1ª Sessió

Prefaci

Paràgraf 1

Les esperances de l'autor del text són extraordinàries. I això, perquè diu que espera fer més assequible (=comprensible, intel·ligible), al comú dels mortals, un text, en fer-ne un resum. La raó d'açò és trencar, per una part, amb el concepte de coneixement com quelcom reservat a uns pocs i per altra part, el propi concepte de sistema, tan allunyat del sentit comú.

Paràgraf 2

L'obra, de la qual es presenta un resum, fet per un simpatitzant, ha sigut qualificada d'obscura. Però, com diu a continuació, és d'un caràcter revolucionari imprescindible. Tal volta és aquest tret el que va fer tant anti-acadèmic aquest text. Per una banda, s'enfronta al rebuig de tota autoritat a la innovació, per altra, te la declarada intenció de posar a les ciències naturals, al naturalisme, en "prime time", dins del panteó de les ciències. Però, aquestes empreses revolucionaries són "avantatjoses" en la república de les lletres, les següents raons: Sacseges el jou de l'autoritat (reminiscència medieval, molt present en les universitats). Acostumes l'home a pensar per ell mateix. S’enceten nous camins. I molt significatiu: El fet de presentar dificultats allí en lo més assumit, en lo primordial, "il·lustra" llocs on no ens havíem fixat.

Paràgraf 3

Un rebuig a la "Cultura" i una apel·lació a l'opinió. (La vella sentència, no se si de Nietzsche o de Heidegger: " Fer filosofia és estar a favor o en contra de Plató"). El valor del sentit comú per decidir en qüestions que, com que són de la nostra natura, ens afecten (=importen) a tots. Descartes no està molt lluny quan diu: "La raó o sentit comú és la mateixa per a tots", però, si que acaba molt lluny de Hume.

Paràgraf 4

A favor de la simplicitat es redueix tot a un únic argument (ja veurem que és la relació causal)

2ª Sessió

Abstract

Títol I

Aquest llibre, sembla estar escrit en la mateixa "ona" que un moviment que es diu "Il·lustració", lligat a una nova filosofia, l'empirisme, que promet proporcionar mes avantatges que cap altra!. Front a la major part dels filòsofs de l'antiguitat que tractaren la naturalesa humana, que representaven però, no argumentaven amb rigor científic, es presenta un intent de fonamentar la ciència de l'home, amb el mateix rigor que les ciències inductives. I açò s'aconsegueix reduint totes les proposicions a uns pocs principis. (Encara que no arribem mai a eixos PP.PP: al·lusió a l'escepticisme o caràcter incomplet del coneixement, un estar sempre en camí).

Paràgraf 2

Altres autors que estan en l'ona. Explícit rebuig de les hipòtesis, mostrant-se així d'acord amb Newton.

Títol II

Paràgraf 1

"La ciència de la naturalesa humana" és la ciència suprema. I el Tractat te l'objectiu de construir un sistema de les ciències.

En sintonia amb Leibnitz, s'assenyala que els sistemes de lògica són molt grans al tractar les operacions deductives, però hi ha molt poc de probabilitats i altres mesures d'evidència, que són les nostres guies en la majoria de les accions. L'autor del Tractat a fet el possible per suplir aquest defecte i d'entre les variades especulacions que en el llibre hi ha, en aquest resum es tractarà sols dels raonaments de causa i efecte.

3ª Sessió

Títol III

Comencem per unes Definicions. Percepció és tot allò present en la ment. N'hi ha de dues classes: Impressions i Idees. Les impressions les rebem pels sentits i les idees són el record d'eixes impressions. La diferència més significativa és que les impressions són més vívides, més fortes, que les idees. És la diferència que hi ha entre sentir i pensar.

Tesis: Totes les nostres idees es deriven de les impressions. Açò es semblant a la proposició de Locke de que no hi ha idees innates. Sols cal assenyalar una xicoteta inexactitud: En el concepte d'idea Locke inclou totes les percepcions i sembla evident que les percepcions més fortes (les passions) són innates. En esta tesis tindran que estar d'acord tots, empiristes com Locke i racionalistes com Malebranche.

Títol IV

Paràgraf 1

Aplicació del principi enunciat: Si trobem un concepte que no es derive de cap impressió aleshores direm que eixe concepte no te significat. Ex.: substància i essència.

4ª Sessió

Títol V

Totes les qüestions de fet estan fonamentades en la relació causa i efecte. I mai podem inferir de l'existència d'un objecte la d'un altre, sinó estan connectats tant mediata com immediatament. Per comprendre açò cal analitzar el concepte de causa.

Un exemple (les boles de billar). De l'examen de l'exemple es dedueix: que en el concepte de causa sols trobe tres circumstàncies, les de contigüitat en el temps i l'espai, prioritat de la causa en el temps i conjunció constant.

Paràgraf 3

Açò en el cas que causa i efecte estiguen presents als sentits. Veurem ara que passa en el cas d'inferir de la causa l'efecte, doncs d'eixa classe són tots els nostres raonaments científics i morals. Amb la excepció de la matemàtica.

La hipòtesis d'Adam. Ço és, l'ésser sense experiència prèvia. Aquest no seria capaç d'inferir el moviment de la segona bola. Donat que en no haver experiència prèvia tal inferència seria una demostració. Però cap inferència causal és una demostració, ja que el contrari d'una demostració és impensable. El que la ment pot concebre (=pensar) és possible però, el que és impossible és impensable. La qual cosa és admesa per tots els filòsofs.

Experiència = un nombre suficient de casos semblants. Queda per determinar què és un nombre suficient de casos i què vol dir amb semblants.

5ª Sessió

Conclusió: Tots els raonaments causa - efecte, estan fonamentats en l'experiència; i tots els raonaments d'experiència estan fundats en la suposició dels curs invariable de la naturalesa. Aleshores concloem que: Causes iguals produeixen Efectes iguals. Cal parar-se a veure què ens duu a una conclusió de tan gran importància.

La regularitat de la naturalesa no es demostrable, donat que mai es pot demostrar el que pot ser fals. Però, tampoc és pot provar mitjançant un argument probable, donat que aquest suposa la pròpia regularitat de la natura. No admet prova i així cal donar-ho per assentat.

Paràgraf 8

És la costum la que determina la vida humana i no la raó.

Paràgraf 9

És la costum la guia la vida humana i no la raó.

6ª Sessió

Títol VI

Curiosa troballa que ens duu a altres. No sols conceps el moviment de la segona bola sinó que creus en eixe moviment. Què és aquesta creença?. Una nova qüestió.

Una demostració em demostra que el contrari és impossible, però en un assumpte de fet, per moltes proves que tinga sempre podré concebre el contrari. Encara que no sempre siga capaç de creure-ho. Aleshores la creença estableix una diferencia entre allò concebible que assentim i allò que no assentim.

Per explicar açò sols hi ha dues hipòtesis: Primera, que la creença afegís quelcom de nou a la idea concebuda; però aquesta hipòtesis és falsa per dues raons. Primera, no podem produir tal idea. En concebre quelcom ho concebem complet i en creure-ho no estem afegint-li cap qualitat nova.

Segona, La ment tendeix a unir allò que no comporta contradicció. Si en creure en un objecte li estiguérem afegint alguna determinació, aleshores creuríem en tot allò que poguérem pensar, la qual cosa no és certa.

Segona hipòtesi: La creença és una manera diferent de concebre una idea, que no està determinada per la voluntat (com totes les idees) i que és distingible pel sentiment. Portada per l'hàbit, la ment en veure moure's la bola de billar cap a l'altra, sent quelcom diferent d'una fantasia. La presencia física de l'objecte, unit a la conjunció constant dels efectes fan que la idea es presente al sentiment d'una forma diferent a com es presenten les altres idees. Aquesta conclusió sembla sorprenent, però hem arribat a ella des d'una cadena de proposicions, Breument: 1. Cap assumpte de fet pot ser provat sinó és des de la relació causa i efecte. 2. Sols l'experiència prova què és causa d'algo. 3. No podem donar raó de la uniformitat de la naturalesa, però la costum ens determina a esperar sempre un mateix efecte després d'una mateixa causa. 4. Però a més creguem. 5. La creença no afegeix rés sols varia la forma de concebre i imposa una determinació al sentiment. 6. La creença s'origina en el costum i és una idea concebuda de manera peculiar.

Sembla que la creença és impossible de descriure amb paraules. És una concepció més forta, més intensa, en resum, produeix en la nostra ment un efecte més fort que una fantasia, i la prova d'açò és la influència que té sobre les nostres passions i la imaginació, que semblen que sols es mouen per allò que prenen per vertader. El fallo de la poesia.

Paràgraf 7

El raonament de Hume no s'explica per la brevetat del text.

En el resum no es reflexen molts arguments, sols es farà referència a un d'ells. L'experiència passada no sempre és uniforme. L'exemple.

7ª Sessió

Títol VII

Fins ara em parlat de la relació causa i efecte pel que fa a les operacions de la matèria. Però, és igual pel que fa a les operacions de la ment. Tant en el cas que considerem la influència de la voluntat sobre el govern del cos, com sobre les operacions de la ment, el principi abans esmentat és igualment vàlid.

Tornem a analitzar la idea de la relació causa i efecte. A més de les circumstàncies de contigüitat, la prioritat de la causa i la conjunció constant, és vol suposar que la causa posseís algun poder, força o energia. La pregunta és quina idea és i de quina impressió es deriva aquesta força?. Els cartesians arriben a afirmar que la matèria està privada d'energia i totes les operacions de la matèria provenen de l'energia de Deu, però és tornar a plantejar el problema. El tema és difícil i l'autor demana que si algú sap algo que li ho diga.

8ª Sessió

Títol VIII

Sembla evident que la filosofia d'aquesta obra és molt escèptica, i que l'obra tendeix a donar-nos una noció de les imperfeccions i els estrets límits de l'enteniment humà. La filosofia ens faria esceptics.

Títol IX

Dues opinions de l'autor del Tractat molt personals. L'ànima no és simple ni te identitat personal. Front a Descartes, que mantenia que l'anima era la res cogitans, Hume diu que de la res cogitans no tinguem experiència donat que tota experiència és particular. I que és composta i no simple ja que la idea d'una substància en la que inhereixen certes qualitats es també una idea de la que no hi ha experiència possible. Qualsevulla idea de quelcom és una idea composta.

Títol X

La segona opinió fa referència a la Geometria. Les opinions de Hume són falses a la llum de la matemàtica de avui en dia. Però, els arguments de Hume són: La Geometria es fonamenta en les idees d'igualtat i desigualtat, segons lo exacta que siga la norma de la igualtat, serà d'exacta la Geometria. Però, no hi ha una norma exacta de la igualtat. Si no utilitzem aquest criteri i en vegem d'altres, aquestos són o be un cercle viciós, com el cas de reduir la igualtat a una mesura, o be pendre l'apariència externa de la cosa per mesura, el que implica que són els sentits norma d'exactitud, absurd per a Hume.

9ª Sessió

Títol XI

Pel que fa al segon volum del tractat, que tracta de les passions. També és novedòs. Parla del orgull, la humilitat, l'amor i l'odi, però en el resum no s'exten gens.

El tema de la llibertat. L'autor el recolza en la relació de causa i efecte. En el món de la matèria hi ha una necessitat absoluta. Aleshores tot allò que es base en els mateixos fonaments caldrà que mostre la mateixa necessitat. Per vore si a la ment li passa igual caldrà analitzar eixa necessitat de la natura.

Ja s'ha explicat que no hi ha res més que una unió constant i una inferència de la ment provocada per l'hàbit, però res mes. En el món de l'experiència sempre serà possible pensar el contrari.

Paràgraf 4

Aleshores també hi ha una unió constant entre la voluntat i les motivacions i en està conjunció constant basem el crèdit dels testimonis, la història i la moral, a més de quasi totes les conductes de la nostra vida.

Per molt que es vulga defensar la llibertat humana, cal demostrar que en la relació causal hi ha quelcom de més, la qual cosa pareix impossible.

Títol XII

La novetat real del llibre està en el principi d'associació d'idees. La imaginació és la facultat que mana de les idees, però a pesar d'això, hi ha un lligam secret entre algunes idees particulars que fan que la ment les conjugue freqüentment. Els principis que regulen aquest lligam es redueixen a tres: Semblança, Contigüitat i Causalitat. Les conseqüències d'aquestos principis són enormes, donat que per a nosaltres són els fonaments de l'univers.