S’anc vos amei, era·us vau desaman
E ai razo qe no·i trob mas enjan

I. Enjan i trob per mitad veramen,
per q’eu nou·us deg tener negum coven;]
vos avetz fait lo major fallimen
q’anc amiga fezes vos aman.

S’anc ...

II. Mas no·m tenjatz per vostre servidor,
De vos mi part e vir mon cor aillor;
s’anc me lausei, ara·n porti clamor
del vostre cors fals, lausengiern, truan.

S’anc ...

III. Ja n·m tenrez mais en vostre poder
c’aisi vos veg baxar e decaer;
en altr’a i ems mon sen e mon saber:
joveneta qe non a pel ferran.

Si alguna vegada us he estimat,
a hores d’ara ja no us estimo i en tinc una raó]
Perquè (amb vós) no hi trobo més que engany.

I. Veritablement, que trobo engany per part vostra]
Per la qual cosa ja no tinc cap mena de compromís]
amb Vós;
he comès la falta més gran
que mai una dama ha comès contra el seu amant.]

Si alguna vegada...

II. I no em considereu ja servidor vostres,]
De vós me’n separo i dirigeixo el meu cor
cap una altra banca;
Si mai us vaig lloar, ara em queixo de vós]
Del vostre fals cor, mentider, i truà.]

Versus
Carstina di delebitur iniquitas terre.
Et regnavit super nos salavtor mundi.

Antifona
Optimam partem elegit sibi María, quae non auferetur ab ea in eternum.

Ara lausetz, lausetz, lausetz
li condamen l’abbet

I.                 Bela si vos eravatz de nostra maiso]
a profit de tots moines vos pendriatz liuraso;]
Mas vos non estaretz, bela,
Si totz jorns enversa no,
Sos dit l’abbet.

Ara lausetz...

II.             Bela, si vos voliatz en nostre’orden remanir,]
gras capos ne grosses oches no vos poirian falir;]
mas a vos convenra, bela, ab totz los monges jazir]
e ab l’abbet.

Ara lausetz...

III.        Er nos en qatre moines tuit d’una religio,]
e qan l’uns fa tort a l’altre ab gran verges nos batom:]
mas vos non seretz batuda si de colps de cui los nor.]
Sos dis l’abbet.

Ara lausetz...

IV.            Si vos ex qatre vint moines, lo vulria mais de cen,]
E serai ne fort irea si no·us ren totz [per cent] tanz;]
Levarai vos la quintena, foretz tuitz ardi(a)men
Ab vostr’abbet.

Ara lausetz...

V.                Bela, anuit intraretz dinz nostre dormitor;]
de cincanta qatre moines vos en farem cobertor;]
non ausirez sein de clotxa si de vits serjornatz no,]
sos dis l’abbet.

Ara lausetz...

Ara n’intra nostr’amia ab los fraires el dormitor,]
[ab cincanta aetre moines qe·n volon far de cobertor;]
ja on exita la bela tro qe dessus e desor]
li don l’abbet.

Ara accepteu, accepteu, accepteu
l’ordre de l’abat.

I.                Bella, si vós fóssiu monja de la nostra casa]
en profit de tots els monjos rebríeu el vostre sou;]
però, bella, de tot això en rebreu res si no hi]
poseu el cul,
va dir l’abat.

Ara accepteu...

II.            Bella, si volguéssiu romandre en la nostra ordre]
nos us han de faltar ni grans capons ni grans oques;]
però, bella, caldrà que jageu amb tots els monjos
i amb l’abat.

Ara accepteu...

III.        Ara som vuitanta monjos, tots de la mateixa religió,]
i quan un fa tort a l’altre, en colpegem amb grans vergues;]
però vós no sereu batuda sinó és a cops de collons,]
ha dit l’abat.

Ara accepteu...

IV. Si vós sou vuitanta monjos, jo ho voldria (fer) més de cent vegades,]
i m’enfadaré molt si tots plegats no us faig cent vegades;]
arribarem a un acord si vosaltres us comporteu valentament]
i el vostre abat.

Ara accepteu...

IV.            Bella, aquesta nit entrareu en el nostre dormitori,]
i us fareu un cobrellit de cinquanta monjos;]
so sentireu sons de campanes sinó de caralls eixorivits,]
això diu l’abat.

Ara accepteu...

Ara entra la nostra amiga amb els germans al dormitori,]
amb el cinquanta monjos que li volen fer de cobrellit;]
no en sortirà la bella fins que per davant i per darrera]
no li hagi donat l’abat.

Amors, merce on sia
no t’i abandonasses,
qe lo meu cor desia
membrando me portases.

I
E no ne crederia
qe t’amor me falsasses
ne a la vita mia
per altre (me)camjasses.

II
Encara no me desespere
d la tu’amistate;
po no te poriria far
glsa desleialtate
al’amor q’eu te port, bela,
pena d’umilitate.

Amors, merce no  sia...

III
E se·l tempo no m’engana
qe viva longamente,
ben serai [complit]
de pen’e de turmente.

Amors, merce no  sia...

IV
A busca per un bello riso
Deus laxa lo·m credere
qu·eu vauc en paradiso
e eis fors de perilo

Amor, que no hi hagi compassió
si no t’hi abandonessis.
és el que el meu cor desitja,
recordant el que m’hauries portat.

I
I per això jo no creuria
que el teu amor fos fals,
ni que al llarg de la meva vida
em canviessis per un altre.

II
Encara no em desespero
de la teva amistat
la falsa deslleialtat
a l’amor que jo et porto
no et portaria cap benefici, bonica,]
plena d’humilitat.

Amor, que no hi hagi compassió...

III
I si el temps no m’enganya
que visqui per molt anys
que jo bé estaré [ple]
de penes i de turments.

Amor, que no hi hagi compassió...

IV
Per un bell somriure en els seus llavis]
Déu em deixà creure
que vaig al paradís
i que en surto fora de perill.