Aproximació biogràfica al cap carlí ripollès  Joan Caballeria, àlies Ne / 3

Aproximació biogràfica al cap carlí ripollès  JOAN CAVALLERIA, àlies NE

per Antoni Llagostera Fernández 

publicat als Annals del Centre d'Estudis del Ripollès 1999-2000, 2001.

> INTRODUCCIÓ i L'AIXECAMENT REALISTA (1822)  
> L'AIXECAMENT MALCONTENT (1827)

>
LA GUERRA DELS SET ANYS (1833)/1
* Inici de la guerra dels Set Anys a Ripoll
* La topada de la costa de la Teia (abril de 1835)
* Segona topada a l'entorn de Ripoll
* Cavalleria i l'expedició de Guergué (octubre-desembre de 1835)
* Cavalleria a la batalla de Lord (gener de 1836)
* Acció de Coves de Ribas (març de 1836)

> LA GUERRA DELS SET ANYS (1833)/2
> LA GUERRA DELS MATINERS (1845)

 

Aproximació biogràfica al cap carlí ripollès Joan Cavalleria, àlies Ne /3

LA GUERRA DELS SET ANYS (1833)/1

Inici de la guerra dels Set Anys a Ripoll
Des de 1828 fins a 1833 no tenim cap menció de Joan Cavalleria. Però amb la guerra carlista declarada hi ha un esment, en el marc de l’actuació d’una Agence légitimiste toulousaine pour l’insurrection espangole i una Agence légitimiste chargée des affaires d’Espagne. A partir de desembre de 1833, tenim menció que Joachime Arazil i el seu espòs, el refugiat carlista, Agustí Paoner, intenten introduir a Espanya a Agustí Saperes, àlies Caragol, i d’altres:

Deux autres réfugies, un certain Raymond et un nommé Gure Dinant, ont pareillement réussi à rentrer en Espagne. Il se seraient cachés durant quelques temps dans une maison du marquis de Puylaroque à Montauban. Huit autres Espanyols, dont le remuant Cavaleria et le couple Paoner, ainsi qu’un capitaine et un lieutenant français, devaint faire la même tentative peu après, mais celle-ci a peut être été compromis par l’arrestation des deux époux[1].

Palau Real de Madrid des de la plaça d'armes.Eudald Mirapeix, parla que l’octubre de 1833, quan arriba a Ripoll la noticia de la mort del Rei Ferran VII, ja es va produir un detall poc conegut:

"...en la noche del 5 al 6 del mismo mes [quan Galcerán s’aixeca a Prats de Lluçanés]... y en el mismo día algunos seis o siete realistas del bajo pueblo reunidos en la vecina ermita de San Bartolomé de esta jurisdicción hicieron amagos de semejantes intenciones".

"Al instante acudieron tropas para sofocar el movimiento de Prats de Lluçanés y amago de rebelión hecho en esta villa, cuyos autores huyeron"[2].

Ripoll tenia doncs un significatiu grup realista, que dona senyals de vida amb una certa coordinació als diferents reialistes.

Des de octubre de 1833 al desembre de 1834, durant quinze mesos, la primera carlinada va tenir una exteriorització en forma de guerrilles o partides[3]. En aquesta etapa destaca, entre altres Climent Sobrevias, àlies Muchacho[4], que posteriorment trobarem citat moltes vegades en relació a Joan Cavalleria.

En la documentació analitzada trobem que "el 21 de març [de 1834], Joan Cavalleria, de Ripoll, veterà del trienni i malcontent, escriu des de Caors [França] a la Junta de Navarra demanant instruccions oficials per a alçar una partida a Catalunya. La Junta li fa imprimir una proclama de la qual ell havia donat el model"[5].

Aquesta activitat de Cavalleria al sud de França era coneguda pel Capità General de Catalunya, Manuel Llauder, ja que “el 20 [d’abril de 1834] un emigrat feia a mans de Llauder dues cartes de Saperes, el Caragol, incitant amics i coneguts a començar la revolta, entre ells el malcontent Joan Cavalleria, autograduat de coronel, per promoure-la i amb 10.000 fusells dipositats a Prats de Molló”[6] i que el 30 d’abril de 1834 informava al govern que “Saperes i Caballería volien entrar a Espanya disfressats per revoltar el Pirineu catalano-aragonès”[7]. També hi ha informació que a “mitjan abril foren transportats al monestir de Ripoll, des de França, disset paquets de municions”[8].

Així doncs, per les informacions existents, Joan Cavalleria va entrar al país per sumar-se a la revolta carlina, la primavera de 1834. En aquest moment Eudald Mirapeix, un liberal moderat, ens presenta Joan Cavalleria, fent-ne un retrat poc afavoridor:

Retrat de l'infant Carlos Maria Isidro, el futur pretendent carlí, cap a 1800, per Francisco de Goya (Museu d'El Prado)."Se presentó luego al frente de las partidas rebeldes Juan Cavalleria (a) Ne, antiguo cabecilla realista, que había tenido que huir a Francia por haber sido uno de los que más figuraron en la insurrección realista del año 1827; hombre obscuro, bárbaro, inmoral y manchado con toda especie de crímenes, que había tomado parte en todas las insurrecciones realistas desde el año 1820 y que había cometido muchas tropelías en esta villa; ... y otros varios de la clase más ínfima y vil de la sociedad, sin otro objeto que robar y asesinar bajo el pretexto de defender la religión y derechos de Carlos V"[9].  

La ràpida biografia que fa Josep Carles Clemente de Joan Cavalleria mostra la seva trajectòria aquells anys:

"Siendo ya capitán, en 1834 se alza en favor de Don Carlos y dos años más tarde se le confiere el mando de la 1a. brigada de la división del Centro, compuesta de tres batallones y una sección de Caballería, con un total de 1.150 hombres y 30 caballos"[10].

La primera menció, en acció dins del país, de Cavalleria, es a la primavera de 1834. Mundet l'esmenta en el reagrupament de diferents partides carlines, "es veu com Cavalleria s'ajunta amb Sobrevias" que a mitjan de juny de 1834 entren a Gombrèn[11].

Segons la documentació, el “febrer de 1835 el pretendent autoritzà <<Monsieur Gibart para que socorra en algunos fondos al Ros de Eroles y a Juan Caballería, que con sus respectivas partidas se sostienen en Cataluña a pesar de las privaciones y de las persecuciones que experimentan y con este pequeño auxilio podrán mantenerse hasta que se reunan al general en xeje>>”[12].

La topada de la costa de la Teia (abril de 1835)
En aquest punt, té lloc un fet que va remarcar a Ripoll els dos bàndols polítics. Es tracta de la topada de la costa de la Teia (en el camí de Ripoll a Sovelles), on, fins ara, a més del paper de la Milícia Nacional[13], no s’ha parat esment que hi ha ripollesos en els dos combatents:

"A la primavera del mismo año (7 de abril de 1835) se tuvo noticia de hallarse en la vecina parroquia de Sovellas una partida de facciosos, en número de unos 200 hombres, capitaneados por los cabecillas Juan Cavalleria (a) Ne, Boquica y otros; había salido el Gobernador de Vich el brigadier don Pedro Munt en su persecución, con una columna de tropa y Milicia Nacional, y no considerando seguramente su fuerza suficiente para atacar a los facciosos u por otros motivos retrocedió a Vich; el destacamento de esta villa compuesto de una compañía escasa de tropa y por la Milicia Nacional voluntaria, al tener noticia de la aparición de los carlistas en Sovellas, sin saber su número, y creyendo que se hallaba a retaguardia el Gobernador de Vich, en persecución de aquellos, salió a atacarlos; los carlistas más experimentados en esta clase de guerra, bien enterados de las fuerzas que iban a combatirlos, los esperaron firmes en aquella ventajosa posición; subieron los cristinos con el ardor de tropas bisoñas y fogosas, y contra el parecer del capitán de la tropa que los mandaba, la cuesta de la Teia; al llegar a lo alto, cansados y fatigados, se vieron envueltos por fuerzas superiores, obligados a retroceder en dispersión hasta el mesón de San Quintín, en donde hicieron alto; la fuerza que había quedado en esta villa al oír el tiroteo que iba acercándose, salió hacia aquel punto para sostener la retirada, resultando algunos muertos y heridos y entre aquellos siete nacionales; primera acción y primera sangre derramada en las inmediaciones de esta villa en la guerra sangrienta y fratricida que empezaba[14][15].

La topada entre la Milícia Nacional de Ripoll i els carlins a la costa de la Teia va tenir una repercussió fortíssima. Molts anys després, l'any 1896, va ser objecte d'uns versos, dins un llarg poema titulat "La crema de Ripoll" de Josep Maria Pellicer, amb el subtítol de "la trahició de la Costa de la Teya":

Las primeres flamaradas
Del incendi pahorós
Que feu d'una comtal vila
Pyra immensa,
mut Pantheó;
En la costa de la Teya
Lluírem per primer colp.[16]
Mal protegida enlayrarse
Bandera de rebelió
Al cim de la fatal costa
Cregué'l ripollés un jorn.
La jovenalla ardida,
Y á somatent, sens temor,
Richs y menestrals ensemps

Ixen ab gatzara y goig,
Marchant á só de canturias
Com á una festa major.
Ja al mitg de la costa arriban,
Ja voltats per milers son;
Devades lluytan frenétichs...
Ay! la negre trahició
Demunt de la turba incauta
Estén sas alas de mort.
Trágich fet! ¡de cuantas mares
Umplí l'anima de dol!
¡Que verinosas rancùnias!
¡Ay dels trahits y traidors!

Si fem cas de Josep Maria Pellicer:

"Gent maligne (may ne manca) va calumniar vilment al exemplar monjo Ferran Ros d’ésser un dels capitosts de la que s'anomena trahició de la Costa de la Teya, y que aquesta fou la causa pròxima del incendi del monestir al 9 d'agost de 1835"[17].  

L'acusació va suposar l’arrest del monjo i el seu posterior assassinat durant l’assalt al monestir de Santa Maria de Ripoll pels miquelets, l’agost de 1835.

Segona topada a l'entorn de Ripoll
A l'acció de la costa de la Teia li va succeir, una segona topada, on també trobem mencionat a Joan Cavalleria. Segons Eudald Mirapeix:  

"No mucho tiempo después de la acción de Sovellas, una partida de carlistas mandados por el Muchacho, Caballeria, Boquica y otros cabecillas, que venían de la parte de Vidrà y Vallfogona, perseguidos, según se supo después, por el gobernador de Vich, atravesaban la vecina montaña de San Roque con dirección a Campdevánol; salió la guarnición de esta villa, que se componía entonces de un destacamento de tiradores de Cataluña, vulgo Miqueletes, a atacarlos con la Milicia Nacional; hubo toda aquella tarde un seguido tiroteo; al anochecer los carlistas se dirigieron hacia Campdevànol con alguna perdida, y los cristinos se retiraron a esta villa con perdidas de un oficial de tiradores y un miliciano muerto; siendo herido, aunque levemente, el célebre don Juan Prim, que en aquella época, muy joven todavía, estaba de cadete en el Batallón de Tiradores, muy distante seguramente de pensar que antes de finir la guerra que empezaba, había de llegar a ser coronel, y que hubiese de adquirir después tanta nombradía en nuestros fastos revolucionarios"[18].

A partir d’aquests dos fets, la figura de Joan Cavalleria s’allunya de Ripoll i no trobem cap menció sobre ell mentre tenen lloc els fets de l’assalt al monestir de Ripoll d’agost de 1835.

Sols hi ha una escadussera informació que indica que el 1 de juliol de 1835 “els caps Climent Sobrevias, El Muchacho, natural de Cint, i el Caballería, davant l’ermita de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys, afusellen per espia Isidre Dolla, de Llinars, capturat per ells a cal Mestre Jou, de Cisquer, conforme ens informa el procés judicial corresponent”[19].

Cavalleria i l'expedició de Guergué
Tornem a trobar a Joan Cavalleria durant l’expedició de la divisió carlina navarresa d’Antoni Guergué per Catalunya (octubre-desembre de 1835). Segons Pirala, la columna navarresa d'Antoni Guergué, que havia patit molt en la seva marxa, a l'arribar al Berguedà i Lluçanès, va canviar totalment "y a Document que custodia Salvador Gallet, de Borredà. su amparo mejoraba la de las fuerzas que mandaban Ros de Eroles, Borges, Caballería y Sobrevías (a) el Muchacho por aquella parte"[20]. Així doncs, cap el 23 i 28 de setembre de 1835, Cavalleria, com a cap d'una partida considerable rondava pels entorns on va marxar l'expedició de Guergué a l'Empordà. El que es confirmat és que Cavalleria era el 4 d’octubre a Borredà[21].

En tot cas, segons Antonio Pirala, durant la verificació de l'exercit del Principat feta a Torà (22 d'octubre de 1835) per Guergué, trobem que les forces de Cavalleria formaven part de la divisió de Manresa i Cervera, manada pel canonge Benet Tristany, amb dos brigades, comandades per Climent Sobrevias i Juan Cavalleria.

Cavalleria a la batalla de Lord (20 de gener de 1836)
Antonio Pirala relata de manera molt ràpida en la seva obra Historia de la guerra civil y de los partidos...(1868) la participació del ripollès Joan Cavalleria en l'intent de fer aixecar el setge que Mina va formar a l'entorn del santuari de Lord, al costat de Sant Llorenç de Morunys:

Vista àeria del Santuari de Lord (Solsonès)."Pasando Mina a Barcelona, quedaron Iriarte y Niubó estrechando el sitio del Santuario, que procuraron levantar Brujó, Boquica, Caballería, Castell y el mismo Tristany, reunidos al efecto en los pueblos inmediatos. El 20 de enero [de 1836] atacaron los campamentos del Pla de Isobol, Casas de Posadas, Roca Foradada, y aun el mismo San Lorenzo [de Morunys]. Pero a pesar de exceder entonces su fuerza a la de los sitiadores, fueron vencidos. Más crítica así la situación de los encerrados en el Hort, decidiéronse a abrirse paso para salvar de una muerte segura, careciendo ya de provisiones y completamente imposibilitados de todo auxilio. Salen aquellos valientes en la noche del 23; pero se les observa, son rechazados y cercados, y perecen casi todos, incluso el jefe [Miralles]. Algunos se despeñan en los precipicios por salvarse, y muy pocos llegan a guarecerse al abrigo de la fuerza de Tristany"[22].

Però Pirala detalla molt més la participació del nostre capitost carlí ripollès. Segons aquest:

"…el 19 [de gener de 1836], Burjó, acampando con los batallones, guías del Ampurdán, Zorilla, Mallorca, Caballería, Boquica, Dais [Dachs?] y Altimiras, desde la altura de Busa hasta la Coma, cubría San Lorenzo del Piteus, formando una línea angular que comprendía todo el Nordeste. [En l'intent de rodejar als liberals que assetjaven el santuari carlí de Lord] ...Caballería, con su brigada, que formaba el ala derecha de la división carlista, atacó por la parte de la Coma, en cuyo punto se mostraba el batallón de migueletes, al mando de Murcarols, con otro batallón de línea en reserva, y Zorilla atacó por la izquierda frente al grueso del campamento liberal. El combate, que tomó por aquí alguna importancia, fue continuado hasta la entrada de la noche, después de haber sido rechazados los carlistas: la brigada de Caballería hizo plegar a su frente el batallón de Murcarols, cuyo jefe perdió su caballo, y la fuerza de Zorrilla se abrió paso hasta comunicarse con la guarnición del fuerte, a la cual se invitó para que saliera. [Tot va acabar amb la mort dels assetjats a Lord, amb l’intent de fugida de la nit del 22 al 23 de gener de 1836. A continuació de l'acció de Lord] ...los carlistas catalanes continuaron divididos en cuatro grandes grupos, o llámanse divisiones, con existencia independiente la una de la otra, y operando cada una en un radio especial, y fueron: Brujó, con las brigadas de Zorrilla, Caballeria y Grau en la provincia de Gerona: Torres... en la de Lérida: Tristany... en la de Barcelona, y Masgoret, en la de Tarragona"[23].

Acció de Coves de Ribas (5 de març de 1836)
El coronel José Juan de Torres, que era el capitost carlí lleidatà, va remuntar a finals del mes de febrer de 1836 el Segre, de la Conca de Tremp fins Alp, perseguit pels liberals, tot passant seguidament al Ripollès. En aquest punt va tenir lloc un fet d'armes de relativa importància, on trobem de nou en acció a Joan Cavalleria i a un jovenet que es deia Joan Prim i Prats. Explica Josep M. Mundet aquesta acció nomenada de les Coves de Ribes:

“El dia 4 sortí de Martinet i per Bellver anà cap a Alp. Aquí derrotà un petit destacament de forces regulars. El 5 semblà que retrocedia cap a Puigcerdà i la maniobra va servir perquè els liberals de la població més compromesos fugissin precipitadament a França. Però, tornant enrera, Torres atravesà la collada de Toses i es presentà davant Ribes de Freser.

“Mentrestant, Cavalleria bloquejava Ripoll. Però quan Torres arribà a Ribes ja s’havia vist obligat a alçar el bloqueig, per evitar l’escomesa dels liberals. Cavalleria es dirigí cap el Llobregat i aleshores es desencadenà una doble persecució: els liberals perseguien Cavalleria, i Torres, per la seva banda, perseguia aquells. A Gombrèn Torres atrapà els perseguidors de Cavalleria, els quals derrotà i obligà a refugiar-se a Ca[m]pdevànol”[24].

Antonio Pirala ens fa una explicació menys clara:

"Proyectó [Torres] en Rivas atacar a la columna de Ripoll, y así que supo su salida con objeto de batir al batallón de don Juan Cavalleria, que bloqueaba el mismo punto, corrió a su auxilio; y al llegar a las Cobas de Rivas, sin imponerle el número de sus contrarios ni el huir acosada la gente de Cavalleria por la sierra de Santa María y su ermita, incorporándose dos batallones más y cinco compañías, pasó a ocupar el camino de Mumbren y ermita de San March, y cargando al enemigo, siguió la ruta de Candebano y ocupó las posiciones del Manso con el fin de apoderarse de las alturas de Galona y Vila y cortar a los de Ripoll la retirada. No lo consiguió; superando los defensores de Ripoll los obstáculos que se les oponían, vencieron el tenaz empeño de Torres, midiendo valientes sus armas con quienes habían contado un triunfo de valía"[25].

Que Cavalleria continua pels entorns de Ripoll resta clar quan Mundet ens diu que “el dia 22 [de maig de 1836] Cavalleria i Puig operaven junts a Ca[m]pdevànol”[26].


[1] Véronique Clarenc: “Toulouse, capitale du carlisme catalan (1830-1840)” a Annales du Midi. Tome CV. Toulouse, 1993. Pàg.: 243. L’article de la revista francesa dona compte del treball “La surveillance politique des réfigués à Toulouse et à la frontière de la Haute-Garonne lors de la première guerra carliste (1830-1840)”, presentat a la Universitat de Toulouse-Le Mirail l’octubre de 1988.

[2] Mirapeix: Crónica de la villa y monasterio de Ripoll. Pàg.: 101.

[3] Mundet: La primera guerra carlina a Catalunya (1990). Pàg.: 58.

[4] Climent Sobrevias (a) Muchacho o el Muchacho. Natural de Cint, havia lluitat ja durant el Trienni liberal i fou tinent durant l’aixecament dels Malcontents. Per la seva participació en aquesta fou desterrat a Ceuta. Veure Antoni Llorens: Solsona en les guerres del segle XIX a Catalunya (1981). Pàg.: 119; Mundet: La primera guerra carlina a Catalunya (1990). Pàg.: 50; i Los agraviados en Cataluña (1972). Volum II. Pàg.: 348.

[5] Mundet: La primera guerra carlina a Catalunya (1990). Pàg.: 49.

[6] Anguera: Déu, Rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995). Pàg.: 64. Informació extreta de Fastos españoles o efemérides de la guerra civil desde octubre de 1832. 2 volums (1839-1840). Pàgs.: 262-263.

[7] Anguera: Déu, Rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995). Pàgs: 63. Cita a Jordà: Manuel Llauder i Comín, capità general de Cataluña (1832-1835). Tesi doctoral inèdita. 6 volums. Pàgs.: 690-691.

[8] Anguera: Déu, Rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995). Pàg.: 65. Informació extreta de Fastos españoles o efemérides de la guerra civil desde octubre de 1832 (1839-1840). Pàgs.: 284-285.

[9] Mirapeix: Crónica de la villa y monasterio de Ripoll. Pàgs.: 106.

[10] Clemente: La Guerra del "Matiners" (1846-1849) Aspectos sociales y militares (1987). Pàg.: 104.

[11] Mundet: La primera guerra carlina a Catalunya (1990). Pàgs.: 80-81.

[12] Anguera: Déu, Rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995). Pàg.: 189. Informació extreta dels Archives Départamentales des Pyrénées-Orientales. Perpinyà. Lligalls 4 MP 273.

[13] Aquestes son les sigles de la Milicia Nacional, anomenada M.N. en tot el text de Mirapeix. La creació de cossos civils, sedentaris, amb organització militar, però compostos per civils fou a Espanya una iniciativa que seguia mimeticament l'exemple nordamericà i francés. Segons la Gran Enciclopedia Catalana. Tom 10. Pàg.: 71. "la Milicia Nacional espanyola fou creada per les Corts (15 d'abril de 1814), mitjançant decret, que fou anul.lat per Ferran VII (5 de maig de 1814). Restablerta durant el Trienni Constitucional (1820-23), hi tingué un paper de protagonista (7 de juliol de 1822, quan la milicia de Madrid derrotà la guàrdia reial). Dissolta en restablir-se l'absolutisme, durant la Dècada Ominosa fou sustituïda per una milícia "servil" i policíaca: els voluntaris reialistes. En començar la guerra carlina renasqué com a milícia urbana (reial decret del 16 de febrer de 1834); sovint lluita amb eficàcia i de vegades amb heroisme (Gandesa, 1836); l'any 1835 canvià el nom pel de guàrdia o milícia nacional, que hom jutjà més honorífic. Transformada després de la guerra en força al servei dels progressistes, els moderats la suprimeixen (1844, Constitució del 1845), quan ja s'hauria significat en la revolta contra Espartero (Barcelona, 1842) i en la Jamància (1843).

[14] Nota d’Eudald Mirapeix: “Milicianos Nacionales muertos = José Subía = N. Coll (a) Fidel =Manuel Corominas (a) hereu Paradís =José Deop (a) xarratera =N. Andreu Mayordomo de la Fábrica de Barrera = Joaquim Pacet (a) hereu Parxó = Antonio Teixidor (a) Culblanch =Eudaldo ... oficial de la M.N. se le heló la sangre y murió en Ripoll en el mismo día. De resultas de esta desgraciada acción se puso preso a D. Fernando de Ros, joven monje de este monasterio por haberse descubierto que tenia relaciones con los facciosos. Infeliz no podía pensar en la terrible y funesta suerte que se le esperaba. Tenemos fundados motivos para creerle inocente de la acusación o sospecha q. se le imputaba; sus relaciones con los facciosos nada tenían q. ver con la política siendo según creemos efecto o idea de la juventud”.

[15] Mirapeix: crónica de la villa y monasterio de Ripoll. Pàgs.: 107 i 108.

[16] Josep Maria Pellicer jalona el vers amb la següent nota: “Comensa la relació ab la jornada de la Costa de la Teya, puix que d'ella se pot ben dir: Illes dies, primus lethi, primusque malorum, Causa fuit. Tingué lloch lo 7 d'Abril de 1835, y entre las víctimas sacrificadas se contaren los següents fills de vila: Joseph Subrá, N. Coll, Manel Corominas, Joseph Deop, N. Andreu, Fortiá Prat, Anton Teixidor y Eudal Vinyolas. La sanch d'aquestos mlaguanyats joves fou la primera que's derrama prop de la confluencia del Ter y del Freser en la guerra civil del set anys. Cau la costa de la Teya cap a la parroquia de Sobeyas”.

[17] Josep Maria Pellicer: La crema de Ripoll (1896). Pàg.: 33.

[18] Mirapeix: Crónica de la villa y monasterio de Ripoll. Pàg.: 108.

[19] Llorens: Solsona en les guerres del segle XIX a Catalunya (1981). Pàg.: 119.

[20] Pirala: Historia de la huerra civil y de los partidos…(1868). Volum II. Pàg.: 279

[21] Document de la col·lecció de Salvador Gallet, de Borredà.

[22] Pirala: Historia de la guerra civil y de los partidos… (1868). Volum II. Pàgs.: 410-411.

[23] Pirala: Historia de la guerra civil y de los partidos...(1868). Volum III. Pàgs.: 15, 16-17 i 18.

[24] Mundet: La primera guerra carlina a Catalunya (1990). Pàg.: 131.

[25] Pirala: Historia de la guerra civil y de los partidos...(1868). Tom III. Pàg.: 26. Son interesants les versions de la toponimia d'algunes poblacions i llocs dels Ripollès que fa l'historiador.

[26] Mundet: La primera guerra carlina a Catalunya (1990). Pàg.: 154.

Aproximació biorgàfica al cap carlí ripollès 

 * INTRODUCCIÓ I L'AIXECAMENT REALISTA (1822)  * L'AIXECAMENT MALCONTENT (1827) * LA GUERRA DELS SET ANYS (1833)/1 * LA GUERRA DELS SET ANYS (1833)/2 * LA GUERRA DELS MATINERS (1845)