El grup folklòric (o de folkloristes) de Ripoll
Darreres publicacions han posat en evidència que l’anomenat el Grup (o nucli) folklorístic (o de folkloristes) de Ripoll, que fins ara ha tingut un baix predicament i una relativa rellevància dins del món de l’estudi del folklore català, mereix una atenció més destacada i un lloc important dins de la història de l’etnografia i l’antropologia a Catalunya. Sols l’obra del Cançoner de Ripoll ja els fa mereixedors d’aquesta consideració. Però altres aportacions poc conegudes i el material recopilant per ells depara moltes sorpreses.
També és oportú fer aquesta reivindicació quan una de les obres més interessants d’aquest grup folklorista (el Museu-Arxiu de Ripoll), des d’any 1929 ubicat a les golfes de l’església de Sant Pere de Ripoll, ha estat tancat l’any 2000, davant les greus mancances i abandonament que han sofert els elements estructurals de l’edifici, situació que cal imputar a les institucions i administracions responsables de la seva existència i del seu funcionament. 
Anteriorment a aquest fet va produir-se un greu episodi, amb l’intent, en part avortat, d’apropiament indegut per part de la Parròquia de Ripoll, d’un patrimoni que era propietat de tots els ripollesos. Estic parlant d’una apropiació immoral, ja que l’aparellatge jurídic, en molts casos, no suposa cap clarificació ni mostra la realitat.

Les intervencions arquitectòniques al monestir de Ripoll durant el segle XIX. L’aportació del llegat Joan Martí i Font.
Treball en equip, en curs, que intenta donar una nova visió de les intervencions arquitectòniques al monestir de Ripoll durant el segle XIX, sobre al base de l’anàlisi de les més recents aportacions.
El propòsit del llibre es, sobre la base de la transcripció dels documents del llegat Joan Martí i Font, donar una perspectiva global dels treballs de restauració del monestir ripollès, oferint una visió completa del paper de les personalitats locals ripolleses, de les autoritats provincials de Girona i del bisbat de Vic, de les propostes arquitectòniques i del paper dels arquitectes Martí Sureda i Elies Rogent i dels seus resultats.Fins ara, en la imatge pública i en la bibliografia existent, ha existit una visió esbiaxada de la història de la reconstrució del monestir ripollès, i els fons conservats, sobretot de la Comissió provincial de Monuments i de l’arquitecte Martí Sureda (a Girona), d’Elies Rogent i del bisbat de Vic, han estat fins ara poc analitzats i exposats. 
El llibre té la pretensió d’esdevenir una referència bibliogràfica ineludible i contribuir a una visió més equilibrada i completa de la reconstrucció del monestir de Ripoll, un monument romànic però alhora una mostra de com es va entendre el romànic durant el segle XIX.El llibre tindrà com a centre l’obra arquitectònica, intentant donar una visió global, des de diferents vessants,  i centrarà el seu anàlisi en les propostes d’intervenció, la seva funcionalitat i els seus resultats.
El llibre pretén tenir una part amb una vessant divulgadora, alhora que oferir estudis sintetitzadors i especialitzats, des de  diferents vessants d’estudi.