Daniel Maideu, editor

allagos@sct.ictnet.es

A la personalitat de Daniel Maideu i Auguet es poden fer moltes aproximacions. La seva figura, el seu tarannà, la seva feina poden ser objecte de diferents glosses, però crec que si es vol definir el seu paper i el seu ofici no hi ha pas altre qualificatiu que el d'editor.

Daniel Maideu fou un editor. No fou pas sols un impressor o l'amo d'una impremta, d'una papereria o d'una botiga on es venien llibres. Fou un editor i no pas en l'estret sentit que se li dóna al terme, qui publica i posa a la venda, sinó en el profund sentit que en el món anglosaxó té el terme.

Un editor no és pas sols qui edita o publica un text, en un sentit passiu, que rep l’encàrrec d'imprimir, de fer una feina mecànica, sinó que defineix a qui dirigeix, a qui moltes vegades té un paper finançador i a qui participa activament de l'acte intel·lectua1 de crear.

Amb la invenció de la impremta i la industrialització desapareix tot el modus de producció medieval i tenim que la reproductibilitat, i per tant la difusió, esdevé un element clau per valorar un procés intel·lectual. És en aquest plantejament que cal emmarcar l'obra editorial de Daniel Maideu.

Daniel Maideu fou molt més que un impressor. D'ell fou la idea de crear, per exemple, la revista Scriptorium, moltes vegades d'encarregar-ne els articles i omplir buits o, fins i tot, d'assegurar-ne la pervivència quan s' anava esgotant el geni investigador i creador del director i ànima, que era Tomás Raguer. Son vivències que ell mateix va explicar en públic i que s'han de reconèixer[1].

En aquest sentit crec que Daniel Maideu ha estat un element clau en l'anomenat grup folklorista de Ripoll (Tomás Raguer i Salvador Vilarrasa) i que quan es parla d'ells cal incloure indefectiblement el seu nom. Sense el seu concurs i labor divulgadora, mitjançant revistes o llibres, la reconeguda labor dels personatges no seria avui la mateixa.

Resulta molt curiós constatar que en les entrades Vilarrasa, Raguer, Scriptorium de la Gran Enciclopèdia Catalana[2] es cita, en les tres, el nom de Daniel Maideu, que, però, no mereix una entrada prèvia. És una mostra de l'important paper que aquest ha tingut en relació als noms més importants del grup folklorista de Ripoll i, alhora, de l’existència d'una visió idealista del procés creador que negligeix el paper central de la reproductibilitat.

Però si important, constitutiva m'atreviria a dir, ha estat el paper de Daniel Maideu en relació al grup folklorista de Ripoll, cal destacar igualment la seva labor en la nodrida publicística ripollesa o els estu­dis històrics més recents, posteriors a la Guerra Civil, d'Eudald Graells o Gonçal Cutrina.

DANIEL MAIDEU EN EL MÓN PERIODÍSTIC RIPOLLÉS
Daniel Maideu ha tingut una gran importància en el món editorial ripollès. De la seva labor en la publicació de llibres en parlarem més endavant, però abans cal fer una repassada a la seva labor periodística.

Daniel Maideu és la major personalitat del món periodístic ripollès. És un títol important ja que la labor periodística a la comtal vila ha estat d'una magnitud fora de mida. La valoració és d'uns dels grans coneixedors de la premsa comarcal catalana: "Ripoll és una altra de les viles que ens sorprèn per la varietat i pel nombre de publicacions que hi han aparegut"[3]. Des de 1881, prop d'una setantena de títols, de molt variada adscripció política, temàtica i de duració, han aparegut a Ripoll [Per una valoració de la premsa del Ripollès veure el meu article Cent anys de premsa al  Ripollès: una valoració històrica i social].

Sols els Bonet, per antiguitat, poden fer ombra a Daniel Maideu. Però la importància, quantitativa i qualitativa, de la labor de Daniel Maideu supera qualsevol comparació amb els altres impressors o editors de Ripoll.

La Tipografia Ripollesa de Daniel Maideu ha estat, per citar sols les publicacions més interessants, l'editor o impressor de Delit (1917), El Ideal (1917), El Ripollès (1917-1920), La Defensora del Obrero (1919), El Catllar (1920), El Catllar de Ripoll (1923), Scriptorium (tot un capítol a part), Buirac (1930), Altaveu (1931), Farra (1933), L'intransigent (1934) i d'El Ripollès (1966).

Són sens cap dubte les més importants publicacions fetes a Ripoll, des de 1916, quan s’instal·la Maideu a Ripoll, fins avui. Hi podem trobar en la relació les més importants publicacions periòdiques cata­lanistes, i crec que cal remarcar-ho, les dues revistes obreristes, adscrites a la Confederació Nacional del Treball. I com a corona, remar­car la revista Farra, una publicació humorística, “setmanari d'avançada i retrocés”, del que sortiren tres números l'any 1933.

La impremta de Daniel Maideu, la Tipografia Ripollesa, ha estat també l'aparell industrial editorial més ben preparat de la comarca. La qualitat del producte, en la qual sobretot jo destacaria la pulcritud, i el volum d'edició són bons índexs d'aquesta situació.

Sobre el paper de Daniel Maideu com a impressor de revistes publicacions ja hi ha escrita alguna cosa[4], per la qual cosa crec millor concentrar l'atenció en Scriptorium, la més important de les revistes editades per la Tipografia Ripollesa.

SCRIPTORIUM (1923-1936)  
La revista Scriptorium és la gran obra de la publicística ripollesa i per tant de Daniel Maideu. És una revista que transcendeix l’àmbit local i que ha de ser citada per Pau Vila, Julio Caro Baroja o, com ja hem comentat, per la Gran Enciclopèdia Catalana, i que té un important paper dins la publicística ripollesa i catalana o la investigació folklòrica al nostre país.

Sobre aquesta important publicació ja existeix un estudi monografia, publicada als Annals del Centre d'Estudis del Ripollès: "Scriptorium (1920-1936). Assaig d’història de la premsa"[5]. Crec que poca cosa es pot avui afegir a aquest intent d'estudi. Sols, potser, fer algunes notes que completen l'estudi ja realitzat.

Primer de tot, es podria emmarcar la revista ripollesa en el marc de les etapes, no sols cronològiques sinó de definició i qualitat científica, que assenyala Joan Prat en l'evolució dels estudis etnogràfics i etnològics a Catalunya[6].

Joan Prats ofereix en aquest treball un panorama de les diferents aportacions als estudis etnogràfics i etnològics a Catalunya, i encara que no menciona i classifica a Scriptorium i al grup folklorista de Ripoll, sí que podem relacionar-lo amb alguns dels diferents estrats.

Segons Prats hi ha set nivells en la història del folklorisme català, concentrat abans de la Guerra Civil: El grup de la Renaixença (1850-1900), Rossend Serra i Pagès i la seva labor a l'Escola d'Institutrius (1901-1917), l'Institut d'Estudis Catalans, l'Arxiu d'Etnografia i Fol­klores de Catalunya (1913-1922), la Fundació Concepció Rabell (1921-1929), l'Arxiu de Tradicions Populars (1928) i Folklore y Costumbres de España» (1930). Amb posterioritat a la Guerra Civil tres noms monopolitzaren la represa: Joan Amades, Ramon Violant Simorra i Aureli Capmany; encara que aquests noms són ja fora de l’època d'Scriptorium.

Scriptorium, en aquest sentit, neix comptant amb el mestratge de Rossend Serra i Pagès, però lluny de quedar encarcarada en una con­cepció antiquada, podem veure com rep l'influx d'Antoni Griera, del grup de l'Institut d'Estudis Catalans, o del grup que va néixer amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya), del qual Tomás Raguer rebé el 1933 la medalla d'or; de la labor de compilació del Cançoner Popular de Catalunya i del Llegendari Popular Català i de l'Arxiu de Tradicions Populars, iniciatives on Rossend Serra i Pagès o Antoni Griera tingueren un paper concret i on la labor del grup folklorista de Ripoll és present de diferents maneres.

Sobre la importància del grup folklorista de Ripoll es pot ressenyar la valoració que d'ell en féu Joan Amades: “El nucli folklòric de Ripoll és el més important de casa nostra fora de la capital, no pas pel seu nombre, però sí per la qualitat dels seus components”[7].

Com a darrera nova aportació a l'estudi ja existent d'Scriptorium caldria assenyalar les diverses vegades que Julio Caro Baroja, en la seva obra Los Pueblos de España, menciona l'obra de la revista ripollesa o de la labor editorial de Daniel Maideu.

Més enllà de les mencions a l'obra de Salvador Vilarrasa La vida dels pastors, cal assenyalar la particular atenció que li mereixen a l'escriptor basc el conjunt d'articles publicats a Scriptorium sobre dife­rents oficis com els traginers, els esclopers, els rajolers i els carboners, o a fenòmens com els de les bruixes[8].

A aquest reconeixement explícit a l'obra realitzada a Scriptorium cal afegir les mencions que Caro Baroja fa a la portalada de Ripoll o a la farga catalana, que cal creure que foren fruit del descobriment d'una labor divulgadora on Daniel Maideu té una especial conside­ració.

MÉS ENLLÁ DEL PERIODISME, LA LABOR EDITORIAL
Però si important ha estat la labor publicista de Daniel Maideu, la seva labor editorial compta una sèrie de llibres que avui són autèntiques joies bibliogràfiques.

La labor editorial de Daniel Maideu, com tantes coses al nostre país, la podem periodificar tenint en compte la fissura que va suposar la Guerra Civil i que en el nostre cas separa l'etapa editorial més lli­gada a l'obra del grup folklorista de Ripoll i a les més modernes aportacions històriques sobre la indústria de les armes i del ferro o del tèxtil que han fet Eudald Graells i Gonçal Cutrina.

Com a fruit del contacte amb Tomás Raguer i Salvador Vilarrasa, Daniel Maideu va editar dos llibres que tenen una gran importància dins la bibliografia folklòrica catalana. Són La vida dels pastors i La Vida a pagès, l'autor dels quals és Salvador Vilarrasa.

El primer d'aquests llibres, recull la sèrie d'articles publicats, a El Catllar, una publicació feta a la Tipografia Ripollesa, entre 1920 i 1923.

Com explica Tomás Raguer en el pròleg escrit el 1934, la sèrie d'articles va obtenir un gran èxit entre els folkloristes però no hi havia col·leccions del periòdic per vendre. “Per tal motiu el senyor Vilarrasa volia reimprimir-la en volum a part i temps ha que fóra publicada si el meu cosí, en Rossend Serra i Pagès, no hagués manifestat intenció de fer-ho ell, no sé fixament on, i amb certes modificacions que indicà, però l'obra no ha sortit enlloc que jo sàpiga”[9].

Fou amb motiu de l'homenatge que el món excursionista va retre a Tomás Raguer que el mateix autor va editar-lo de nou, a despeses seves, tot cedint els guanys de la seva venda a profit de 1' Arxiu­ Museu de Santa Maria de Ripoll.

Cal precisar que el llibre, un autèntic clàssic, va ser reeditat per la Impremta Maideu l'any 1981.

El llibre La vida a pagès, escrit també com articles seriats, però ara a Scriptorium, a partir de gener de 1925, va tardar bastants mes anys a ser editat en llibre. El pròleg d'Antoni Griera esta datat al maig de 1965 i ja existeix una nova edició de 1975.

Si la producció folklorista marca de gran manera les edicions de Daniel Maideu, una altra part de la producció editorial de Tipografia Ripollesa queda arrecerada per la producció històrica dels hereus de Tomás Raguer. Especialment d'Eudald Graells i Gonçal Cutrina.

Les armes de foc de Ripoll d'Eudald Graells ha estat un èxit editorial remarcable de Daniel Maideu. Una primera edició de febrer de 1974 va merèixer, el maig de 1983, una reedició patrocinada per la Diputació de Girona. El llibre suposa una gran aportació a la història del treball del ferro, no sols de les armes, que es desenvolupà a l'entorn del mètode de l'anomenada farga catalana.

El llibre d'Eudald Graells, d'una molt acurada presentació i del tamany dels anomenats llibres de regal, ha tingut, més enllà dels col·leccionistes de llibres, els col·leccionistes d'armes antigues com els seus més grans clients.

A aquesta obra senyera de la labor editorial de Daniel Maideu cal afegir-hi Les arts tèxtils a Ripoll i sa comarca. Assaig d'història, obra de Gonçal Cutrina, que ve a donar informació sobre una part de la vida contemporània de les ribes de l'alta conca del Ter i del Freser.

Però a les quatre obres senyeres de la producció editorial de Daniel Maideu podríem afegir-hi un ampli llistat d'altres llibres. De tots ells podríem citar, pel seu èxit i influx, El petit país del Ripollès, de Joaquim Boixès (1964 i reeditat el 1970); i l'obra de Esteve Busquets Moles Santuari de Nostra Senyora de Montgrony (1968 i reedició de 1984).

També cal mencionar dues obres també publicades per Daniel Maideu que per la seva especificitat, són una mostra més de la capacitat editora de la Tipografia Ripollesa: Man on moutain i Oasi. Són dos llibres de poesia. Un de l'escritor i periodista anglès John Langdon-Davies i l'altre del periodista Esteve Busquets i Moles.

Man on Mountain fou publicat per Daniel Maideu, quan John Langdon-Davies s'instal·la a Ripoll. “El contacte amb la natura pro­dueix un segon llibre de poemes, Man on Mountain (1922), imprès en una tipografia ripollesa, i que li serveix de credencial davant els amics catalans que va coneixent mitjançant Ramon Casanova, el jove indus­trial, culte i sensible, de la Farga Casanova de Ripoll amb qui el trava una profunda amistat. Casanova el posa en contacte amb els problemes del país i li fa conèixer una colla de joves poetes com Marià Manent, Ventura Gassol, Tomàs Garcés o Josep M. López-Picó”, ens explica Miquel Berga a la introducció d'un recull d'escrits del perio­dista anglès[10].

Del segon llibre, Esteve Busquets i Moles explica en les seves memòries que Daniel Maideu, que publicant “es feia més savi que ric”, va editar-li el seu primer llibre, Oasi, de poesia”[11].

Busquets utilitza la paraula editar. Crec que resulta ben simptomàtic per descriure la labor per la qual cal que és doni un reconeixement a la labor de Daniel Maideu i Auguet. Amb ell també ens hem fet més savis que rics.

Ripoll - Barcelona, Novembre de 1989.-