).
*
Paus d’Àgreda i
d’Almazán (1454) entre
Joan II de Castellà i Joan II de Navarra.
*
Alfons
IV de Catalunya, dit el Magnànim, nomena a Joan de Navarra lloctinent general de Catalunya (1454).
*
Joan II de Castellà ratifica l’estatut
de 1449 que exclou als conversos dels càrrecs públics (1451).
|
*
Jaume Safont comença el Dietari de la
diputació del general o de la generalitat (1454).
*
Alfons el Magnànim funda l’Estudi
General de Barcelona (1450).
*
Neix Leonardo da Vinci (1452).
*
Joan de Gutemberg imprimeix el primer llibre europeu a
Magúncia (1454).
*
La pintura del flamenc Van der Weyden (»1400-1464),
fortament mística i realista, exerceix una profunda influència a
l’art dels Països Baixos, i posteriorment a la resta del món.
|
|
|
Detall d'El
Calvari de Roger van der Weyden (1400-1464), a El Escorial. |
|
|
1455 |
*
Es
contracta per vuitanta florins
al pintor Jaume Huguet un
retaule per encabir la talla romànica de la verge (26
de novembre de 1455), que
queda enllestit el 15 d'agost de 1456.
*
Mort a Càpua (Itàlia), on era en
ambaixada davant el rei, l’abat de Ripoll Bertran de Samasó (1458).
*
Elegit abat de Ripoll Narcís de
Miquel (1458).
|
 |
|
Retrat de Calixt III (Alfons
de Borja), obra de Joan de Juanes (1568), a la seu de València. |
|
*
Sentència interlocutòria, on es suspèn
provisionalment la prestació dels mals usos i les servituds rurals i es
concedeix la llibertat als remences (1455).
*
Neix Ascani Maria Sforza, futur cardenal (1484) i abat
comendatari de Ripoll (1504-1505).
*
Victòria a Belgrad contra els turcs
(1456).
*
Alfons
IV de Catalunya, dit el Magnànim, deixa en suspens la
sentència interlocutòria de 1455 (1456).
*
La Busca prohibeix l’entrada a Barcelona
de teixits estrangers (1456).
*
Es restableix la sentència
interlocutòria de 1455 (1457).
*
Alfons
IV de Catalunya, dit el Magnànim. Joan II nomenat rei de la corona
d’Aragó i el seu fill bastard Ferran I, rei de Nàpols (1458).
*
Alfons de Borja elegit Papa Calixt III (1455).
*
Butlla de Calixt III
per una croada contra els turcs
(1455).
*
Canonització de Sant Vicent Ferrer i
revisió del procés a Joana d’Arc (1455).
*
Roderic de Borja, futur Papa Alexandre
VI, i Lluís Joan
del Milà, nomenats
cardenals (1456).
*
Mort de Calixt III (1458).
Elecció
de Pius II Piccolomini.
|
*
Redacció de la Tragèdia del Caldesa,
de Joan Roís de Corella (1458).
*
Mort d’Ausiàs March (1459).
*
La seu de Barcelona adjudica les obres del
nou cadirat del cor a Macià Bonafè (1455).
|
|
|
Cadirat
gòtic de la catedral de Barcelona. |
|
|
|
Calixt III imposant el capel
cardenalici a Enea Silvio Piccolomini, futur Pius II. Fragment del
mural de Bernardino di Betto, Il Pinturicchio, a la
Biblioteca Piccolomini de la catedral de Siena. |
|
|
1460
|
*
Mort emmetzinat a Girona l’abat
de Ripoll Narcís de Miquel (1460).
*
El
metge Pere Mata fundà un altar als Sants Cosme i Damià.
*
Es contracten noves campanes, a Tours, pel campanar
derruït (1461).
*
Roderic de Borja i Escrivà nomenat
abat comendatari de Ripoll (1461-1463). Inici de la llista d’abats
comendataris a Ripoll.
*
El capità reial Pere de Rocabertí durant la guerra civil, assalta el monestir i despullà
l'altar major romànic, amb els pal·lis, de les
obres d'orfebreria (1463).
*
Nomenat abat comendatari de Ripoll Ponç Andreu de Vilar
(1463-1489).
 |
|
Castell
d'Hostoles, residència de Verntallat i fortalessa principal
dels remences gironins. |
|
*
Les Corts de Lleida suposen la ruptura amb el rei
Joan II
(1460).
*
Concòrdia de Barcelona entre Joan II
i el seu fill Carles
de Viana. Posterior empresonament de Carles de Viana, acusat de traïció
(1460).
*
La Diputació i el consell del Principat nomenen hereu de
Catalunya a Carles de Viana. Capitulació de Joan II
davant les
institucions catalanes. Concòrdia o capitulació de Vilafranca del
Penedès. Mort de Carles de Viana (1461).
*
Tractat d’Olite, on Joan II
reconeix successors seus al
regne de Navarra a la seva filla Blanca, casada amb Gastó de Foix
(1462).
*
Tractat de Baiona, on Joan II d’Aragó hipoteca els
comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi de l’ajut militar contra la
revolta de Catalunya (1462). Inici de la guerra civil. La Generalitat
proclama rei a Enric IV de
Castella.
*
Primer aixecament remença, comandat per Francesc de
Verntallat (1462).
*
Projecte de concòrdia de la Diputació del General de
Catalunya entre senyors i remences, precedent de la sentència arbitral
de Guadalupe (1462).
*
L’oligarquia barcelonina aconsegueix desfer el sindicat
dels Tres Estaments (1462).
*
Sentència arbitral de Baiona, dictada per Lluís XI de
França, que posa fi a l’antagonisme entre Enric IV de Castella i Joan
II d’Aragó. (1463).
*
Pere de Portugal, dit Condestable de
Portugal, nomenat rei
de Catalunya (1463).
*
Mor de Pius
II, l'humanista Enea Silvio Piccolomini. Elecció de Pau II (1464).
|
*
Joanot Martorell comença la redacció del Tirant lo
Blanc, acabada per Martí Joan de Galba (1460).
*
Els nobles donen el mot de La Beltraneja a Joana, filla
d’Enric IV de Castellà.
*
Es crea la càtedra d’Astrologia a la universitat de
Salamanca (1460).
*
El gitanos arriben a Jaén (1462).
*
Jaume Huguet realitza, entre 1459 i 1460, el retaule de
Sant Abdò i Sant Senén, de l’església de Santa Maria de Terrassa.
*
Jaume Huguet pinta el retaule del Condestable de la
capella de Santa Àgata de Barcelona (1464).
|
 |
|
Detall del retaule de Sant
Abdó i sant Senén (Sant Nin i Sant Non) de Jaume Huguet (realitzat
entre 1459 i 1460) per l’església de Santa Maria de Terrassa.
 |
|
Frontal del bordat
del cardenal Joan Margarit, dels anys
1474-77 (Museu de la Catedral de Girona). |
|
|
|
1465
|
*
Roderic de Borja i Escrivà nomenat
bisbe d’Urgell (1467).
*
Ponç Andreu de Vilar, abat de
Ripoll, 28è. president de
la Generalitat de Catalunya (1467)
|
|
|
Enric IV de
Castella, en un manuscrit de l'època. |
|
*
Mort de
Pere de Portugal, dit Condestable de
Portugal
(1466).
*
La Diputació de Catalunya ofereix el tron a
Renat I de
Provença (1466).
*
L’alta noblesa
castellana deposa a Enric IV a l’anomenada farsa d’Avila. El
rei derrota als nobles a la segona batalla d’Olmedo, on les tropes
d’Enric IV de Castella derroten les tropes de l’infant Alfons
(Alfons XII) (1467).
*
Tractat de
Guisando. Enric IV
reconeix hereva a la seva germana Isabel (1468).
*
Matrimoni entre
l’infant Ferran d’Aragó, fill de Joan II, i Isabel, germanastra
d’Enric IV (1469).
*
Enric IV de Castellà concedeix facultats
als alcaldes de Guipúscoa per sentenciar casos de bruixeria (1466).
*
Varis jueus son ajusticiats a Llerena
(1467) i Sepúlveda (1468).
*
Naixement de Pere Lluís, Jerònima i Isabel, fills del
cardenal Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI (1468-1470).
|
*
L’escriptor Diego de San Pedro acaba la novel·la Cárcel
de amor (1465).
*
La Taula de Canvis de Barcelona fa suspensió de pagaments
(1468).
|
|
|
El Sant Jordi de Jaume
Huguet, suposadament inspirat en la figura de Pere Condestable
de Portugal (MNAC. Barcelona). |
|
|
1470
|
*
Roderic de Borja i Escrivà nomenat
bisbe de Barcelona (1472-1478).
|
|
|
Ferran d'Aragó retratat per
Antonio del Rincón, pintor de la cort. |
|
*
Capitulació de
Pedralbes, entre Joan II d’Aragó i la ciutat de Barcelona, que posa
fi a la guerra civil catalana (1472).
*
Isabel i Ferran
proclamats reis de Castellà (1474).
*
Mor de Pau
II. Elecció de Sixt IV de la
Rovere (1471).
*
Viatge del cardenal Roderic de Borja-Lanzol a València i
Castellà (1472-1473).
*
El concili d’Aranda obliga als capellans
a dir missa quatre cops al dia.
*
Un moviment anticonversos es difon per la
vall del Guadalquivir (1473).
*
Mor de Sixt IV
i elecció d’Innocenci
VII (1474).
|
 |
|
Sixt IV, de la Rovere, i el
cardenal Pietro Riario, nebot seu, amb el bibliotecari
Bartolomé Platina.
Pintura de Melozzo de Forli per la Biblioteca Vaticana. |
|
Introducció
