EL CASTELL DE MATAPLANA
Pàgina inicial: El Ripollès del trobadors - El castell trobador de Mataplana- El barri de Mataplana i església romànica de Sant Joan de Mata
EL CASTELL DE MATAPLANA
Pàgina inicial: El
Ripollès del trobadors
- El
castell trobador de Mataplana- El
barri de Mataplana i església romànica de Sant Joan de Mata
La situació de les restes del castell de Mataplana fins a 1986 es creia que eren sota les fonaments de la casa de Mataplana, uns 200 metres de distància de la seva ubicació exacta. Així ho deia el llibre Montgrony, entre la història i la llegenda (1984), d'Esteve Busquest Molas, on es fotografien les suposades restes del castell al costat de la masia de Mataplana.
Era, però, una creença infundada ja
que la situació no responia a cap lloc enlairat, visible des de
lluny, dominant el paisatge, amb tota la simbologia de poder
Fou el 1986, quan a iniciativa del
propietari dels terrenys de Mataplana, el doctor ripollès Eudald
Maideu, es varen iniciar els treballs arqueològics, dirigits per
Manuel Riu, que havien de portar a esmenar l'equivocada ubicació
i a descobrir unes restes arqueològiques de gran valor: el castell on havien
viscut Ponç de Mataplana, tant vituperat per Guillem
de Berguedà, Hug de Mataplana i on va
sorjornar Ramon Vidal de Besalú
Les restes del castell de Mataplana foren
localitzades on era previssible, vora del torrent de l'Espluga, a
pocs metres de distància de la capella romànica de Sant Joan de
Mata, en una mota artificial, coronada de espessa vegetació. La
seva ubicació era a 1.140 metres d'altitud, entre els 5º 45' de
Longitud est i els 42º 16' 45" de latitud Nord. Sota aquest
monticle de materials, hi havia una base formada per materials
margo-calcaris que sobresortien de les margues que l'envoltaven,
que havien estat retocat i tallat en diversos punts per tal
d'aconseguir una plataforma suficientment plana i aïllada. El
nom de Mataplana obeeix a la transformació artificial del turó
de pedra calcària aplanat, formant una motta
o matta
En aquest lloc es varen trobar en
successives campanyes arqueològiques (1986-1998), "no tant
sols el pati enlosat del castell sinò, fins i tot, bona part de
les parets de la planta baixa dels edificis que l'havien
constituït i la muralla que protegí el recinte, o bé l'escala
que accedia a la planta noble del pati"
Les successives campanyes
arqueològiques han permés descobrir "una superfície
edificada d'uns 532 metres quadrats, en l'àmbit de la qual
havien quedat enterrats els elements bàsics d'un
castell-residència del període del segon art romànic (segles
XII-XIII), el castell dels trobadors, que a la vegada s'havia
edificat damunt d'un altre castell típic del primer art
romànic"
Cap a la primera meitat del segle XI en el
lloc de Mataplana es va bastir una torre de planta circular, amb
pedra ben esquadrada de mida mitjana i calç, d'uns sis metres de
diàmetre (i pot ser d'uns 9 metres d'alçada), aprofitant el
turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a
vigilar el camí que pujava per la riba dreta, des de Gombrèn
vers Castellar de N'Hug. Des d'aquest lloc es podia contemplar
tota la vall a certa altura i el camí serpentejant que anava pel
costat de la ribera. Segons Riu, en "aquell mateix moment es
construí, a uns quinze metres d'ella i a l'extrem meridional del
turó, una capella castral [o aula] d'una sola nau amb porta al
nord, d'uns quatre metres d'amplada per sis de llargada. Era una
capella petita, probablement amb coberta de loses s dos vessants,
i sense absis diferenciat
I fins i tot, és possible també que
seguint el costum del moment, hom encerclés la torre i la
capella potser amb un mur de pedra i, més probablement, per
mitjà d'una palissada de fusta que podia seguir amb més
faiclitat les sinuositats del cim del turonet"
El castell
trobador de
Mataplana
Però les restes descobertes en les successives campanyes
arqueològiques han posat al descobert, fonamentalment, els
elements del segon castell, ja dels segles XII i XIII, d'estil
corresponent al segon romànic
La peça bàsica es la gran torre
rectangular del cantó oest, de 16'5 per 4'35 metres, amb una
superfície de 80 metres quadrats, amb dues plantes sobreposades.
La planta baixa tenia una volta de canó seguit. Aquesta torre
tenia una porta adovellada, amb un bon arc de descàrrega,
situada al mur oriental. La segona planta de la torre, que va
descriure Ramon Vidal de Besalú en la seva poesia So
fo el temps c'om era jays, s'havia ensorrat
totalment, encara que es possible endevinar que degués estar
coberta per un sostre embigat. El teulat era a dos vessants,
inicialment completada amb llosetes de pedra i posteriorment amb
teula àrab. A aquesta torre ben aviat s'adossa pels extrems nord
i sud una muralla recta de 1'40 metres de gruix, que encerclava
un espai de 28 per 19 metres. Aquesta muralla s'obria a
l'exterior mitjançant una porta situada a l'est
Posteriorment l'espai interior a la muralla
es va anar omplenat d'edificacions afegides als costats
septentrional i meridional. Entre la torre i la aula-capella s'hi
construí una quadra de 10'2 per 5 metres, coberta amb volta de
canó. Sobre aquesta quadra hi hagué una sala de parets
arrebossades i pintades amb sanefes d'escudets al tremp
La capella romànica de Sant Joan de Mata,
situada fora del recinte amurallat, no fou edificada fins la
primera meitat del segle XIII, encara que les dues peces
d'aquesta església conservades al Museu Episcopal de Vic i al
Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, estiguin datades
a la darreria del segle XII
A la part septentrional de la muralla s'hi
adossà una saleta o magatzem de 5'9 per 3'4 metres. Sobre
aquesta sala hi hagué una estança arrebossada i decorada
Més tardanament, potser ja a la primera
meitat del segle XIV cal situar l'escala de pedra sense barana
que permetia pujar des del pati a la planta noble situada al
segon pis de la torre. A la part nord de la muralla es va bastir
una avantmuralla damunt la qual es construí un forn exterior per
coure el pa
El barri de Mataplana i església romànica de Sant Joan de Mataplana
A la vegada que es construïa el castell, a la darreria del
segle XII, a extramurs i a la part meridional del castell es
formà un barri que constava d'una desena de cases, d'una sola
planta. Entre aquestes hi ha una casa d'un ferrer, amb un fornal
i un dipòsit de cendres
A tocar del castell de
Mataplana hi ha l'església romànica de Sant Joan de Mataplana,
amb una sola nau rectangular amb absis semicircular a l'est i
campanar d'espadanya. La capella fou restaurada el 1969, conserva
pintures a l'absis. Procedents d'aquesta església es conserven
dues taules pintades, una conservada al Museu Episcopal de Vic i
l'altra al Museu d'Art de Catalunya, a Barcelona
18/03/05
