RIPOLL, CENTRE MONÀSTIC  
LITERARI
   Pàgina inicial: El Ripollès del trobadors - Carmina Rivipullensia - Les Regles de Trobar de Jofre de Foixà - El Cançoneret de Ripoll - Els autors del Cançoneret de Ripoll - La primera còpia del De Vita Solitaria de Petrarca - L'obra poètica del Cançoneret de Ripoll -

Si la figura dels trobadors Guillem de Berguedà, Ponç de la Guàrdia, Hug de Mataplana i Ramon Vidal de Besalú ens relacionen als senyors feudals ripollesos amb la poesia trobadoresca, també el monestir de Santa Maria de Ripoll té connexions amb aquesta important corrent cultural i literària

El monestir de Santa Maria de Ripoll fou durant tota la Edat Mitjana un important centre cultural i de producció literària. Va tenir un dels scriptorium més importants de l’època i de la zona, com queda de manifest passant revista als manuscrits conservats (prop de 250 llibres) avui a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona i com va explicar després d'un estudi exhaustiu Rudolf Beer

A l’scriptorium ripollès hi havia el segle X textos de procedència aràbiga, que varen suposar que Ripoll fos un dels introductors d’alguns instruments com l’astrolabi o de la numeració aràbiga i del zero a Occident. En aquest treball de pont entre el món islàmic i cristià occidental va jugar-hi un important paper el monjo Gerbert d'Aurillac, futur papa Silvestre II, el papa de l'any Mil, una de les eminències cinetífiques del segle X, que va estudiar segurament a Ripoll, cap l'any 967, sota el mestratge d'Ató, bisbe de Vic

Ripoll també va produir els primers textos historiogràfics catalans, amb tres produccions pioneres i senyeres com els Chronicons Rivipul·lenses, el Brevis historia monasteri i el Gesta comitium Barcimonensium et regum Aragonum. També aquest centre de producció va generar obres magnífiques exemples de les quals son la Bíblia de Farfa, avui dipositada a la Biblioteca Vaticana; i la Bíblia de Sant Pere de Rodes, actualment a la Biblioteca Nacional de Paris, amb il.lustracions que tenen correspondència en la portada romànica del monestir de Ripoll, una de les joies del romànic europeu  

Un altre apartat on la biblioteca conventual ripollesa és especialment interessat és en literatura jurídica. La riquesa dels seus fons de manuscrits així ho testimonia

Però el monestir de Santa Maria de Ripoll, a més d'un centre monàstic literari, fou alhora, un important centre d'estudi i de producció musical. Una activitat especialment relacionada amb la poesia trobadoresca

Però centrant-nos en la producció sobretot literària, el monestir de Santa Maria de Ripoll, a la mateixa època, va ser el dipositari d’una remarcable producció literària i poètica llatina. Lluís Nicolau d'Olwer ja va mostrar la gran producció literària del monestir ripollès a l’article "L'escola poètica de Ripoll en els segles X-XIII (Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Volum VI (1920)). L’escola poètica de Ripoll, segons la recopilació d’Nicolau d’Olwer abasta un total de 81 textos amb un total d’uns dos mil versos llatins mètrics i rítmics, escalonats entre els segles X i XIII

Però més enllà de literatura hagiogràfica, en l’scriptorium del monestir ripollès hi eren dipositades d’obres llatines de gran interès en el marc del desenvolupament de les llengües romàniques com el Carmen Campi Doctoris, el primer poema conegut referit al Cid Camperador, i la nomenat Carmina Rivipullensia, poemes amorosos semblants als Carmina Burana, dins de la línia que s’ha nomenat goliàrdica

La poesia goliàrdica (el gegant Goliat com a símbol del diable) o dels clerici vagantes son produccions literàries d’estudiants o clergues, allunyades de la tradició greu i constrenyia de l’església. Aquest tipus de poesia va tenir un desenvolupament paral·lel al de la lírica en llengua vulgar. Son obres que tenen molt sovint una actitud decididament contraria a les altes autoritats eclesiàstiques, de to còmic o malintencionat, d’enaltiment del vi i un to amorós allunyat de la pudicícia. Hi ha exemples molt variats a tot Europa, especialment Alemanya i França, com el Carmina Cantabrigensia, del segle XI, el Carmina Burana i autors com el canonge Gautier de Lille, el gramàtic Matthieu de Vendôme o l’arcediano Pierre de Blois

Carmina Rivipullensia
El catàleg de la biblioteca conventual del monestir de Santa Maria de Ripoll de l'1047 registra l'existència de sis glossae o glossaris. En un d'aquest hi ha una obra molt remarcable que lliga a Ripoll amb la tradició goliàrdica europea

És cal parar esment a aquesta obra ja que com ens diu Martí de Riquer "el problema de los orígenes de la poesía lírica en lenguas vulgares (románicas o germánicas) va estrechamente ligado al de la poesía popular o tradicional y la poesía cultamente elaborada". Per això cal atendre la producció ripollesa en llengua llatina, d'arrel goliàrdica i la seva relació amb la poesia trobadoresca. Estem parlant de la producció literaria existent en un manuscrit ripollès anomenada Carmina Rivipullensia o també de l'anònim enamorat

Aquest recull de poemes, trobat en el manuscrit 74 del monestir de Santa Maria de Ripoll estava dipositat en un llibre titulat Liber glossarum et etymologiarum, un peça utilitzada per l'ensenyament en el cercle monàstic ripollès

Com diu José-Luis Moralejo, autor del text, traducció, introducció i notes de l'estudi Cancionero de Ripoll (anónimo) (1986), "parece seguro que entre ellos se contaba ya el manuscrito actualmente conservado en el Archivo de la Corona de Aragón con el nº 74, un Liber glossarum et etymologiarum. Es un códice de pergamino, de 250 x 3888 mm., de 158 folios a dos columnas de unas 30 líneas, en letra minúscula carolina datable en el siglo X. Su contenido fundamental lo constituyen textos escolares glosemáticos, métricos y gramaticales, pero también se encuentran en él piezas en verso de distinta procedencia y cronología". El manuscrit ripollès on es varen trobar aquests poemes es tracta, doncs, un llibre de 158 pàgines, amb textos escolars glosemátics, mètrics i gramaticals, amb lletra carolina del segle X

Explica Moralejo que: "En el fol. 14r se copió el alambicado ejercicio métrico que Nicolau tituló De Metricalibus uersibus; lo forman 33 hexámetros con toda clase de artificios gramáticos. En los folios 97v, 98r y 102r pueden leerse los amatoria carmina objeto de nuestro interés, seguidos por los panegíricos De episcopo Papiense y Ad episcopum Metensen, de la misma mano que las composiciones amorosas. En el fol. 103v, y también copiados por la misma mano, están las bien conocidas Sententiae septem sapientum. En los fols. 153v-154r aparece el poema O crux clara Deo, que Dronke, frente a Nicolau, tienen por obra del autor de los carmina amatoria, en razón de la identidad de letra y del hecho de que sólo por esta fuente se conoce. En fin, en el fol. 158r -en realidad la guarda final del códice, mutilada en su parte inferior- están los nueve hexámetros del Cum sine doctrina, que es, al igual que el Quisquis eris incluido entre los poemas amorosos, una paráfrasis de versos atribuidos a Marboro de Rennes conocida, con variantes, por otras fuentes bien ajenas a Ripoll. En la columna b del mismo folio aparecen, por último, los Monosticha de decem plagis Aegypti, de San Eugenio de Toledo, copiados, como la pieza que los precede, por el escriba (y tal vez autor) de las composiciones amorosas; el mismo que, según Nicolau, copió el epitafio de Lucano conservado en el códice 46"

Segons Nicolau d'Olwer, sense rebre fins ara indicacions contràries, la lletra d’aquestes poesies amoroses era del segle XII

La datació de l’obra, pel tipus de lletra emprat, proposada ja pel descobridor i editor prínceps d’aquesta obra, per Nicolau, no ja estat substancialment criticada, i cal datar-la cap el darrer terç del segle XII. Amb tot es discuteix si estem davant una obra autògrafa o una còpia. Nicolau i Dronke creuen en aquesta unitat, però Latzke, Moralejo, Díaz, Rico i Elliott, no deixen de veure dificultats a la tesi que l’obra sigui autògrafa. Moralejo conclou que "en nuestra opinión, esta pequeña polémica engloba y solapa otra más capital: la de si en nuestro cancionero tenemos -ya sea en autógrafo, ya en apógrafo- una producción autóctona o, por el contrario, mera transcripción de piezas foráneas. Enfrentado el problema en estos términos, sólo adelantaremos, por ahora, que, aunque no vemos claro, por las razones indicadas [una serie de faltas del texto que, según pensábamos -y en buen parte seguimos pensando-, sólo se explican admitiendo que había una original poco o nada comprendido en ciertos puntos], que nos hallemos ante un original , tampoco apreciamos indicios positivos de que el original copiado por el escriba del manuscrito 74 no fuera obra de un letrado ripollès, como no vemos -volviendo a la cuestión cronológica- razones para concluir que el lapso temporal entre original y copia conservada haya sido tan largo como para invalidar del todo una datación paleográfica"

En ell hi ha una vintena de peces poètiques, quasi totes originals, no conegudes a Europa. Sols un poema té uns versos misògins atribuïts a Marbodo de Rennes (1035-1123)

En el comentari a les poesies, Moralejo explica que algunes de las poesies de l’Anònim enamorat de Ripoll lliguen, per concomitàncies literals, amb poemes del Carmina Burana, d’Hilari d’Angers o l’Anglès, un poeta deixeble de Pere Abelardo (que va crear obres cap el 1130), al mateix Pere Abelardo, de l’escola poètica de Sant Martial de Llemotges, de Gautier de Châtillon, un goliard il·lustrat que va crear a l’entorn de l’any 1170, amb obres de Guido o Wido d’Ivrea (nord d’Itàlia), de Godefrido de Reims

Nicolau d'Olwer va proposar atribuir l'autoria d'aquests poemes al monjo Arnau de Mont, copista del Codex Calixtinus (manuscrit ripollès 99), cap l’any 1172, encara que s'ha desestimat aquesta atribució

A Ripoll tenim, doncs, una de les mostres d’aquest tipus de poesia goliàrdica. Com diu Ramon Sargatal, "l’any 1923 l’insigne historiador i filòleg Lluís Nicolau d’Olwer preparava el seu treball sobre l’Escola poètica de Ripoll i, tot repassant a l’Arxiu de la Corona d’Aragó el material procedent del cenobi ripollès, va adonar-se d’uns poemes eròtics fins aleshores inadvertits. En aquell precís moment, va sortir a la llum l’activitat secreta que algun monjo havia amagat hàbilment entre els folis d’un còdex de l’antic escriptori abacial. Un monjo, lliurat devotament a l’oració i a la labor de llegir i copiar textos antics, passava pàgina, de tant en tant, a les seves obligacions i es dedicava a escriure els jocs de Venus, com ell mateix diu, i les ferides de l’Amor"

Segons Martí de Riquer "la poesía amorosa de actitud no deshonesta lleva consigo en algunas composiciones goliárdicas la descripción de la naturaleza, o sea el teatro en que se desarrolla la escena o la evocación. Algunas poesías de los goliardos son magníficas desde este punto de visa y revelan no tan sólo un bien asimilado conocimiento de la poesía latina clásica, sino también un claro paralelismo con la poesía en lengua vulgar, principalmente la trovadoresca. El anónimo enamorado de Ripoll inicia así una de sus canciones, Quomodo primum amavit (Com vaig estimar la primera vegada)", que oferim amb les traduccions de Sargatal i, en castellà, dels primers versos, de Martí de Riquer:

Si Martí de Riquer ens cita l'anterior poema de l'anònim enamorat de Ripoll com exemple d'una manera de veure la natura, també podria citar el primers versos de la següent obra del Carmina Rivipullensia, l'obra titulada Ubi primum vidi amicam (On vaig veure l'amiga per primera vegada)

Ofereixo aquest poema ripollès en llatí i en la versió catalana de Ramon Sargatal (Carmina Rivipullensia. El cançoner eròtic de Ripoll (1995)):

En els poemes de l'anònim enamorat de Ripoll hi ha clarament explicitat per tots els estudiosos una clara influència de la literatura sacra i la clàssica. Però com ha fet Martí de Riquer anteriorment, hi a remembrances amb la poesia trobadoresca 

Ramon Sargatal diu trobar semblances, constatables per poc que contrastem molts dels poemes trobadorescos amb els Carmina". Ell aporta l'exemple del poema A cossirier plaing, de trobador Gaucelm Faidit (1172-1203) amb el poema del monjo ripollès Quare Cupidini militaverim (Per que vaig guerrejar per Cupido):

El poema ripollès on cal cercar aquesta semblança detectada per Ramon Sargatal, Quare Cupidini militaverim (Per que vaig guerrejar per Cupido) és el següent:

Segueixen dos arxius

18/03/05

El Ripollès dels trobadors - Guillem de Berguedà - Hug de Mataplana - Ramon Vidal de Besalú - El castell de Mataplana - El comte Arnau - Ripoll, centre monàstic literari - Ponç de la Guardia

Webservicio.com