A la vall de Mataplana, situada al municipi de Gombrèn (Ripollès), va existir un castell que fou una de les més importants corts trobadoresques de Catalunya. Fou senyor d'aquest castell el trobador Hug de Mataplana i els trobadors Guillem de Berguedà i Ramon Vidal de Besalú tractaren en renombrades poesies tant la personalitat dels senyors de Mataplana com la seva vida

Les excavacions fetes al castell de Mataplana, efectuades entre 1986 i 1998, que han permès retrobar els seus vestigis, donen possibilitats de relatar i explicitar la relació d'aquest castell amb els trobadors, els poetes medievals en llengua d'oc, que és molt llarga i profitosa. Tot i la seva importància, aquesta no és més que una mostra dels Ripollès dels trobadors

Els trobadors Guillem de Berguedà i Ponç de la Guardia, en una primera època, i Hug de Mataplana i Ramon Vidal de Besalú, a continuació, son quatre dels més importants trobadors catalans, a l'etapa de més floriment de la poesia provençal

El primer d’ells, Guillem de Berguedà (que va viure entre 1138 i 1196), que ha estat considerat el més notable dels trobadors nascuts a Catalunya, va viure durant el regnat d'Alfons II d'Aragó (1162-1119), anomenat el Cast i, més pròpiament, el Trobador. Aquest trobador Berguedà, que va dedicar celebrades poesies a un membre de la família de Mataplana, ens col·loca també en relació amb noms importants de la poesia trobadoresca, Bertran de Born i Aimeric de Peguilhan. Fou, a més a més, contemporani d'un altre trobador ripollès, Ponç de la Guàrdia, poc enaltit com cal, fill d'una noble nissaga que ha estat fins ara poc coneguda i valorada

Hug de Mataplana pertany a la següent generació de trobadors catalans, ja que va viure a cavall dels regnats d'Alfons II, del seu fill Pere I de Catalunya i Aragó (1196-1213). Hug de Mataplana va morir precisament amb el seu rei durant la batalla de Muret (any 1213), quan es posava fi a l'expansió del regne d'Catalunya-Aragó a Provença. La seva relació amb els trobadors Blacatz i Ramon de Miraval demostra el nivell de la seva personalitat i relacions culturals. Ramon Vidal de Besalú, que va viure cap l'any 1200 i va escriure el primer tractat de gramàtica i de preceptiva conegut d’una llengua llatina, titulat Razós de trobar, va escriure sentides lloances de la cort trobadoresca del castell de Mataplana, regida per la personalitat de Hug de Mataplana

A Mataplana, doncs, estem en el cor batent del món trobadoresc ripollès, on es possible fer tot un recorregut poètic que col·loca el Ripollès com una de les més importants zones de conreu de la poesia provençal de Catalunya, amb un remarcable paper en aquest fenomen literari i social

Però la geografia on s'alça castell de Mataplana ens col·loca en relació amb un dels mites tradicionals més interessants i importants de Catalunya, el comte Arnau, com ho demostra que les primeres referències dels estudiosos als trobadors relacionats amb Mataplana, Milà i Fontanals o Víctor Balaguer, comporti una ineludible menció a la cançó del comte l'Arnau, tant típicament ripollesa

Si afegim aquesta relació de noms propis el també paper remarcable dins de la literatura trobadoresca tingueren els monestir de la comarca, el de Santa Maria de Ripoll, centre monàstic literari de gran importància, i el de Sant Joan de les Abadesses, on un trobador anònim va deixar rastre, tanquem un cercle ampli

En el monestir benedictí de Ripoll es guardaren tresors de poesia hagiogràfica (per exemple, els poemes de l'abat i bisbe Oliba dedicats als seus antecessors i parents), de poesia èpica (el poema llatí del cicle del Cid Campeador Carmen Campi Doctoris) i dels inicis de la historiografia catalana, però molt especialment obres poètiques relacionades amb els trobadors

Entre aquestes obres relacionades amb el món trobadoresc cal mencionar el Carmina Rivipullensia, un cançoner amorós anònim, d'arrel goliàrdica com el Carmina Burana, o les poesies trobadoresques, de la darrera etapa de l'esplendor de la literatura occitana, recollides en el Cançoneret de Ripoll (que estan, a més a més, en un volum on hi ha una versió de Regles de Trobar de Jofre de Foixà). Estem davant un conjunt d'obres existents en els fons bibliogràfics del monestir ripollès on la poesia trobadoresca adquireix un relleu especial

Aquest recorregut pel Ripollès del trobadors és possible gràcies al treball erudit i estudiós de personalitats de la literatura catalana com Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Martí de Riquer, István Frank i Lola Badia. Gràcies a l'impuls del doctor Maideu i de Manuel Riu avui podem veure les restes del castell de Mataplana que tant considerable paper varen fer en el món trobadoresc català