Caricatura de Pere Passola, aparegut a Altaveu, de Tomàs Raguer.

Alguns dels col·laboradors d'Scriptorium: Tomàs Raguer, Rossend Serra i Pagès, Ramir Mirapeix en una excursió, seguint les petjades del conte Arnau?

Caricatura de Pere Passola, aparegut a Altaveu, de Daniel Maideu.

Daniel Maideu i Tomàs Raguer al camp de fútbol del Hispano-Suissa, decidint la publicació d'Scriptorium a l'antic camp de fútbol de l'hispano-Suiza?

Imprenta Maideu, a la plaça Anselm Clavé de Ripoll.

0.0. INTRODUCCIÓ
Quan es formà el Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès es pensa, òbviament, en un òrgan d'expressió on poguessin ser publicats molts dels treballs i estudis que sobre la comarca o a càrrec de ripollesos s'han fet o s'estan fent. Les calaixeres de tota la comarca contenen alguns tresors que la situació cultural general han convertit en coses desconegudes, racons de cultura.

Després d'aquesta bona pensada, tots estiguérem d'acords en et nom que havia de tenir aquesta revista d'estudis comarcals. El nom era Scriptorium. I no hi hagué cap dubte sobre això. I no n'hi podia haver.

Scriptorium ha estat no sols l'única revista de la nostra comarca dedicada a estudis referent a cita, sinó que també ha estat l’única revista cultural literària de què ha gaudit la premsa del Ripollès amb una projecció que va més enllà dels reduïts límits del nostre petit país.

Òbviament, en aquest primer número de la revista del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès que porta el nom de la benemèrita avantpassada, no podia menys que contenir un estudi, millor dit un repàs, històric, seriós, crític i un xic pormenoritzat, de Scriptorium.

0. PRESENTACIÓ
Joan Torrent i Rafael Tasis, en aquesta obra 'summa' que és Història de la premsa catalana[1], diuen que Scriptorium "és una de les revistes més interessants de Catalunya". L'opinió d'un dels millors coneixe­dors de la premsa catalana és prou important, crec, com per a desvetllar l’interès per una publicació poc coneguda, de la perifèria (això és, de comarques), de caire i evident altura intel·lectual, aplegadora d'estudis folklores i de treballs literaris i d’història local.

Scriptorium, revista mensual que aparegué a Ripoll (Ripollès) entre els anys 1923 i 1936 té una sèrie de trets que la fan un objecte d'estudi ben interessant.

El caràcter de revista comarcal de Scriptorium és una dada que cal fer ressaltar. Si bé hi ha hagut una exaltació del paper de la premsa comarcal a Catalunya és també objectivable que el macrocefalisme barceloní ha desdibuixat aquest element tan important i característic en la història de la premsa catalana; per exemple, així, si bé es recorda el paper de la desena de diaris que apareixien a Barcelona durant la República, hi ha ben poques mencions a l'actuació de més de quinze diaris que sortien a tot Catalunya durant aquells dies. Si això succeeix amb els diaris, les menys cridaneres revistes comarcals pateixen en el terreny històric un ostracisme secular que cal revisar. Aquest assaig d’història de la premsa queda, doncs, immers en aquesta problemàtica.

Que durant més d’una dotzena d'anys en una comarca de l'interior de Catalunya s'edités una revista cultural d'aquesta volada també es converteix en un motiu que mou la curiositat i mereix atenció, més quan la labor de la revista ripollesa, com veurem, agafa progressivament un prestigi consi­derable, més enllà dels estrets límits de la comarca de naixement.

Com a tercer element a destacar hi ha les dades de publicació de Scriptorium (1923-1936), dos anys que assenyalant la crisi del sistema bipartidista assajat pel centralisme conservador i el començament de la guerra civil. Tota una època de la història que esdevé central en un estudi del segle XX, tant a nivell local, com polític o cultural, així com de la història de la Comunicació Social a Espanya i Catalunya.

0.1. UN PROJECTE D'ESTUDI
Com cal abordar una monografia històrica sobre una publicació? La pregunta, després de Ver una somera presentada de Scriptorium i d'aquest intent d'assaig d’història de la premsa, d’història de la Comunicació Social a Catalunya, és ben pertinent[2].

Primer caldrà una presentació hemerogràfica de la revista. Això és evident. La publicació que estudiarem ha de ser definida en concret.

Després cal emmarcar Scriptorium en varis aspectes. Des d'una visió global catalana i des del punt de vista local. A més, serà necessari fer-ho respecte a camps complementaris, com a fenomen social, això és com a objecte de cultura i política i com a quefer material i d'esperit.

Posats a la feina és de remarcar que la divisió entre aquests varis aspectes és ben instrumental i que cal esperar que a la fi resti clara l'evident connexió entre els elements i que la divisió expositiva no ens doni visions parcials; que Scriptorium es mostri en tota la seva importància i complexitat.

Les novelles tècniques d’anàlisi de la premsa nascudes al voltant de les ciències de la comunicació són ja avui emprades en diferents camps. I encara que existeix una, jo crec que certera, actitud crítica respecte a elles, mancades com estan a vegades d'un sostre teòric fix o estable i sense una massa important de realitzacions que permetin d'avaluar els resultats i relacionar­-los; serà aquest el camí que penso fer humilment.

Parteixo d'un estudi més o menys tradicional, i a partir d'aquí, intento obrir el camí a noves aportacions, noves tècniques i visions.

Aquest treball no pretén, doncs, fer només un repàs històric a una revista comarcal. Si bé té, com es pot veure, una gran part de repàs descriptiu de la revista Scriptorium, detallant la seva evolució I altres aspectes socials, polítics i econòmics, voldria ser, com diu el subtítol, un assaig, una primera presa de contacte amb la manera que crec que cal abordar l'estudi d'una revista, dintre del marc d'una renovada especialitat, en l'intent de bastir una historia de la Comunicació Social a Catalunya.

No serà aquest un treball hemerogràfic, catalogador, sinó més bé un estudi evolutiu i avaluador, producte de l’anàlisi sobre la revista i un posterior enmarcament de l'objecte en la història local i global catalana.

No he volgut analitzar Scriptorium només des de l'interior d'ella mateixa, sinó envoltada de totes les circumstàncies històriques que l'anaren perfent. No és, doncs, un estudi asèptic, sinó interpretatiu, fet des de l'admiració a la revista.

Però en el meu estudi crec que hi falta una referència important; el lloc que ocupa Scriptorium dins el conjunt de la premsa comarcal catalana, de no haver situat Scriptorium de l'ampli moviment periodístic català de la Restauració, la dictadura de Primo de Rivera i la República; i més en concret, dins la premsa comarcal, les seves fluctuacions, tendències i repercussió.

Igualment seria imprescindible en un estudi històric d'una revista comarcal situar Scriptorium dins la tradició periodística de la comarca. En algun punt d'aquest estudi insereixo algunes dades, però no deixen de ser notes ben parcials.

Deixo assenyalades, de bon principi, aquestes importants manques, producte principalment de la no existència de cap vertadera història de la premsa comarcal.

1. PRESENTACIÓ HEMEROGRÁFICA
Fets el prolegòmens, cal presentar amb precisió la publicació que serà objecte del nostre estudi.

Aquesta fitxa hemerogràfica de Scriptorium que oferim es bàsicament obtinguda del treball de Mercè Palomera Cent anys de premsa a Ripoll (1881-1980)[3]. Sols hi faig alguna aportació bibliogràfica. Scriptorium és la publicació número 24 de les 71 ressenyades en aquest treball que és el més complet i acurat dels que coneixem.

La fitxa consta de les dades següents: títol, subtítol, anys de publicació, total de números que n'aparegueren, periodicitat, director, entitat editora, impremta i llengua. A continuació, s'hi assenyala la bibliografia on la trobem esmentada o descrita amb notes sobre les possibles inexactituds que té i, finalment, la localització dels fons consultats i noticia d'altres col·leccions. S'adjunta, també, la reproducció del primer número.

1.2. BIBLIOGRAFIA
-"Assaig d'un cens de la premsa catalano-balear" a Butlletí de la Federació de la premsa catalano-­balear Nº 5. Barcelona, 1930. Pàg.: 49.
-BERTRAN i PIJOAN, Lluís: Premsa a Catalunya. Ajuntament de Barcelona, 1931. Pàg.: 203.
-BUSQUETS i MOLES, Esteve: Quaranta anys de periodisme barceloní. Pòrtic. Barcelona, 1976. Pàgs.: 8-9.
-“Diaris, periòdics, butlletins apareguts a Catalunya de cent anys ençà” a El Borinot. Nº 103, Barcelona, 1925. Pàg.: 3.
-Entrada "Scriptorium" en la Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1969-1980. Vol. XIII. Pàg.: 400[4].
-Entrada “Raguer i Fossas, Tomás" a Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1969-1980. Vol. XII. Pàg.: 304.
-GIVANEL i MAS, Joan: Bibliografia Catalana. Premsa.
Fundació Patxot. Barcelona, 1937. Nº 2.317[5].
-GUILLAMET, Jaume: La premsa de les comarques gironines. Editorial Selecta. Barcelona, 1977. Pàg. 96.
-PALAU i DOLCET, Antoni: Manual del librero Hispano Americano. Llibreria Palau - Dolphin Book Barcelona - Nueva York, 1948-1978. Nº 304/219[6].
-“Periódicos ripollenses" a El Ripollés. Nº 100. Ripoll, 1957. Pàg. 201.
-TORRENT, Joan: “Premsa comarcal. Ripoll" dins Curiositats de Catalunya. Barcelona, 1937. Vol I. Pàg. 716.
-TORRENT, Joan: La presse catalane, depuis 1614 jusqu'a 1937. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1937. Pàg. 130.
-TORRENT, Joan i TASIS, Rafael: Història de la premsa cata­lana. Editorial Bruguera. Barcelona, 1965. Vol. II. Pàg. 367.
-Arxiu de tradicions populars. José Juan de Olañeta, editor. Barcelona 1980. Pàgs. 46 i 123-124.
-AMADES, Joan: "El folklore a Catalunya" en Miscellanea Barcinonensia. Nº XXXVIII. Barcelona, 1974. Pàgs. 158-159 i 172[7].
-PALOMERA, Mercè: Cent anys de premsa a Ripoll (1881-1980). Tesina presentada a l'Escola de Bibliografia de la Diputació de Barcelona, 1981. Fotocopiada. Pàgs. 111-113, a més d’altres referències importants sobretot als apèndixs.
-LLAGOSTERA, Antoni: "La millor revista de la comarca: Scriptorium" en El Ripollès. Número extraordinari. Ripoll. Desembre 1981. Pàgs. 17-19.

1.3.     FONTS EXISTENTS O CONEGUDES
A l'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Ripoll hi ha la col·lecció sencera.

A la Biblioteca Pública 'Lambert Mata' de Ripoll, una altra col·lecció.

A la Biblioteca de Catalunya, amb la signatura O5 (46.71 Ripoll) Scrip.-8.⁰, hi ha els següents números: Any 1923: 1-4, 6-12; any 1924: 19-32; any 1935: setembre-desembre; any 1936: gener-maig.

A l'Institut Municipal d’Història de la Ciutat de Barcelona, amb la signa­tura R. Cat. 1923 A 15 bis P2-80, Any I (1923).

A la Biblioteca Pública Municipal de Girona, amb la signatura GE 052/4, un número de setembre de 1927.

2. SCRIPTORIUM, REVISTA FOLKLORISTA
Un element important a Scriptorium és que aquesta revista ripollesa estigué centrada en un home benemèrit, Tomás Raguer, conegut per la seva tasca com a arxiver, folklorista i per ser el creador de l'Arxiu-Museu de Santa Maria de Ripoll, "l'únic museu folklòric organitzat que tenim a Catalunya", com digué Pau Vila l'any 1933[8].

Tomás Raguer, si bé ha assolit un lloc a la Gran Enciclopèdia Catalana, és un home poc citat quan deuria ocupar un lloc preeminent junt als grans folkloristes catalans (Amades, Batista i Roca, Capmany, Gomis, Milà i Fontanals, Serra i Boldú, Serra i Pagès, Violant), tant per la seva labor erudita com per la seva labor dinamitzadora.

En aquest sentit, cal ressaltar la valoració de Joan Amades: "Un nucli folklòric molt important fou constituït pels folkloristes de Ripoll, espe­cialment Tomás Raguer, apotecari, parent de Rossend Serra i Pagès, que fou el que el va iniciar en les investigacions folklòriques. Raguer, ripollès erudit i molt bon coneixedor de la seva contrada, ha fet diverses recerques de caràcter comarcal i ha publicat nombrosos articles sobre temes folklòrics en diversos periòdics ripollesos que ell ha dirigit, com el Puigmal (1907-1911), La Veu Comarcal (1914-1916), El Catllar (1920-1923), Scriptorium (1923-1931). Raguer, fou el company, gairebé el guia inseparable de Serra i Pagès en les seves excursions en recerca de materials per a estudiar el Comte Arnau, i amb la companyia del mestre va sadollar-se a bastament del sentit i de l'ambient del folklore. Tomás Raguer va sentir una predilecció especial a recollir objectes i efectes materials l'ús dels quals s'extingia per moments per efecte dels corrents de progrés i de modernisme que tot ho abasseguen. I amb el seu coneixement de la vida i dels costums del país, amb el seu prestigi i gran coneixença i amb una paciència i una constància bene­dictines va aplegar el nombre d'objectes suficients per a formar un petit museu folklòric que, malgrat ésser reduït, no deixa de tenir un interès marcadísim i de constituir el llevat valuós i important d'altres museus i insti­tucions semblants que el dia de demà haurà de tenir la cultura popular catalana atesa la seva personalitat. El Museu Folklòric de Ripoll, entitat jurídica amb personalitat pròpia, es deu gairebé a la seva totalitat a l’esforç personal, material i intel·lectual de Tomás Raguer, per al qual tota pon­deració i tot agraïments resultaran petits en relació amb el que es mereix. Entre els escassísims col·laboradors de Raguer mereix especial menció Salvador Vilarrasa, un ric propietari ripollès que ha recollit dades molt interes­sants sobre la vida rural i pastoral de la contrada, a part altres investigacions sobre les quals ha escrit treballs interessants, apareguts en la darrera de les revistes citades; a més, ha publicat un llibre molt interessant sobre La Vida dels pastors (Ripoll, 1935). També mereix ésser citada la seva muller, Núria Roquer, que va recollir una important col·lecció de jocs d'infants amb la notació musical que va publicar en el periòdic Ripollès El Catllar. El nucli folklòric de Ripoll és el més important de casa nostra fora de la capital no pas pel seu nombre, però sí per la qualitat dels seus components. El segueix en importància el nucli de Manresa, avui extingit"[9].

Havent parlat de l'Arxiu-Museu de Santa Maria de Ripoll, encara avui un dels millors museus de Catalunya en el seu terreny, es podria parlar d’algunes de les seccions que aquest centre té, com la dels pastors i clavetaires; i es pot parlar globalment de la tasca de Tomás Raguer com a recopilador dels elements i costums de la vida dels pastors, de l'impuls que donà perquè llibres com els de Salvador Vilarrasa La vida dels pastors i La vida a pagès existissin; i per últim, del seu paper de recopilador a Scriptorium, precisament, dels costums de molts oficis que s'han anat perdent. D'aquesta darrera aportació, ja n'ha parlat Joan Amades.

La labor de Tomás Raguer, repeteixo, malgrat que ha rebut poca atenció, producte segurament del seu caràcter perifèric, de comarques, de la dispersió de les seves aportacions i a la importància que es dóna avui a les apor­tacions metodològiques en les històries que hi ha del folklorisme català (vegeu si no l'article de Joan Prat ressenyat a la nota 9), és mereixedora, com ja hem vist, en la valoració de Joan Amades, de més interès.

Però, com ja fa Pau Vila a l'article abans esmentat[10]caldria citar, a més la tasca de Tomás Raguer, com a museòleg, per ser "l'animador a més, durant anys, d’aquella revista folklòrica i documental, SCRIPTORIUM".

2.1. EL FOLKLORISME A SCRIPTORIUM
Scriptorium aparegué bàsicament com a recopiladora del saber folklorístic que coneixia Tomás Raguer.

En pròpies declaracions del senyor Daniel Maideu, l'editor de Scriptorium, aquest em declarà que veient que tot el saber folklòric i Ripollès que tresorejava el senyor Tomás -així conegut popularment- i que el pas del temps amenaçava d'emportar-se a la tomba, el reptà a dirigir una publicació que eh es comprometia a sufragar, mantenir i tirar endavant.

I és que el senyor Tomás Raguer és, com tan bé el va definir Pau Vila, una d'aquestes persones "-sovint autodidacta- que ha anat desentranyant la història de la població, que ha recollit amorosament les romanalles del passat"[11].

Els estudis folklòrics i locals ocupen a Scriptorium un lloc preemi­nent, i era el primer propòsit de la revista. Si mirem les seccions de la revista trobem avantítols com ara Secció Folklòrica, Notes de l'Arxiu, Rondalles, Notes d'Excursionisme; que diuen prou del lloc important que hi ocupen els articles de tipus folklorista i història local.

Però és important constatar que, com veurem en la periodificació que fem de la revista, aquesta característica no té igual pes segons les èpoques; i que fins i tot varia l'enfoc.

Escau de fer una observació: per a Tomás Raguer, el folklorisme o l'estudi del folklore, era una activitat, principalment en començar l'edició de la revista, posada dins d'uns paràmetres teòrics ben primitius. Tomás Raguer, cosí de Rossend Serra i Pagès, entenia el folklore com aquest o d'una manera molt semblant. El folklorista de l'Escola d'Institutrius i de la Secció Folklòrica del Centre Excursionista del Club Muntanyenc de Catalunya, "va tenir una visió àmplia i total del folklore que no havien tingut cap dels seus predecessors i va donar a aquesta ciència un sentit global i de conjunt que si jutgem per les seves obres, no havien tingut els primers dels nostres folkloristes”[12]; però que, a la vegada, com diu Joan Prat, "a nivell teòric l’aportació de Serra Pagès no fou massa destacable". Segons Joan Amades, deixeble de Serra, aquest, en els diferents cursets que donà sobre folklore, cada any canviava el programa i ordenava els temes de manera diferent. El fet que canviés de paper d'un any per l'altre, pot significar, segons Amades, o bé que el mestre tenia una àmplia visió del problema, o bé que estava molt poc segur de les seves classificacions. Nosaltres, després de llegir els seus articles i de comprovar-ne la migradessa metodològica i teòrica ens decantem, clarament, per la segona visió[13].

Serra i Pagès junt a Cels Gomis, en aquest sentit, són els folkloristes que tancaren la Renaixença i obriren el camí al segle XX, a l'obra ja científica de l'Etnografia o Etnologia i l'Antropologia a Catalunya.

Així, en l'obra de Tomás Raguer, i especialment en l'aportació folklorista de Scriptorium, no cal esperar gran aparell conceptual, encara que si amena lectura i quantitat d'informació, barreja d’història local i rondalles, de descripció acurada, si bé també desordre i aportacions desfilades[14].

Que l'obra que com a folklorista fa Tomás Raguer és, mai millor dit, parenta de la de Serra i Pagès és quelcom inqüestionable. Però té la barreja d'un enfocament localista i això la fa encongir a ulls vista encara que li dóna un esperit especial, comarcal, ripollès.

Scriptorium, passant ja a un repàs global de la revista en aquest camp, aparegueren estudis importants, obra de Tomás Raguer, com "Els carrers de Ripoll" (Nº 1-13) i  "Les cases de pagès de la Parròquia de Ripoll" (Nº 19 i següents). A part, cal mencionar la que és una aportació important, la seva "predilecció especial -com diu Joan Amades- a recollir objectes i efectes materials l'ús dels quals s'extingia per moments per efecte dels corrents de progrés i de modernisme que tot ho abasseguen"[15]. Així articles com "Els carboners", "Gotxaires i camillaires", "El gremi dels paraires", "Els rajolers", "Les filadores", "Els traginers", "Les bruixes", "Els cridaires de carrer", "Els esclopers", "Els músics" i "Els corders", són obra de Tomás Raguer i altres col·laboradors de la revista.

Capítol a part mereixen els treballs apareguts a Scriptorium al voltant dels costums, festes i motius ripollesos com "El ball d'En Serrallonga a Pardines", la celebració del 27 de maig (commemoració de la destrucció de Ripoll pels carlistes comandats pel Comte d'Espanya l'any 1839), "Dues tradicions campdevanolenques de Sant Eudald", "La festa de Sant Eloi a Campdevànol", "L'altar de la Congregació", "Les llances de Sant Eudald", "Sant Pere d'Huire", "Sant Eudald de Montagut", "La font de Sant Eudald a Campdevànol", "La processó del Dijous Sant", "El pas de Jesús i els Apòstols pel Ripollès", "Interpretació del rellotge de sol de la façana de Sant Pere", "Capella de la Mare de Déu dels Socors dita, també, de la Font de Sant Hou" i "L’orgue de Sant Pere de Ripoll"; obres totes elles de caràcter local, però que no deixen de tenir un interès científic i etnogràfic més enllà de la seva ubicació i relació amb el Ripollès, en la hierologia i altres divisions de la Etnografia.

Però el terreny on el treball de Tomás Raguer tingué una especial cura i a la vegada obtingué uns fruits més importants, fou en la recerca i fixació dels costums pagesos, i més en concret, de la vida dels pastors. Aquí cal parlar de l'estreta col·laboració del senyor Tomás amb Salvador Vilarrasa, que escriví una llarga sèrie d'articles, primer a la revista ripollesa El Catllar, i més tard, precisament a Scriptorium, aplega després en llibres, sobre La vida dels pastors i La vida a pagès, respectivament. La mostra que sobre la vida dels pastors hi ha exposada a l'Arxiu-Museu de Santa Maria de Ripoll, dóna idea de la labor dinamitzadora i de la profunditat de coneixement que desplega i tenia Tomás Raguer sobre aquest aspecte de la vida rural al Pirineu Català.

De la relació familiar Serra-Raguer sortiren algunes col·laboracions d'aquell a la revista. El folklorista barceloní havia col·laborat anteriorment a diferents revistes ripolleses i el seu estiueig a la comtal vila era el punt de sortida per les seves investigacions sobre el Comte Arnau i encara que, segons sembla “la seva impaciència per a obtenir informació ràpida i exacta el feta temut dels pastors i pagesos de la comarca -gent de tarannà tranquil i poc apressat, naturalment- que quan el veien aparèixer s'amagaven on podien. En Serra, segons ens ha contat un acompanyant seu d'aquell temps, perdia sovint els estreps i agafava i sacsejava els pobres informants quan aquests espaordits per la seva vehemència, tardaven a contestar a les seves preguntes. Així el mestre folklorista decidí, per tal d'evitar de quedar-se sense infor­madors, fer-se acompanyar a les seves sortides per algun propietari rural que, amb la seva presència, impedia que els masovers i pastors fugissin en veure'l"[16]. Sobre el tema del Comte Arnau aparegueren tres articles a Scriptorium: "L'ánima errant del Comte Arnau", "Una polèmica interessant per Ripoll", sobre la controvèrsia Parassols-Serra i Pagés, "Disquisicions a propòsit de Sant Amant". A més, de l'eminent folklorista, es publicaren a la revista ripollesa alguns articles com "El trobador Hug de Mataplana", "Orígens de les lletres de canvi”,  “De la notació musical catalana sortida del 'scriptorium' ripollès’" i una sèrie d'articles sobre Josep M. Pellicer i Pagés.

Per a finalitzar aquest repàs de Scriptorium com a revista folklòrica, cal fer esment de dos articles apareguts a la revista l'any 1936, en la represa de la publicació, després de l'intent de volada, sobre la "Paremiologia del Lluçanès" de Josep M. Vilarnau i "De la vida dels pastors pirinencs a les comarques meridionals. El sojorn a l'estiuada i a l'hivernada en diferents climes" de Francesc d'A. Argemi; significatius pel canvi d'enfocament, més rigorós, menys localista que té el tema folklòric.

3. SCRIPTORIUM: EDITADA PER DANIEL MAIDEU
Si hem parlat de Tomás Raguer com a director espiritual i animador de Scriptorium, crec necessari un capítol per a presentar l'altre 'factótum' de Scriptorium, el seu editor Daniel Maideu.

Daniel Maideu, propietari de la "Tipografia Ripollesa", és l'editor de la revista Scriptorium, en el més anglosaxó sentit del terme. No és solament l'impressor de la revista, sinó que la seva publicació i fins i tot el seu caire i la seva pervivència són fruit de la seva empenta personal. [Veure "Homenatge. Els impressors ripollesos" a El Ripollès. Número extraordinari:  Cent anys de premsa. Desembre de 1981^].

És aquest un element important dins Scriptorium. Ja hem apuntat com Daniel Maideu fou qui incità i aconseguí que Tomás Raguer acceptés dirigir una nova revista ripollesa. Fou en un paratge ben curiós, tal com es diu en una editorial de la revista anys després "aquella tarda de primavera que el fervent ripollès En Tomás Raguer i el nostre pulcre editor En Daniel Maideu, aprofitant un descans en un partit de futbol al vell camp de L'Hispano-Suïssa, decidiren la publicació de Scriptorium"[17], on es prengué la decisió d'editar Scriptorium. Era durant la primavera de quan es posà en marxa el projecte.

Però, a més de donar la idea i d'encoratjar Tomás Raguer i aquí està el fet remarcable, Daniel Maideu fou el mecenes d'aquesta obra intel·lectual. Ell mateix ens ha explicat que, a l'any de la publicació de la revista, presentà, perquè el senyor Tomás i els amics redactors ho sapiguèssin, un estat de comptes ben deficitari que féu exclamar a Tomás Raguer: "Ja t'ho deia jo que una revista així no interessaria a Ripoll"[18]. Però Daniel Maideu tirà endavant amb la revista, com havia promès, mentre Tomás Raguer es fes càrrec de la seva direcció, com a figura intel·lectual, i hi col·laborés.

No sempre -això es pot deduir per la durada de la revista- l'edició de Scriptorium fou greument deficitària, i cal també tenir en compte els costos reals i els comptables. Es quasi una tradició a les impremtes de època d’amortitzar la maquinària per mitjà d'empreses semblants, publicacions o revistes que donaven una feina segura i constant. A més, Daniel Maideu tenia al seu càrrec la distribució de la revista i, per tant, l'administració d'ella, seguint la tradició anglosaxona d'editor.

Aquestes afirmacions no volen ni molt menys rebaixar la lloable tasca de mecenes de Daniel Maideu a un pur objectiu mercantilista, a una mera acció empresarial. Vol simplement reflectir tot l’embolcall que féu possible Scriptorium i assenyalar alguns dels factors concurrents a l'empresa informativa que era la revista ripollesa. El que sí és segur és que Daniel Maideu, com diu Esteve Busquets i Moles, en publicacions com aquesta, "es feia més saví que ric"[19].

Seria de gran utilitat conèixer els comptes de Scriptorium, tal com ho s de qualsevol publicació. Moltes vegades, certs canvis d'orientació són talment explicables en números o pessetes. Es aquesta una faceta del periodisme poc conreada malgrat el seu evident interès, tant econòmic com social. Tal com s'estudien les collites de blat i el seu paper social, treballs força corrents en la historiografia contemporània, caldria tenir treballs econòmics sobre la premsa per a conèixer més l'entorn, possibles lectors, la relació del preu de la revista amb el nivell de vida, els mitjans tècnics, etc...

Com a dades complementàries, cal afegir que Daniel Maideu durant l’època que s'edità Scriptorium (quasi tretze anys) va editar altres revistes com El Catllar (1920)  i la seva continuació El Catllar de Ripoll (1923); alguns números de Foment de la Sardana (1927); Buirac (1930), la millor i més interessant publicació d’esquerres de la comarca; Altaveu (1931), un remarcable setmanari d’informació general del qual haurem de parlar en relació a Scriptorium més endavant en aquesta mateix estudi; Farra (1933), revista humorística; Confluent (1933); L'intransigent (1934), òrgan de les Joventuts d'Estat Català; i el Butlletí de l^’Associació d'Alumnes i Ex-Alumnes de l'Escola Menor d'Arts i Oficis (1935). Algunes d'aquestes publicacions tingueren, Altaveu per exemple, una considerable durada (1931-1936). Són dades que ajuden a calibrar la tasca industrial de la 'Tipografia Ripollesa'.

Cal dir que la 'Tipografia Ripollesa' de Daniel Maideu és, en la història de la premsa a la comarca del Ripollès, la impremta que més revistes ha imprès, a pesar d'existir altres cases molt més antigues.

Com a editor de Scriptorium podem assenyalar també una especial característica de la tasca impressora de Daniel Maideu: l'aire molt més abrandadament catalanista o nacionalista, i gins hi tot progressista i esquerranista que tenen algunes de les publicacions fetes a l’altre taller tipogràfic important que ha existit a Ripoll, la impremta Bonet. Quedi clar que la comparació de les dues produccions impressores no estan radicalment diferenciades, encara que es puguin apuntar aquestes característiques diferencials. Maideu imprimí i féu possibles al seu voltant revistes com El Ideal, "órgano de las sociedades obreras de la comarca" (1917); La Defensora del Obrero (1919), publicació dintre ja de la CNT. A mes, ja hem citat L'Intransigent de I'Estat Català. Per altra banda també ha de quedar clar que, en imprimir una publicació no és necessari combregar amb ella. Amb la que si segurament Daniel Maideu s'hi sentia com a part integrant i protagonista important fou amb Scriptorium.

Un aspecte que també cal assenyalar és la perfecció tècnica i l'acurament que sempre, de compaginació i composició, han resultat les revistes editades per Daniel Maideu. Fins i tot es pot parlar d'un estil de maquetació molt característic de la 'Tipografia Ripollesa'. Scriptorium sense que tingui cap element sobresortint, té elements que li donen un especial caràcter com és el grafisme del títol, realitzat por Josep Ribot, que substituí al primer existent, el gener de 1930; i les caplletres dels articles extretes del Misal de Sant Eudald, que es conserva a l'arxiu de Sant Pere de Ripoll, que aparegueren a partir de gener de 1927.

Avui dia la 'Tipografia Ripollesa' és, sens dubte, la impremta millor dotada del Ripollès, fruit d'un millorament constant de la seva maquinària. Podria tenir el seu interès conèixer els tipus de maquinària i els mitjans amb què es comptava por fer Scriptorium en la línia d'estudi que marca aquesta especialitat, avui en ascens que és l’arqueologia industrial.

La impremta Maideu estigué a Ripoll, en un primer moment (1916), instal·lada al carrer Batet, 15, on restà fins l'any 1920. Després ha seguit un variat recorregut per diversos locals. A partir de l'any 1921, la trobem al carrer Macià, 15, en radicarà fins l'any 1923. Ja a l'any d’haver començat a editar Scriptorium trobem la impremta instal·lada a la Plaça Llupions, 3, més tard al número 20 i fins al 1931 al número 30. Aquest any s’estableix a la plaça Clavé, 20 que per canvi de numeració es convertí en el número 9, on encara resta la 'Tipografia Ripollesa', havent-se, fa poc, obert una nova botiga al carrer Sant Pere de Ripoll.

L’exposició de tot aquest pelegrinatge no és pas aleatori. Per relacionar-ho amb l'evolució econòmica, social i tècnica de la impremta Maideu és una dada essencial.

Cal tenir ben en compte que tota empresa periodística no deixa de ser un producte industrial. Aquest aspecte tècnic i econòmic ha estat moltes vegades negligit per una història idealitzant o falsament positivista.

4. L'IDEARI PERIODISTIC DE SCRIPTORIUM
En encetar aquest capítol dedicat a parlar de l'ideari periodístic de Scriptorium, em mouen dues motivacions ben essencials en historiar qualsevol revista: una, destriar l'ideari político-social que mogué Scriptorium, tantes vegades falsificat simplificadament, com fa la Gran Enciclopédia Catalana[20]^, al voltant del nacionalisme i Acció Catalana. I per altre part, com a conseqüència d'aquest plantejament ideológic, veure la forma com es vehicula aquest missatge periodísticament.

Havent parlat amb algunes persones sobre l'ideari periodístic de Tomás Raguer i de Scriptorium, surt sovint la idea que es volgué fer i es féu de Scriptorium una revista per sobre de les banderes i lluites, quasi tribals, de la premsa local ripollesa. No comparteixo totalment aquest punt de vista.

Tomás Raguer, l’ànima ideològica i director de Scriptorium, com Daniel Maideu ho era de la part material, no era un neòfit en el camp de la premsa. Havia estat redactor de El Puigmal (1907), El Catllar (1920), entre altres, i havia dirigit La Veu Comarcal (1914). Són algunes de les publicacions més importants, ben realitzades i consistents ideològicament de la comarca.

D'aquesta trajectòria pre-Scriptorium del senyor Tomás, jo n'ex­trauria una data essencial.: la militància mes o menys calorosa en el catalanisme polític ascendent del primer quart de segle.

Des de bon començament Scriptorium deixa clar un ideal: "En obrir la Crònica d'aquesta revista, plau-nos en primer lloc de transmetre les més cordials salutacions al públic a tots els confrares en la premsa, els quals han vingut mantenint en comunió fins el present, els bells i sagrats ideals de catalanitat. Devenint tant indicat el moment, seria temeran captenir-nos d'expressar nostre més absolut i incondicional identificació amb aquelles doctrines, el conglomerat de les quals forma el gran ideal nacionalista, definit ara tan sàviament en les campanyes de difusió que ve realitzant Acció Catalana, entitat gran davantera del moviment nacional, per a la qual, avui que sortim a la llum, van singularment dedicats nostres esplais de franca simpatia, a manca de mots que no trobem prou adequats per expressar com cal la nostra adhesió i reconeixement". I en un segon paràgraf es diu "encara que els més petits de tots: A la lluita, dones, tol fent vots per què tothora seguim uns i altres trobant-nos laborant per el deslliurament de la nostra estimada pàtria"[21].

És un pronunciament clar i rotund. I en una època trasbalsada això té un ampli sentit. Recordem que estem a l'any 1923: de la Lliga Regionalista s'havia escindit Acció Catalana, que triomfarà a les eleccions provincials de juny de 1923; es viu la lluita entre la patronal i la CNT, l'assassinat de Salvador Seguí, el "Noi del Sucre", i la vaga de la Canadenca; a més de la fundació d'Estat Català i la Unió de Rabassaires.

Aquest pronunciament partidista, que enceta la revista, queda molt lluny, doncs, ja de bon començament, de la posició "per sobre de les banderies" que es diu que té l'obra de Tomás Raguer a Scriptorium.

A més, Tomás Raguer en la seva trajectòria ripollesa, havia pres partit. Els setmanaris catalanistes en què col·laborà i que dirigí visqueren freqüentment enfrontats a altres periòdics, alguns detinguts pels tradicionals partits dels cacics de la Restauració, com La Verdad (1914), El Fresser (1915) i El Gall de Ripoll (1916, 1920,1922, 1923). No és aquesta una trajectòria poc combativa.

Si fins aquí hem apuntat les línies bàsiques ideològiques que marquen el començament de Scriptorium, caldria relacionar-ho amb el plantejament periodístic que tenia la revista des de bon començament.

El caràcter miscel·lani i erudit de Scriptorium és una marca especialment característica de la revista. No és, volgudament, una revista arrelada a la quotidianitat vivencial del poble. Ho hem vist amb el propòsit que va guiar al senyor Daniel Maideu i queda prou clar en fer mensual l'aparició de la revista. És aquest un període de temps massa ampli per a referir fets que resultaran vells en ser llegits en lletra impresa. Uns bons periodistes, amb una amplia experiència en aquest camp, és evident que tingueren això en compte en orientar Scriptorium. La secció de la revista titulada "Crònica" té, volgudament, un caràcter força aleatori i culturalista i se li dóna ben poc relleu.

Scriptorium és, cal assenyalar-ho, una revista ben estranya a la tradició periodística comarcal, no sols del Ripollès sinó també a nivell de Catalunya. El primitiu caràcter erudit i folklorista, i més tard literari i d'opinió, que tindrà la revista dirigida pel senyor Tomás Raguer, és ben original.

Caldria, és un element a discutir, plantejar si aquesta característica és volguda per Tomás Raguer o és el producte del desig editorial, la proposta primigènia, del caràcter erudito-literari. Jo personalment crec que Scriptorium esdevé una revista com la coneixem, producte d'aquest darrers factors.

On s'assenten, dones, les opinions que parlen de Scriptorium com una revista "per sobre de les banderies"?

Aquestes opinions amplifiquen pensaments expressats pel senyor Tomás Raguer i potser era el desig de l'editor de Scriptorium, Daniel Maideu, en fer la revista, però que són escrits en etapes posteriors de la publicació, fruit d'una autoanàlisi ben lloable, producte d'una evolució i d'unes influències, que fa la revista i que es la situació on es creuen situats ideològicament. Així pel gener de 1930, set anys després de començar la vida de Scriptorium, hi ha una editorial titulat "Un any més" que és simptomàtic pel seu to de reflexió sobre la revista. Diu: "El treball constant d'aquesta publicació durant els set anys que s'ha editat, quedarà perennement arxivat i a tota hora el crític i l'historiador hauran d'alimentar precisament la seva ploma en les notes escrites en aquestes pàgines". Més endavant l'editorial diu així: "Però també hem de reconèixer que la nostre humil publicació no ha aconseguit mai una popularitat que la fes entrar dins totes les llars. El motiu, el sabem prou. La poca ideologia, la falta gairebé absoluta d'esperit col·lectiu, degenerant en un individualisme que mata totes les iniciatives; aquesta és la causa de tots els mals de la vila". Cal fixar-se que el motiu àdhuc és la poca ideologia, no es critica l’excessiva pluralitat, sinó la falta d'esperit col·lectiu. Aquestes opinions autoanalítiques de Scriptorium i especialment de Tomás Raguer es poden trobar en diferents editorials i comentaris.

Pel gener de 1932, ja en plena República, Scriptorium torna a parlar de si mateixa: "Però, entre les coses bones que té Scriptorium, en sobresurt una: la de no haver viscut a precari de cap entitat amb pretensions de manament, ni tampoc haver estat òrgan de cap agrupament que aspiri a la fabricació de regidors". Més endavant es diu: "En aquests deu anys Scriptorium ha fet una bona obra constructiva: ha dignificat la premsa forana en la part que a Ripoll ens pertoca, fent callar els que defensaven, i encara avui defensen, la tesis de que Ripoll sols pot llegir periòdics de batalla  i d’escàndol". Donen la raó aquestes paraules als qui sustenten la idea que Scriptorium fou una revista per sobre dels bàndols?

4.1. DEL CATALANISME A LA REPÚBLICA
Crec que no. Perquè aquestes opinions autoanalítiques de Scriptorium i la labor periodística que feia, responen a un mirar en darrera des de postures i situacions ben emmarcables històricament i clarament adjectivables. Es el que pensen els redactors l'any 1932 del paper jugat per la revista. Però no és ni la idea primera que hi havia en fer Scriptorium ni serà un resum global del paper de la revista com a producte cultural del grup que rodejava al senyor Tomás Raguer. Així podem trobar moments d'inflexió en la trajectòria de la revista cap a nous plantejaments i fins i tot contra­diccions. Agafar aquesta frase de 1932 i generalitzar és quasi el mateix que posar la revista ripollesa en l’òrbita del nacionalisme i Acció Catalana, com fa la Gran Enciclopédia Catalana, donant aquesta dada com a resum del tarannà de Scriptorium durant tretze anys, d'abans de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Guerra Civil.

En història crec que cal posar a cada època l'esperit que la basteix, àdhuc enfrontat o contradictori, per no falsificar la realitat. Així tenim, per exemple, que apareix a Scriptorium l'any 1931 (Maig-Juny) un resum del Manifest-Programa d'Acció Popular adreçat als catòlics de Catalunya. I que pel setembre del mateix any una nota que diu així: "En acabar la lectura del novell periòdic hem pensat que es podrien complementar deliciosament Altaveu i Scriptorium; aquell adreçant la seva activitat de cara a un intel·ligent i assenyat afinament de la política i del sentit ciutadà a la nostra vila, i aquest de cara a la difusió d'un pronunciat sentit literari, històric folklorístic, ben ample, principalment, però de tot allò que fa referència al passat i present de Ripoll".

Són dos trets de Scriptorium de època de caràcter aparentment contradictori. Per una banda, de fer públic un manifest com el d'Acció Popular i per altra, de saludar tan efusivament l'aparició d'un setmanari ripollès que serà quasi un portaveu d'Acció Catalana Republicana. Acció Catalana era el moviment de caire catòlic i conservador que impulsà Àngel Herrera Oria i que capitanejà Gil Robles i que més tard fou el nucli principal de la CEDA. El seu caràcter polític és ben conegut. Per altra banda, Acció Catalana Republicana és el producte final d'Acció Catalana, el partit que orienta els primers números de Scriptorium, com ja hem vist, i que dirigit per Nicolau d'Olwer i Rovira i Virgili va fer un actiu paper en la política catalana durant la Generalitat Republicana.

Aquesta aparent contradicció, mostra del ventall on es situava Scriptorium, és fruit d'una evolució i un posicionament concret de la revista i del grup que envoltava el senyor Tomás Raguer durant la República. Actitud que compartiren molts catòlics catalans.

Scriptorium sempre estigué posicionada en un catolicisme manifest. Esteve Busquets i Moles, un dels grans col·laboradors de Tomás Raguer fins al 1931, fou un destacat element de "Acción Católica". La creació de l'Arxiu-Museu de l'església de Sant Pere és fruit d'un patronat del bisbat i, a mida que avançava Scriptorium, es pot comprovar com els col·laboradors clericals esdevenen majoria.

I dintre de Ripoll, Scriptorium fou part integrant, durant la Repú­blica, d'un bàndol dels tres en què es podia dividir el poble, sociològicament parlant. D'una banda el catalanisme de centre, que queda representat en el terreny periodístic més quotidià per Altaveu, més el sector de la Lliga Regional i els liberals conservadors caciquils. Aquest sector social, catòlic, fou el dominant en proclamar-se la República. El fet és que Joan Casals, el senyor de la barba, de Tallers Casals, fou el primer alcalde republicà de Ripoll. Un altre bàndol era el compost per els esquerranistes republicans. Així hi  havia a Ripoll Clam Popular (1931-1934),  "periòdic d'esquerra", enfrontat a la "grapa reaccionaria i caciquil" i que injuriava "los frailucos del pueblo ripollès". El tercer bàndol estava compost pels activistes anarco-sindicalistes.

En relació a aquest posicionament político-ideológic de SCRIPTORIUM dintre la societat ripollesa seria interessant de posar dades referents als resultats electorals i, fins i tot, si existeixen, d’altres estudis sociològics culturals que ajudin a emmarcar Scriptorium en la societat del seu temps.

Aquest caràcter políticament catòlic militant de Scriptorium durant la República és ben palès quan, per exemple, en reemprendre la publicació de la revista pel setembre de 1935, es dediquen quatre números de la revista a celebrar el centenari de la crema i destrucció del Monestir, donant compte dels actes celebrats que tenen un vertader caràcter de manifestació com tantes hem conegut sota el franquisme.

Resumint: l'ideari de Scriptorium i de Tomás Raguer fou una evolució manifesta. Fruit de l'empenta nacionalista d'abans de 1923, durant la República és una mostra ben eloqüent de la contradicció en què es troba embarcada la burgesia catalana catòlica. I des d'aquí és com cal interpretar les contradiccions i els possicionaments de Scriptorium "per sobre les banderies" cròniques de la premsa local ripollesa. I és que aquesta posició no és més que part integrant d'un pensament social i no és pas el paper real que féu Scriptorium dins de la societat ripollesa.

Cal llegir, doncs, Scriptorium com una mostra d'un possicionament i una tolerància emmarcada ideològicament d'un grup de lletraferits i amants dels estudis ripollesos i folklòrics que rodejaren el senyor Tomás Raguer l'editor de la revista Daniel Maideu.

Molts altres elements i cites podríem posar en joc. Fins i tot encabir-nos en d'altres aspectes ideològics de Scriptorium i de l'ideal de Tomás Raguer. Crec, però, que queda prou clarificat aquest punt essencial.

Aquest detallisme de l'embolcall polític en què es mou¿ Scriptorium no ha de fer-nos perdre el nord. Si bé la revista ripollesa no estigué "per sobre de les banderies , sinó compromesa ben evidentment com hem relatat, més enllà del seu possicionament concret i llegint-la avui, sincrònicament, Scriptorium ens és interessant més pel seu pes específic com a revista històrica, literària i folklòrica que per la seva orientació política o social.

Es així corn entenem el seu valor perenne i deixem clar el seu paper històric.

5.  PERIODIFICACIÓ
Caldria remarcar l'evolució de Scriptorium. Neix amb un caràcter de revista de miscel·lània folklòrica i erudit, allunyat de la quotidianitat político-social, encara que beuen en el catalanisme centrista d'Acció Catalana. Durant el pas de la dictadura de Primo de Rivera i també davant l'evident esgotament dels estudis inicials compilats amb anterioritat, esdevé progres­sivament una revista ideológico-literária que a poc a poc va decantant-se ideològicament. 1 els trasbalsos de la República faran que el missatge inicial catalanista deixi pas a un conservadorisme dretà, encara que amb evidents flexions en la trajectòria, com hem vist.

Amb l’èxit dels 'Cursos de Vacances' de Ripoll de l'any 1932, Scriptorium creu possible d'aixecar el vol i passar a constituir-se com a revista erudita, com més endavant veurem, de caire català i àdhuc internacional. Això ocasiona un parèntesi, un reinici i... tindrà lloc l'esclat de la guerra civil.

Scriptorium, condensant aquests i altres elements, podem periodi­ficar-la així:

Aquestes èpoques són especialment evidents en repassar una col·lecció de Scriptorium. Fins i tot m’atreviria a dir que entre les èpoques hi ha un evident desig conscient de canvi. Observeu, si nó, el fet que es compleixen dos anys de publicació entre la primera 1 la segona època. Hi ha, també segurament, en el pas de la primera època a la segona, un esgotament del material emmagatzemat de tipus erudit i folklòric i l'intent d'obrir nous camps. En la època que jo anomeno "Intermèdia", a més dels treballs erudits folklòrics, s'hi intercalen elements nous. Significativament, al número de gener de 1925, el primer article de la revista és la nova col·laboració de tipus filosófic de Roger de l'Auba. Fins i tot, el canvi de la segona època a la tercera queda marcada per un canvi en la maquetació, on es col·loquen les caplletres estretes del Misal de Sant Eudald. El Salt de la tercera a la  quarta època és ben evident a causa de la interrupció.

No caldria, crec jo, precisar que les èpoques que marco tenen un evident ús metodològic i que no són tan radicals en la realitat.

Així, en la primera època existeixen elements discordants com poden ser els articles de n'Agustí Casanova sobre l'esport; la secció "Postals de Ripoll", de tipus literari; els articles sobre Einstein del farmacèutic Zenó Puig o notes d'opinió. Elements que no encaixen i que podem trobar al llarg de totes les èpoques que hem marcat.

6. ANÁLISI DEL CONTINGUT
Com a introducció d'una anàlisi de contingut de Scriptorium, més rigorós i complet, voldria fer un intent d'aquesta mena agafant una mostra aleatòria de tots els números de Scriptorium, que tenen igual nombre de pàgines, agrupant els resultats per èpoques segons la periodificació que hem realitzat, després de classificar els articles en una o més de les següents categories (Excursionisme, Pensament filosòfic o polític, Història, Folklore, Divulgació científica, Poesia, Literatura o informació cultural, política o actual), sumats els resultats i dividits pel nombre de mostres que han entrat a cada època; trobem el següent quadre referit al nombre de pàgines que ocupen a la revista:

Tenim, veient els resultats una confirmació del caràcter eminentment històric i folklòric dels articles que apareixen a la revista en la primera època.

Una segona època en què aquests elements continuen predominant, encara que ja donen el relleu a altres temàtiques.

En la tercera època els temes de tipus ideològic i literari ocupen la majoria de les pàgines de la revista.

En la quarta època, encara que la mostra és més reduïda (hi ha pocs números que acompleixin les característiques que poden fer-los comparables) veiem que els temes de caràcter folklòric tornen a tenir un lloc significatiu a la revista.

7.  TERCERA ÉPOCA: ELEMENTS D'IDENTIFICACIÓ I EVOLUCIO
Scriptorium té al llarg dels anys una evident evolució temàtica. Però feta la periodificació, és ben evident que l'anomenada tercera època, té un especial relleu i força en el global existència de la revista.

Aquesta tercera època ocupa sis anys de Scriptorium i és la etapa que conforma més la revista i l'opinió que d'ella se'n té. Opinió general que ja d'entrada he posat de relleu que no comparteixo essencialment, ja que simplifica la realitat i crec que no ajuda a valorar amb justesa l'obra de Tomás Raguer i calibrar el valor de Scriptorium.

És en aquesta tercera època, que anomeno ideològica, literària i d'opinió, en la qual la revista fa un llarg camí cap a noves formes i caracteritzacions ideològiques i polítiques. Podem dir que passa del catalanisme a un ideal conservador quasi vorejant la reacció dretana del període de la República.

Aquest canvi, com ja hem vist, s’anirà produint paral·lelament a la reflexió dels propis protagonistes, principalment el senyor Tomás Raguer, sobre el paper fet per Scriptorium a nivell local.

Es aquest últim un element important. En història cal saber com s'han produït els fets, de quina manera i per què. Però també ens cal saber quina consciència en tenien del seu paper els homes que el visqueren: "Pues los hombres no regulan su conducta en función de su situación real, sinó de la imagen que de ésta tienen, imagen que jamás es un fiel reflejo de la realidad", diu Georges Duby[22].

L'any 1927, la revista comandada per Tomás Raguer ha anat progres­sivament perdent el seu primigeni caràcter. Les col·laboracions literàries d'opinió hi tenen ja un ampli espai dedicat.

Als primers col·laboradors, (Zenó Puig, Salvador Vilarrasa, Agustí Casanovas i Rossend Serra i Pagès) s'hi han afegit Esteve Busquets, Roger de l'Auba (Dr. Ramon Roquer), Raimonda Jofré de Casals, Concepció Casanova, Baltasar Maideu i Josep Giménez.

Una característica essencial de tots aquests col·laboradors és el seu caràcter seglar catòlic. Així, Esteve Busquets, relacionat amb el grup "Romeus de l'Esbart de Vic" durant aquells anys, i més tard, amb el fejocisme; com igualment, Raimonda Jofré de Casals, ánima del Pomell de Joventut 'Garlanda de Roses' de Santa Maria de Ripoll[23]^, són un bon exemple d'aquest tipus de col·laborador catòlic i catalanista.

A aquesta primera onada de nous col·laboradors segueix una penetració constant de col·laboracions de capellans i preveres. Però si els primers nous redactors tenen quasi una data on comencen tots ells en bloc, la col·laboració dels eclesiàstics esdevé progressivament constant, quantitativament important i quasi aclaparadora. Si es fa una llista de les firmes col·laboradores que tingué Scriptorium és ben evident que, de 1931 a 1933, hi ha molt espai de les revista ocupat per articles i notes signades per capellans.

però aquesta trajectòria que hem procurat explicar es trenca el desembre de 1932.

8. INTENT DF VOLADA
El 8 de gener de 1932, Zenó Puig, que ja hem esmentat com a col·laborador de Scriptorium i del senyor Tomás Raguer, presenta com a regidor i bibliotecari de la Biblioteca Mata de 'Hospital Municipal, davant l'ajuntament de la comtal vila, una proposició autoritzant la celebració durant els mesos de juliol i agost, d'un curs de vacances que recolzat pel tresor bibliogràfic de la Biblioteca 'Lambert Mata' i l'Arxiu del senyor Tomás Raguer serveixin a Ripoll per "reguanyar-li la fama perduda a l'any 1835, amb la desaparició de la Biblioteca i Arxiu del Monestir"[24]^.

L’èxit que tingué aquesta empresa cultural féu que Scriptorium assagés una nova ruta. "L'Arxiu de Sant Pere i la Biblioteca Mata han emmarcat d'una manera perfecta els Cursos de Vacances de Ripoll, celebrats per primera vegada amb èxit falaguer a l'estiu de 1932. Amb aquestes tres institucions es pot dir que Ripoll ha recobrat la seva tradició perduda. Ripoll és avui la vila pirinenca més apropiada per a ésser un centre d'estudis d'investigacions de la cultura homogènia d'una i altra vessant del Pirineu des de l'alta Edat Mitjana fins al període de la decadència".

"Al recobrar Catalunya la personalitat política -continua dient l'editorial- ha de recobrar tota la tradició que viu mig somorta sota del caliu gairebé apagat de les masies mil·lenàries. Cal que en molts aspectes retornem a l'Edat Mitjana. Els fogars de cultura allunyats de la metròpoli deixen retrobar la tradició més fàcilment perquè la van viure durant llargs segles".

"Scriptorium, -s'afegeix- la revista ripollesa que ha tingut un interès més especial en recollir i estudiar les tradicions, emprendrà una nova etapa en l'any que va a començar. Devindrá una revista rigorosament científica, dedicada a la recerca de la llengua, de la literatura, del folklore i de la cultura material dels Pirineus. En anunciar aquesta transformació, ens cal fer avinent que Scriptorium informarà amplament sobre la llengua i la literatura catalana antiga i moderna, sobre la llengua i literatura llenguadociana moderna, sobre el provençal antic i també sobre el folklore i les tradicions populars de les dues vessants pirinenques"^121.

Però l'intent restà només això, una pretensió: "Els nostres lectors -aquells nombrosos lectors de Ripoll i de fora que amb tanta simpatia col·leccionaven la nostra modesta revista i que amb tanta insistència demanaven la seva reaparició recordaran que ens acomiadàvem per un motiu ben contrari: perquè tenien ganes de treballar més i de millorar la publicació nostra fins al cent per ú. Volíem convertir Scriptorium en una gran revista folklórico­literária, interès extracomarcal i ádbuc universal. Comptàvem amb l'ofe­riment de valuoses col·laboracions i teníem la seguretat moral de no trobar­nos mancats dels medis pecuniaris que ens eren precisos per començar 1 prosseguir la noble empresa. Ens calien, demés, unes setmanes o uns poquíssims mesos de concentració per a preparar el llançament del nou Scriptorium. I la necessitat de prendre'ns aquest temps motivà que interrompéssim el nostre contacte amb el públic, amb l'absoluta confiança de reprendre’l dintre el primero dintre el segon trimestre de l'any 1933".

"Les coses, però han anat com no esperàvem. Dificultats insospitades han anat entorpint la realització del nostre pla generós, que avui podem con­siderar de moment, esbullat. Això, ens mou a accedir als precs Dels nostres amics. Scriptorium no serà en aquesta seva etapa segona, allà que desitjàvem. Procurarem, però, que surti millorat, sense abandonar la orientació seriosa que tingué".

"La gran revista que teníem planejada havia d'ésser -i haurà d'ésser el dia que sigui possible fer-la- el portantveu de tota la història i de tota la vida lingüística, folklòrica, cultural del Ripollès i de les contrades pirinenques. Les tradicions, els costums populars, les supersticions ancestrals, les vibracions religioses, els modismes particulars de l'idioma, totes les manifes­tacions de l'esperit pirinenc -tan ric i tan interessant a la fac de tot el món- tindran en la revista de Ripoll, per nosaltres somniada, llur òrgan complex i ple de vitalitat".

"Mentrestant i fins a tant que sigui factible el nostre gran Scriptorium, ens acontentarem amb el petit, bo i posant en la seva confecció el mateix amor, més amor encara, que el que havíem posat en els deu primers anys de la seva vida. Ens encoratja el fet de saber que els temes nostres interessen d'una manera extraordinària a tots els amants de Catalunya i que tenen una atracció super-comarcal"[25].

Així, "acabada la solemnial i esplèndida commemoració del Centenari de la crema i destrucció del Monestir de Ripoll, Scriptorium, verament satisfet del seu resultat i de les moltes manifestacions de simpatia de què ha estat objecte, comença amb aquest número i any una nova època de la seva fecunda vida. El contingut dels deu volums d'aquesta revista mensual ripollesa li donen un doble caràcter: l'estudi de la cultura popular pirinenca i l'estudi de les tradicions i de la literatura de la nostra muntanya".

"Scriptorium ha estat el portantveu dels homes de la nostra vila que han dedicat el seu esforç a promoure i a fer créixer l'amor a la cultura popular dels Pirineus. Tres institucions ben interessants han escollit Ripoll per centre de les seves activitats: L'Arxiu de Sant Pere que s'ha convertit en el Museu etnogràfic dels Pirineus orientals. La Biblioteca Mata, ¡legat mag­nífic fet a la vila de Ripoll pel conegut bibliòfil Lambert Mata i els Cursos de Vacances que aquesta vila d'entremig de dues aigties ha establen per als estudiosos d'una i d'altre vessant del Pirineu. Aquestes tres institucions culturals ripolleses, sempre trobaran en Scriptorium un òrgan per a ressenyar llurs activitats, per a que sia conegut el conreu material i espiritual del nostre poble. Per tan, Scriptorium, continuarà essent una font indis­pensable per a tothom qui es dediqui al estudi de la llengua catalana "que de Ripoll nos isqué", a la recerca de la cultura pirinenca tant arcaica com interessant, a les investigacions sobre toponímia catalana i a la replega de les tradicions populars"[26].

Com es pot ja entreveure en la més concreta fixació dels continguts que es volien fer aparèixer a Scriptorium i, com ja hem parlat en allò referent als articles folklorístics apareguts a la revista durant aquesta curta represa, la novella època tenia un desig de volada encara que escurçat. L'esclat de la guerra civil tallà als pocs números la nova etapa.

L'intent de volada de Scriptorium és interessant. Quines foren les perspectives? Quins els elements que fallaren? Abans de 1933 trobem a la revista col·laboracions en llengua d'oc de l'abat Josep Salvat ("Catalonha e Legadóc religiozament units") i una poesia, en francès, de Jeanne-Yves Blanc. Fou perquè "els fogars de cultura allunyats de la metròpoli" tenen aquest desgraciat destí?

9.     ALTRES QÚESTIONS. EXCURSIONISME I LITERATURA
Scriptorium té molts aspectes que crec que caldria tocar si volguéssim esgotar la temàtica. Dos aspectes són realment importants, encara que m'abstinc d'entrar-hi: l'excursionisme i la literatura.

Joan Amades col·loca el grup de Ripoll entre els excursionistes abocats a l'estudi del folklore. A més, Tomás Raguer rebé algunes condecoracions i mencions pel seu treball en aquest camp. Pau Vila ens faria també d'aquest aspecte en el seu article ja esmentat. La Gran Enciclopédia Cata­lana també menciona dades referents al tema. A Scriptorium existí una secció titulada "Notes d'excursionisme". Tota una sèrie d'elements que crec que diuen molt sobre la importància d'aquest aspecte si es vol parlar de la nostra revista.

Resta clar que qualsevulla anàlisi del paper de Scriptorium dintre l'excursionisme català, per altra part un element importantíssim en la història cultural i social de la Catalunya contemporània, s'ha de fer des del coneixement profund d'aquest moviment i el seu arrelament històric.

La literatura és un tret que qualifica tota una llarga època de Scriptorium. L'element és, doncs, consubstancial a la revista i a tot estudi aprofundit d'ella. I sense que cap dels literats col·laboradors de la revista hagi obtingut una importància notòria, si que l'estudi de Scriptorium com a revista literària, en el marc de la premsa del seu temps, del seu caràcter comarcal, dels moviments estilístics de època i la seva presència social, pot tenir un evident interès.

Els contactes que tingué Narcís Oller amb la penya del Monestir[27] i fins tot el posicionament de Scriptorium en el terreny folklòric (també literari?), els seus inicis dintre de la tradició que cloïa la Renaixença i obria el pas a noves tendències modernes, fixant uns punts orientatius per endinsar-se en l'estudi literari de la revista. Un estudi de SCRIPTORIUM com a revista literària que s'ha de fer dins del que s'ha anomenat sociologia de la literatura.

10. EPILEG
Dir que cal fer una veritable història de la comunicació social a Catalunya no hauria de ser cap novetat per a ningú. Sense ella no tenim coneixement i, per tant, no podem col·locar com a factor històric un fenomen essencial especialment de les societats modernes. Els nombrosos corrents comunicatius que envolten avui tot home de les societats, tant desenvolupades com perifèriques, així com l'influx determinant que té la comunicació social, en qualsevol època, haurien de fer-nos evident aquesta manca greu de la historiografia.

Però la necessitat que tenim de comptar amb una veritable història de la comunicació social a Catalunya és més evident quan s'empren, com a fonts històriques, cada cop més freqüentment, materials provinents dels mitjans de comunicació social, i més en concret, dels mitjans de comunicació de masses. Sense aquest treball, l'ús d'aquestes fonts és sempre feta amb poc rigor en no tenir en compte la sèrie de factors que intervenen en la comunicació, les circumstàncies ambientals, els elements que l'envolten, etc.

Aquest treball sobre Scriptorium, com ja he dit al començament i en subtitular "assaig història de la premsa", només vol ser un primer intent de detallar, en una monografia, els elements a tenir en compte en un estudi d’aquesta mena.

Scriptorium queda així obert a posteriors treballs més complets i globals i, a la vegada, dissecat per a coneixement de tots en els seus trets més significatius.

11.     ANNEX IMPORTANT: PARLA DANIEL MAIDEU
Quan aquest treball era ja a punt d'ésser imprès, durant la sèrie d'actes que El Ripollés féu per a celebrar el centenari de la premsa a la comarca, Daniel Maideu, en una taula rodona celebrada el 28 de gener de 1982, féu una intervenció que pel seu interès crec imprescindible afegir a aquest estudi de Scriptorium.

L'acte celebrat a la Biblioteca "Lambert Mata" de Ripoll sota el títol "Memòries del periodisme Ripollès" i que compta, a més, amb la participació de Joaquim Boixés, Xavier Martínez Zazo i de mi mateix com a presentador:

Daniel Maideu féu memòria i es limità "breument digué ell- a parlar-vos de la subsistència de Scriptorium". Però interès, l'amenitat i la importància de les dades que ell oferí sobre la revista fan inexcusable de reproduir integralment les seves paraules. Són els records de 'editor de Scriptorium que, com ja he dit, és quelcom més que impressor de la revista, és quasi un segon director, a vegades l’autèntic dirigent tant empresarial com ideològicament.

Les paraules de Daniel Maideu mereixerien potser un lloc a part, no estar incloses dintre d'aquest estudi, ja que tenen una substància ben considerable mereixen un lloc preeminent. Per necessitat d'englobar el tema, de fer un tot entre les dades que forneix i l'estudi de Scriptorium que be realitzat, fer més clar el meu treball, em permeto posar en un annex aquest nou element ja imprescindible en historiar la revista ripollesa.

***

Després del ben documentat número extraordinari que heu editat amb motiu dels cent anys de premsa, poca cosa més es pot dir, Però com que avui ens asseiem a la vostra taula per fer una miqueta de recordança allò que ha estat el periodisme a Ripoll, jo que l'he viscut un bon grapat d'anys, fent memòria, podria explicar-vos moltes trifulques, facècies i anècdotes perquè hi havia intervingut no sols com a impressor sinó també, quasi sempre, entrelligat enmig dels redactors o capdavanters, perquè, en molts casos, havia d'espavilar-me a omplir els espais que quedaven en blanc per tal que el periòdic sortís el dia assenyalat.

Dels periòdics, deixant de banda tota la premsa editada a casa, em limitaré breument a parlar-vos de la subsistència de Scriptorium.

Scriptorium nasqué precisament perquè em dolia que sortís tanta lletra impresa i tan poc profitosa, perquè tots, en començar, expressaven el seu programa amb elogiables anhels encaminats a obtenir el millorament màxim de la nostra vila, la comarca, el districte i Catalunya; però quan s'apropaven les eleccions, únicament es preocupaven de la política local o del districte, i tot era un safareig, un tirar-se els plats pel cap.

Els qui estimem les nostres coses, que hem tingut la sort d'haver nascut a Ripoll o que hi hem conviscut, que sabem que Ripoll és el bressol de Catalunya, que fou fogar de cultura que irradiava per tot el món el seu saber, hem desitjat sempre conèixer tota la seva història, gloriosa o malaurada, fins a les més profundes arrels, i aquest desig ens féu pensar en el senyor Tomás Raguer, que nosaltres ja el vèiem vell, i ens dèiem que si desaparegués, se n'emportaria molta part del que ignoràvem. El senyor Tomás, amic de tothom, bondadós, que m'honorava amb la seva amistat, venia sovint a casa a fer petar la xerradeta i més d'una vegada m'havia explicat que estava fent un estudi dels carrers de Ripoll, però que no pensava pas publicar-ho.

En certa ocasió li vaig exposar que em ballava pel cap d'editar una revista purament ripollesa i apolítica, per treure a la llum tot el que estigués relacionat amb la nostra vila, papers vells apilotats a l'arxiu, desconeguts per nosaltres, la relació històrica dels carrers de Ripoll i altres qüestions culturals. Li agradà la idea, però em digué que no ho intentés perquè fracassaria. No em desanimà el seu pessimisme, i uns dies després li manifestava que estava disposat a tirar endavant. "Tu mateix –digué-, però com que això vol cèntims, no vull que t'ho carreguis tot tu, jo t'ajudaré i diré a en Zenó i a en Vilarrasa si volen contribuir-hi".

En el mes de gener del 1923, sortia el primer número de Scriptorium. Hi col·laboraren: Editorial a càrrec de Ramon Casanova (En Ramonet de La Farga); "Els carrers de Ripoll", senyor Tomás Raguer; article científic, Zenó Puig; literari, Josep Moreno Serra; "Secció Folklòrica", Genoveva Dachs (que era serventa a casa del senyor Vilarrasa) i la crònica que, com l'editorial, ja definia el camí que emprenia la revista.

Aquest número el repartírem per la població i hi acompanyàvem un butlletí de subscripció perquè els simpatitzants l'omplissin. La subscripció era de 4 pessetes amb 50 cèntims l'any. Número solt, 40 cèntims. Els anuncis, tota la pàgina, 10 ptes.; mitja pàgina, 5 ptes.; i un quart de pàgina, 3 ptes. Cal dir que la revista es componia de dotze pàgines de text i cobertes de les quals es destinaven tres pàgines per anuncis.

Foren poquíssims els butlletins de subscripció que rebérem, però continuàrem repartint la revista sense que arribés l'ajuda de nous subscriptors. Al mig any, em vaig decidir d'anar a trobar els qui creia que ens ajudarien subscrivint-s'hi i que podien simpatitzar amb aquella publicació. La meva decepció fou gran, perquè quasi bé poguérem comptar amb els dits de les mans els qui s'hi subscriviren. No obstant això, es continuà fent la revista repartint-la a les barberies i cafès gratuïtament i sense que ningú no sabés el fracàs econòmic, vergonyós pel poble.

Als senyors Tomás, Zenó Puig i Salvador Vilarrasa, que s'oferiren a ajudar-me, els vaig haver d'exposar la situació. Davant d'aquest deplorable, diguem-ne, estat de comptes, aquells tres senyors opinaren que calia plegar, ja que quedava clarament demostrat que, a la gent de Ripoll, no els interessava aquella revista. El senyor Tomás que ja havia pronosticat el que passaria, s’enfadà de tal manera que manifestà que mai més no col·laboraria en cap periòdic. El senyor Tomás, era molt geniüt de primer antuvi, però, de fet, era d'una gran bonhomia un cop passat el cop de geni, li vaig dir que molta gent de Ripoll encara no coneixia la revista i que ja s'hi anirien subscrivint i que, en canvi, de fora, venien noves subscripcions. Quant a la part econòmica, no calia preocupar-se'n puix si no m'abandonava, Scriptorium continuaria publicant-se amb el mateix entusiasme del començament. I així es féu. Seguírem endavant i enriquírem la secció folklòrica amb la col·laboració de Salvador Vilarrasa encetant "La vida a pagès". També vaig "pescar" (entre cometes), el jove n'Esteve Busquets que començà donant-nos alguna poesia, perquè li agradava molt d'escriure versos, i després vingué un articlet i un altre i sense adonar-se'n hi entrà de ple. I així continuava la revista, però molts dels primers col·laboradors anaven deixant-­nos i calgué cercar nous amics i afortunadament no en mancaren: Vilarmau, Marian Font, Giménez, que, tant el vers com la prosa eren com bresques de mel. El senyor Tomás, el seu cosí Rossend Serra, l'Agustí Casanova, Salvador Vilarrasa, el meu germà Josep, Na Raimunda Jofre de Casals, la Rosalia Casals i també l'Esteve Busquets, foren en tot moment els més ferms puntals.

Pel febrer del 1929 morí el senyor Rossend Serra i Pagès que fou un col·laborador constant, sempre amb temes interessantíssims perquè la seva ploma era de mestre de mestres. En certa ocasió, que es promogué una petita polèmica sobre uns articles que publicava en El Puigmal, digué: "Tots els afectes i vincles que es puguin tenir en una població, jo els tinc a Ripoll: Despulles venerades dels que van ser parents de ben a prop i amistats antigues i fermes, admirant de petit el Monestir i llegint-ne la història, se'm va anar arrelant l'efecte a les coses de Catalunya i, finalment, per allí mateix, fa uns quants anys, que li dirigeixo les meves investigacions folklòriques. Per mi, doncs, Ripoll no és pas una senzilla emigració de tongada estiuenca, és quelcom més, una veritable llar i un llibre sempre obert, en el que, per dissort meva, no sé llegir-hi prou bé,...". Aquest fou el nostre benvolgut col·laborador que tant estimava Ripoll i que SCRIPTORIUM es ressentí considerablement de la seva pèrdua. Per mitigar una mica aquest buit, vaig recórrer al meu germà Josep, sacerdot i organista de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, perquè, si li fos possible, em proporcionés col·laboració entre les seves amistats. I així anàvem fent camí.

Pel gener del 1930, en entrar al vuitè any de publicar-se, ens dolíem de l'apatia de Ripoll i, entre altres, dèiem: "Amb Scriptorium els batecs de la vila arriben a les contrades més llunyanes; els ripollesos de fora, que estimen més Ripoll que els que són a dins, hi troben un lloc que els uneix amb amor i suavitat amb la mare terra. Però també hem de reconèixer que la nostra humil publicació no ha aconseguit mai una popularitat que la fes entrar dins totes les llars. El motiu el sabem prou: La poca ideologia, la falta gairebé absoluta d'esperit col·lectiu, degenerant en un individualisme que mata totes les iniciatives; aquest és la causa de tots els mals de la vila, de la qual Scriptorium també n'ha de sofrir les conseqüències".

A finals de l'any 1929, morí el bon Ripollès En Joaquim Busquets, pare del nostre entranyable amic i col·laborador actiu N'Esteve Busquets i Moles. Tan inesperada pèrdua li privà d’esmerçar a Scriptorium tot el temps que fins aleshores hi dedicava. Mig any després marxà de Ripoll, perdent nosaltres, temporalment, un bon amic de Ripoll, de Scriptorium, nostre.

El 1931, el senyor Tomás ja no escrivia amb la freqüència acostumada. Insistint que hi col·laborés més, em deia que li era més costós perquè, en començar una quartilla, quan n'havia escrita la meitat ja no es recordava del que deia al començament. Al mig any o poc més, deixà la seva in igualable i enyorada col·laboració.

L'any 1932 se celebraren els cursos de vacances que foren força con­correguts. El doctor Antoni Griera[28], filòleg eminent i bon amic nostre, fou l’ànima de portar a Ripoll aquests cursos i entusiasmat amb èxit obtingut i convençut que aquests havien de celebrar-se a Ripoll perquè era el lloc més indicat, em proposà de convertit Scriptorium en una revista de caire internacional, dedicada a la recerca de la llengua, literatura, folklore i de la literatura material dels Pirineus, entre altres. Un projecte temptador, pel renom de Ripoll, que fou acceptat gustosament. Però no tot es desenrotlla com hom desitja, puix el doctor Griera es posà malalt de gravetat i sens ell difícilment podíem posar en marxa el canvi proposat. No podent realitzar aquell projecte allargant-se l'espera, pel setembre del 1935 reemprenguerem la publicació fins al maig del 1936 que ens veiérem obligats a suspendre-la per raó de la guerra civil.

Però Scriptorium no morí, viu encara i el seu cor batega com el dia de la seva naixença. Obriu-ne un volum i les seves pàgines us diran el que sentirem i el que som. De no haver-se publicat, part del que s'hi ha escrit ho desconeixeríem.

I com Scriptorium, cada periòdic que s'ha publicat a Ripoll durant aquests cent anys, prescindint de la politiqueta local, qui més, qui menys, ha fet la seva aportació en pro de la nostra vila i de la nostra terra, igualment els de diferents pobles que, cada un d'ells és un bocí de la mateixa terra i junts es va assolint que, cada dia més, Catalunya sigui rica i plena.

Per acabar, em plau molt de felicitar-vos per l'acurat número "Cent anys de Premsa" i també agrair-vos les manifestacions d'afecte i elogi per Scriptorium, que accepto, per oferir-les ben cordialment als col·laboradors que feren possible l'aparició de la revista. Per a ells, el nostre més sincer record i el més profund agraïment.

Antoni Llagostera Fernández