Bernart de Ventadorn
Bernart de Ventadorn (…1147-1170…) es un dels gran trobadors de l’etapa anterior a Guillem de Berguedà. Es lògic, doncs, que sigui esmenten per Víctor Balaguer en la seva ampliació de la nova de Ramon Vidal de Besalú.

Poc sabem de la seva vida, fill d’uns servents del castell de Ventadorn. Va conèixer les corts trobadoresques de Tolosa i de Leonor d’Aquitania.

Unes quaranta cançons constitueixen el cançoner de Bernart de Ventadorn, totes elles dedicades a l‘anàlisi de la passió amorosa, mancades d’anecdotari i de preocupacions socials, polítiques i moralitzadores.

Ventadorn, diu Martí de Riquer, "es considerado el mejor de los trovadores y uno de los más altos poetas amorosos de todos los tiempos", i afegeix que té una "poesía exclusivamente dedicada al amor, que insiste en la sinceridad, dentro de un tono melancólico y nostálgico, escrita con una gran claidad de estilo y de conceptos".

Ventadorn coneixia molt bé la poesia de Ovidi, cosa evident en varis passatges de les seves obres.

L’estructura dels seus poemes és d’una gran perfecció, sense cercar exageracions i formes violentes, amb una sabia combinació dels versos i de les estrofes.

La vida del de Ventadorn afirma que va morir al monestir cistercenc de Dalon, on també es va retirar el trobador Bertran de Born.
18/03/05

El Ripollès dels trobadors - Guillem de Berguedà - Hug de Mataplana - Ramon Vidal de Besalú - El castell de Mataplana - El comte Arnau - Ripoll, centre monàstic literari - Ponç de la Guardia - El trobador anònim de Sant Joan de les Abadesses