PONÇ DE LA
GUÀRDIA
Pàgina inicial: El Ripollès del trobadors - Biografia de Ponç de la Guàrdia - La documentació relativa a Ponç de la Guàrdia - Les dames del nostre trobador - La significació històrico-literària de Ponç de la Guàrdia
PONÇ DE LA
GUÀRDIA
Pàgina inicial: El
Ripollès del trobadors
-
Biografia de Ponç de la Guàrdia -
La documentació
relativa a Ponç de la Guàrdia - Les dames del nostre trobador -
La significació històrico-literària de Ponç de la Guàrdia
Però la tradició trobadora del Ripollès no
s'acaba pas amb Mataplana, els seus fills i el seu castell. Hi ha
també un notable trobador, Ponç de la Guàrdia o
Saguàrdia, fill de la
família del castell de la Guàrdia de Ripoll, que era situat on ara hi ha el santuari de Santa
Margarida de Vinyoles, en la serralada que separa Les Llosses i Alpens
Es tracta, sens cap dubte, literàriament parlant, per la quantitat
d'obra, del
segon gran trobador relacionat amb el ripollès, desprès de Guillem de Berguedà, i abans de Hug de Mataplana
o Ramon Vidal
de Besalú. És un autor que ja apareix en els primers reculls de poesia
trobadoresca dels anys 1816-1821 (Raynouard: Choix des poésies originales
des troubadours)
Ponç de la Guàrdia,
trobador català
Avui, un cop superats els dubtes
sobre el seus orígens , és ja segur que el trobador Ponç de la Guàrdia era
català, el fill segon de
Ramon Bernat de la Guàrdia, que per un document de 1154 sabem
que es casà amb Ponça [marquesa de Montesquiu], segons va fixar l'estudiós francohongarés
István Frank en un complet estudi del personatge i del
trobador (publicat l'any 1949)
Ramon Bernat de la Guàrdia,
senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, va tenir quatre fills: Ramon, Ponç, Bernat i Estefania. Aquest
Ponç, segon fill de Ramon Bernat de la Guàrdia, és el trobador
consignat a totes les històries de la literatura provençal com
a notable poeta
Donat que aquest fill segon de Ramon Bernat
de la Guàrdia, el nostre trobador Ponç de la Guàrdia, apareix
d'aquesta manera en l'esdevenidor del castell ripollès, sembla
lògic de fer-ne una senzilla biografia
Biografia
de Ponç de la Guàrdia
Per no resumir o copiar el treball d'István Frank, aprofitarem un resum
biogràfic sobre Ponç de la Guàrdia de Martí de Riquer: "Nasqué vers l'any 1140 i el mes
d'agost del 1177 és documentat entre els cavallers que formaven
part de la host i seguici del rei Alfons d'Aragó en la seva
expedició a Conca. A la cort d'aquest rei passà uns quants anys
de la seva vida, més constantment entre 1181 i 1183, encara que
també se n'atestà la presència a les seves possessions. Consta
que la seva muller es deia Agnès. Mori vers l'any 1190".
Segons un altre curta biografia, "el trobem documentat entre
el 1154 i el 1188"
En la línia de remarcar les interrelacions entre
els trobadors relacionats amb el Ripollès, sols esmentar que
en el setge de Conca de 1177 pels reis Alfons VIII de Castellà i
Alfons II d'Aragó, sabem documentalment, que hi va estar, a més
del nostre trobador Ponç de la Guàrdia, Hug de Mataplana,
l’avi del trobador Huguet o Hug de Mataplana
Per més interrelacions, Ponç de la
Guàrdia va participar també en una de les campanyes d'Alfons II d'Aragó i
Catalunya contra el
comte Raimon V de Tolosa, segurament la de l’any 1175, on es
possible que també hi fos present el trobador Guillem de Berguedà, també relacionat amb el Ripollès
Amb tot cas, es documentat que Ponç de la Guàrdia acompanyà al rei Alfons d'Aragó a l’entrevista que aquest celebrà amb el futur rei anglès Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània i comte de Poitiers, el 15 d’abril de 1185, al castell de Najac de Roergue. En aquest acte també hi és present el trobador ripollès Ponç de la Guàrdia.
La documentació relativa a Ponç de la Guàrdia
Però podem detallar molt més, i cal fer-ho en la figura
històrica de Ponç de la Guàrdia. Segons István Frank, "il figure, entre 1154 et 1188,
dans treize documents, qui sont de deux sortes: les uns
concernent les affaires de sa famille, les autres son des actes
royaux, òu il signe en qualité de témoin, à une place
éminente (traducció ???)"
Els tretze documents poden dividir-se, com
diu István Frank, en dos grups. A pesar que Frank els relaciona
cronologicament, pel nostre interès els separarem. Primer
citarem els que concerneixen a les possessions de la Guàrdia de
Ripoll
Ponç de la Guàrdia apareix,
més enllà dels documents familiars, moltes vegades com a
testimoni i proper al rei Alfons II d'Aragó. El primer, de 30 de
juny de 1177, a Lleida, en una carta a favor dels Templers on
figura al costat del rei i de, entre altres, Ponç de Mataplana i
Galceran de Pinós. El segon document, d'agost de 1177, al setge
de Conca, on Alfons II d’Aragó i Alfons VIII de Castella
confirmen un tractat. Entre els testimonis, a més del nostre
trobador, hi ha Hug de Mataplana [possiblement el pare del
trobador Huguet o Hug de Mataplana ]. El tercer document, de 30 d'octubre de 1181, on
el rei Alfons fa una donació al monestir de Santes Creus. El
quart document, de febrer de 1182, on el rei fa una altre
donació a favor del monestir de Poblet. El cinquè document, de
4 de desembre de 1183, on el rei Alfons rep l'homenatge de
Guillem de Santa Coloma
El primer document familiar es: "Le
31 mars 1154, sa signature figure au bas d'un acte de donation
émanant de son père, Raimundus Bernardi de
Guardia. Celui-ci avait été un familier du comte
Raimond Bérenguer III et, en 1130, un de ses exécuteurs
testamentaires. Nous ne savons pas si, dès 1154, la presénce
d'una signature constitue une preuve certaine pour l'âge majeur
de celui qui signe. En ce cas, il conviendrait de placer la date
de naissance de Poncius en 1133 au
plus tard. De toutes manières, Pons devait être âge au moins
d'une trentaine d'années au moment où il apparaît dans
l'entourage du roi, à une place éminente, à partir de 1177 (traducció
???)"
Es interessant constatar el resum que fa Frank, en
una nota a peu de pàgina, que: "La donation
dont il s'agit ici en faveur des Templiers et porte sur omnem
nostrum honorem qui est in parrochia Sancti Stephani de
Vallespiranti, in loco vocato Rocha de Pugal... et
dons les limites sont: ab oriente in torrente que
discurrti de Collo Sancti Stephani, a meridie in aquam putidam,
ab occidente in torrente de Ruire, a circio in stratam que vadit
de Collo Sancti Stephani ad Archers"
El segon document de caire
familiar que tenim del trobador de Les Llosses és concernent a les
propietats del castell de la Guàrdia de Ripoll, del 17 d'agost de 1177, on Ponç, aprova una
transacció feta pel seu germà Raimon al lloc de Masdeu"
"El 17 d'agost del 1177 Pons i el seu
germà Raimon de la Guàrdia, casat amb la marquesa de
Montesquiu, aproven una transacció feta en els termes de llur
feu situat a la parròquia de Sant Esteve de Vallespirans, en un
lloc dit Masdeu (Maideu?)"(Taleia). Segons Frank, el "17 août 1177, Poncius,
frère de Raimundus de Guardia, aprouve,
avec celui-ci, une transaction faite dans les termes de leur fief
situé dans la paroisse de S. Stephanus de
Vallespirante, au liue dit Masdeu",
com indica István Frank. Es
el segon dels documents familiars on surt esmentat Ponç de la
Guàrdia, el trobador ripollès
En una nota a peu de pàgina, István Frank es diu
que "Bernardus Rog de Beviure (fils de Rubeus
de Benevivere, commandeur des Templiers de Cerdagne
et bénéficiaire...), donne au Temple la
dîme qu'il possède in ipso honore quem Raimundus
de Guardia et Poncius donaren prescripte Milicie (traducció ???)"
Cal
dir que, encara que no es menciona a Ponç de la Guàrdia, "quatre anys abans, aquest Raimon de Guàrdia
reconeix usurpar drets que corresponien al monestir de
Ripoll"(Taleia). Segons
altres fonts, més curosament documentades, "palesament era
senyor d'ací el Raymundi de Guardia
que, el 16 cals. de setembre del 1173, reconegué usurpare
drets que corresponien al monestir de Ripoll, qui
castro meo de Guardia circumquoque continguus & vicinus est,
scilicet in Tremolosa, Loces, in Puigmal i altres
llocs(nota 3), car ell
no havia respectat allò estipulat pels parentum
meorum amb el cenobi. Ara, ben aconsellat per
l'arquebisbe de Tarragona (Guillem), prompto animo ac
spontanea voluntate... diffinio & evacuo illas guarbas quas
Guillelmus de Guardia jure illicito in ipsa dominicatura de Loces
accipiebat i s'aplanava a amicabili
compositione, si calia"(Els
castells catalans). Es
important constatar, com diuen alguns autors, que en aquest
document es parla dels termes de les possessions de La Guàrdia
de Ripoll i s'esmenta a "... scilicet in
tremolosa, Loces, in Puigmal. Tremolosa és situat a
l'actual parròquia de Sant Martí de Vinyoles, Loces (Les
Llosses) i Puigmal que es troba sobre Puigbó (Gombrèn)"(Taleia)
La informació que tenim es diu que
"el mateix any, Ramon de la Guàrdia [l'hereu] va assistir a
l'assemblea de Fontaldara, on el sobirà promulgà les
constitucions de pau i treva(Els castells catalans)
El tercer document concernent a les
possessions dels de la Guàrdia es de "le 1er.
octobre 1177, il donne, avec d'autres membres de sa famille, à
abbaye de San Cugat del Vallés, un mas
sis dans les termes du château de Cervelló, dans la paroisse de
S. Vicencii de Ortis (traducció ???)". En dues notes a peu de
pàgina es diu que els testimonis de la donació de Sant Vicenç
dels Horts son Gerallus Alamagni de
Cervelló i el seu fill Guillem
El quart document familiar es un document
importat que ens explica l'acte d'execució de les darreres
voluntats del seu germà Raimundus de Guardia, amb data de 30 de
maig de 1179
Segons Monsalvatje, citant per István Frank, el germà gran de Ponç de la Guàrdia, Ramon de la Guàrdia, va morir cap el 1179 (i no cap el 1190 com s'ha dit a vegades), quan fou feta execució del testament de Raimundus de la Guardia, qui dimisit Guillelme, filie sue, la Guardia, cum omnibus suis terminis. L'escriptura d'execució, pel seu interès, cal exposar-la bastant completa:
... vidimus et audivimus et presentes adfuimus ea hora quando Raimundus de la Guardia, egritudine detentus, pleno tamen sensu et sana memoria, suis verbis ordinavit suam voluntatem ultimam de honore suo et de rebus suis et hoc ordine nobis presentibus et audientibus post mortem suam manumissoribus suis, quos nobis videntibus et audientibus elegit, scilicet, Pontius de la Guardia, frater eius, et Guillelmus de la Guardia et Petro de Olo et Berengerius de mazanos, Berengerius de Rocheforte et Raimundus de Malang, quibus honorem suum et res suas distribuendas iniuncxit, sicut hic invenerint scriptum. Primum dimisit corpus suum totum et honorem de Castello ecclesie de Sanctis Crucibus et ecclesie sancti Iohannis de Riupol medietatem boschi de Pugmaall, et dimisit domui Templi equum suum et arma. Dimisit Guillelme, filie sue, la Guardia, cum omnibus suis terminis et honorem de Bages et totum honorem matris sue preter Montfalcho quod castellum dimisit Berengerie filie sue, sicut mater sua et de quacumque istarum predictarum filiarum minus evenerit sive obierit sine legitima prole, ommis predictus honor revertatur ad superstitem et dimisit Estefanie, filie sue, quam habuit de priori uxore totum honorem quem habebat in certania [=Cerdanya]. Dimisit castrum de Murede, prodebetis suis persolvendis... Insuper dimisit tratri suo Pontio totum suum decimum de Pardines... Iterum dimisit totum suum honorem et filias suas iam dictas in custodia et in tutela Ponti fratri sui...
Resulta interessant constatar com
les deixes principal es dirigeixen al monestir cistercenc de Santes Creus, com Guillem de Berguedà
ho fa a Poblet, i al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i no
al poderòs veí monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll
Tenim doncs una filla filla gran de Bernat de la
Guàrdia -Guillelma-, junt amb les seves germanes -Berenguera i
Estefania-, que eren posades sota la tutela de l'oncle [el nostre
trobador Ponç de la Guàrdia], fins que es casessin (...sint
apte ad maritandum quas ipse adiuvet maritari, Postea iam dicti
filie habeant predictum honorem liberum et sine contentione).
La mare de les noies, Marquesa de Montesquiu, havia finat quatre
mesos abans que el seu espòs
Cal dir, com explica Frank amb propietat,
que Ponç "il est nommé on seulement le
premier des exécuteurs testamentaires, mais encore il es
désigne comme le gardien et le tuteur des deux filles mineures
du défunt. I est, à ce titre, chargé de gérer l'héritage de
ses nièces et de les marier quan elles auront atteint l'âge
nubile". Com diu István Frank, a més de les
possessions extractades, "Guillelma et
Berengaria avaint déjà reçu, par les testament de leur mère,
Marchesia de Monteeschiu, décédée quatre mois
avant son époux, en janvier, les châteaux de
Murelise, Monteeschiu, Macana, Cherol, Muntmaior et
la ville de Manresa (traducció ???)"
El cinqué document, es interessant ja que
"le 6 février 1180, c'est dire à peine huit
mois plus tard, Poncius de Guardia
remet ses pupulles, avec tout leur héritage, à Bernardus
de Portella, sous la condition que ce dernier
épousera Guillalma, ou la soeur
cadette si l'aînée devait mourir avant de se marier. La remise
des fillettes et de leur héritage se fait sur l'ordre du roi
Alphonse et de sa cour: cum voluntate et mandamento
domini regis Ildelfonsi et curie sue. L'acte est
signé par Pons et parmi les témoins on lit le nom de Raimundus
Gadceran de Pinós, qui est -rappelons-nous les
indiscrétions de Bertran de Born- un des soupirants de Marquesa de Cabrera; il
est entouré ici de ses deux frères, Bernardus et
Berengarius. Un autre témoin est Berengarius
de Masanos (ailleurs Macanos),
un des familiers des de la Guardia, qui figure dans leurs actes
dès 1177 [el document de la transacció de Masdeu],
puis dans la confirmation faite le 2 février 1179 du testament
de Marquesa; il est exécuteur testamentaire de Raimond, témoin
enconre aux actes ci-dessous cites de 1184, 1187 et de 1188 (traducció
???)"
Les notes de peu de pàgina de Frank es
indiquen que Bernardus de Portella era
"son voisin de La Portella, commune de La
Quart, à une vingtaine de km. au Sud-Ouest de La Guardia (traducció ???)".
Resulta, però curiós, que István Frank no
localitzi Berengarius
de Masanos o Maçanos, quan
a Les Llosses hi ha la masia de Maçanós i l'església de Sant
Vicenç de Maçanós
El sisè document es l'esmentat per Frank de 1184: "le 20 septembre 1184, Poncius de Guardia est mentionné dans l'acte testamentaire d'un inconnu, décéde le 13 avril 1184, qui est vraisemblablement Petrus de [Monteseschi]uo, parent de Marquesa, sa belle-soeur. Berengerius de Mazanos est le premier témoin du testament (traducció ???)"
El setè document relatiu a possessions
familiars on intervé Ponç de la Guàrdia és, segons Frank,
"le 13 avril 1187, Pontius de Guardia vend au monastère de
Santas Creus un mas à San Julián de
Cosp. La charte de vente porte, après la sienne, les signatures
d'Agnes, son épouse, de Bernardus
de Portella, qui est, depuis 1180, tuteur de ses
nièces et fiancé de l'aînée, Raimundus
Gaucerandi de Pinós, Berengarius de
Maçanos, Raimundi de Sancto Saturnino,
puis de Guillelma et de Berengaria,
ses nièces, filie Raimundi de Guardia (traducció ???)".
Pel present document sabem que Ponç de la Guàrdia va tenir un
fill, de nom Raimon
El
vuité i darrer document
important a citar, és de "4 février 1188, il donne son
consentement à la cessión faite par Raimundi de
Malan, d'un mas sis à Montades,
son fief. L'acte est signé par le cédant -qui avait été, en
1179, l'un des exécuteurs testamentaires de Raimond de la
Guardia-, par sa femme et son fils, puis par Poncius
de Guardia, Wilelmus de Crexel,
Hugo de Mataplana, Wilelmus
de Tales, Bernardus de Portella,
Berengerius de Maçanos et par Bertrandus
de Jovanet. C'est la dernier document de Pons (traducció ???)"
A continuació, István Frank esmenta un important document, de maig de 1190, on
el rei aprova el casament de Bernardus de Portella
amb la filla de Raimundus de Guardia,
segurament Guillelma, on ja no apareix Pons de la Guàrdia. En
altres document posteriors, d'interès familiar i en afers on ell
havia intervingut, ja no apareix el nom de Poncius de
Guardia, pel que cal inferir que va morir abans de
maig de 1190 i després de febrer de 1188
Aquest són els document familiars relatius al
nostre trobador i a les possessions dels Saguàrdia. En una
primera ullada els noms de Sancti Stephani de
Vallespiranti (Sant Esteve de Vallespirans),
Rocha de Pugal... (Penyal del Roquer???), Collo
Sancti Stephani (collet de Sant Esteve), torrente
de Ruire (torrent de Ruira???), Archers
(Arquers), Masdeu (Maideu), Mazanos
(Maçanós), sancti Iohannis de Riupol
(Sant Joan de Ripoll [o de les Abadesses]), Pugmaall
(Puigmal), Pardines (Pardines), Sant Julià de Cosp i Monteeschiu
(Montesquiu) ens parlen de llocs ben ripollesos
Les
dames del nostre trobador
Com diu István Frank,
"comprises entre 1177 i 1188, les douze annés
d'activité historique de Pons de la Guardia, chevalier de la
cour d'Alphonse, coïncident doncs très excatement avec
l'activité littéraire de Pons de la Guardia, chevalier-poète
catalan (traducció ???)". En les nou poesies que coneixement de
Ponç de la Guàrdia hi ha mencions a dues dames d'alt llinatge:
Azalaïs de Burlats i, molt especialment, a Marquesa d'Urgell o
de Cabrera
Azalaïs de Burlats era filla de Raimon VI,
comte de Tolosa, i estigué casada des del 1171 amb Roger II,
vescomte de Besiers. Ponç de la Guàrdia va conèixer aquesta
dama abans de 1179, ja que no va participar a la campanya del rei
Alfons d'Aragó contra Roger de Besiers que va tenir lloc aquell
any, ja que no consta entre el seguici reial. Azalaïs fou
cantada per trobadors occitans com Arnaut de
Maruelh. Azalaïs de Burlats
va morir l'agost de 1199
El que sembla clar es que durant
l'expedició del rei Alfons d'Aragó contra Roger de Besiers,
espòs de la de Burlatz, Ponç estava ocupat a arreglar les
qüestions que l'imposava la tutela de les seves cosines, la
herència rebuda del seu germà
La personalitat de On-tot-mi-platz
de les cançons de Ponç de la Guàrdia ha estat clarament
fixada. Es tracta de Marquesa de Cabrera: "Les cançons de
Ponç de la Guàrdia són adreçades a una dama el nom de la qual
amaga amb el senyal, o pseudònim, d'On-tot-mi-platz
(o sigui: aquella de la qual tot em plau), que és Marquesa
d'Urgell, que després del 1178 es casà amb el turbulent baró
Ponç, vescomte de Cabrera. Aquesta dama fou molt celebrada pels
trobadors, i l'esmenten amb elogi Bertran de Born, Peire Vidal i Guillem de Berguedà"
Donada la relació entre el trobador ripollès i
aquesta dama, ens sembla pertinent donar algunes dades sobre
ella, un personatge que va tenir una gran protagonisme en les lluites
nobiliàries durant el regnat d'Alfons II
Marquesa d’Urgell, vescomtessa de
Cabrera, era filla d’Ermengol VII, comte d’Urgell
(1154-1184), i de Dolça, filla de Raimon Berenguer IV, comte de
Barcelona (1141-1162), un maridatge amb el que s’unien els
blasons dels dos comtes més poderosos de Catalunya. Cal tenir
present que el germà de Dolça, la mare de Marquesa d'Urgell, el comte de
Barcelona, havia reunit, el 1164, el comtat de Barcelona com
herència del seu pare, amb la donació de la seva mare,
Petronila, el regne d'Aragó, al que cal ajuntar-hi el 1166 el
comtat de Provença, herència de la comtessa Dulce, casada amb
Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, avi d'Alfons II d'Aragó
Marquesa d'Urgell es va casar (cap el 1167) amb
Ponç II, vescomte de Cabrera i d’Àger (vers 1168-1198), un
dels més notables barons del comtat d’Urgell, i va
protagonitzar alguns dels episodis de les lluites entre els
Urgell i els Cabrera i Castellbò, entre 1184 i 1196, durant el
regnat d'Alfons II, un dels períodes més crítics (1213-1336)
en les relacions entre l'alta noblesa i la monarquia,
les lluites
nobiliàries durant el regnat d'Alfons II
El 1192 les forces reials, coaligades amb
les d'Urgell, varen assetjar Castelló de Farfanya, on va restar
Ponç de Cabrera, i a començament de la primavera varen assetjar
Montessor, on eren Marquesa de Cabrera, defensada, entre altres,
com hem explicat en el seu moment per Guillem de
Berguedà. A finals de 1192
Marquesa de Cabrera va rendir el castell de Montessor i es va
constituir com hostatge, mentre el vescomte de Cabrera fugia i
moria exiliat el 1199. Marquesa va viure fins 1215, quan ja
tenia, de llarg, més de cinquanta anys
Pot semblar estrany que un fidel servidor
del rei aragonès, com era Ponç de la Guàrdia, com així ens
apareix en la documentació, mantingués relacionats amb dues
dames de dos dels bàndols oposat al seu rei. En tot cas, això
es trasllueix en la seva poesia de manera clara, que traspua nostàlgia del retrobament, tant en les etapes de treva com,
especialment, durant les situacions de guerra oberta declarada, per exemple, entre 1190 i 1194
pel rei i el d'Urgell contra
Cabrera i Castellbò
La significació històrico-literària de
Ponç de la Guàrdia
Segons alguns tractadistes, Ponç de la Guàrdia forma part del
grup de trobadors catalans de l'etapa més floreixent de la
poesia trobadoresca i del seu conreu a Catalunya. La relació de
Ponç de la Guàrdia amb Alfons II d'Aragó, dit el
Cast, però també, significativament el
Trobador (1162-1196), i amb una biografia paral·lela de Ponç
de la Guàrdia amb el més importat dels trobadors catalans, Guillem de Berguedà, que fou contemporani seu, ens col·loca al trobador de
La Guàrdia de Ripoll, en el moment en que la poesia provençal,
en el segle XIII, arrela de manera total a Catalunya, on
perviurà fins el segle XV. L'apreciació de Martí de Riquer és
que "això s'esdevé amb tal intensitat, que hom ha emès la
possibilitat de parlar d'una època "època alfonsina"
de la poesia trobadoresca i hom ha afirmat que la cort d'Alfons i
la del seu fill Pere el Catòlic (mort el 1213) constitueixen el
centre o punt de coincidència del "mig segle d'or" de
la lírica provençal", que "deixà agradosa memòria
entre els trobadors". Estem en el moment de l'expansió del
regne d'Catalunya-Aragó a Provença. Estem en el moment de l'expansió
del regne d'Catalunya-Aragó a Provença
18/03/05
El Ripollès dels trobadors -
Guillem de Berguedà -
Hug de Mataplana - Ramon Vidal de Besalú -
El castell de Mataplana - El comte Arnau -
Ripoll, centre monàstic literari - Ponç de la Guardia
- El trobador anònim
de Sant Joan de les Abadesses
